"Saül" que sóc un noi normal?

Què difícil que és enfrontar-nos als propis sentiments! De vegades ens fa tanta por, que els amaguem perquè ningú els descobreixi. Però en Saül està decidit a mostrar-se tal com és i a afrontar les conseqüències de parlar clarament. No serà fàcil, no. Fins i tot haurà de fer coses que no voldria fer. Però el que ell desitja, per sobre de tot, és ser acceptat. Sense disfresses, sense màscares. Aquesta és la reflexió que planteja la novela “Em dic Saül i sóc un noi normal”, de l'Albert López Vivancos, actor, director, dramaturg i escriptor. La novela va ser guardonada en el 18è Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil.

Ara fa una setmana, dijous passat, tenir el goig de poder participar de la primera sessió del Te i Simpatia de 2018 de la Fundació Enllaç, amb el títol "Saül" que sóc un noi normal?. Aquesta activitat és liderada pel Joan Sebastià, però per un temps he estat convidat a animar-la, i vaig voler estrenar-me amb aquesta proposta.

Algunes reflexions arrel del que va sorgir en aquella xerrada compartida:

• Ser autèntic és un atreviment, que, per desgràcia, no és a l'abast de tothom. És clar en l'àmbit LGTIB però també en d'altres, com ara estem veient a casa nostra amb les idees polítiques o la llibertat d'expressió.
• Totes les societats es van afegint diverses capes culturals amb el temps. Abans, aquestes eren més locals, en l'actualitat, hi ha moltes influències homogeneïtzadores globals. Ser autèntic sovint passa, no per anar en contra d'aquestes si no per saber continuar sent nosaltres mateixos tot i aquestes.
• Comparant amb èpoques anteriors, és clar que com a societat hem avançat en drets, en sensibilització, en consciència... però encara queda per fer. I en altres llocs de l'Estat així com en d'altres països, molt més.
• La gent gran que va viure situacions difícils en l'època franquista i dels primers anys de la democràcia, va fent un camí d'auto acceptació i d'assumpció de la seva autenticitat. Alguns amb èxit però es constata que han quedat traumes que cal ajudar a superar.
• Avui en dia, la majoria dels adolescents i joves (també infants, de vegades) tenen una llibertat i una capacitat d'accedir a qualsevol informació com mai no s'havia donat abans. Cal que siguin acompanyats en aquest procés de descoberta del que és el món. 
• En la majoria dels casos, també són molt més respectuosos del que pot semblar. Sovint hi ha més por imaginària en aquells que es plantegen sortir de l'armari, del que realment acaba passant quan ho fan.
• Sovint sol passar, que els pares volen controlar els seus fills, dirigir les seves vides. L'exemple de la mare d'en Saül és prou il·luminador.
• En la relació entre el jovent i la gent gran, independentment de les opcions d'identitat, hi ha un espai per explorar, podent-se generar relacions d'acompanyament mutu. Exemples ben clars són el de l'avi d'en Saül i el seu amic, el senyor Eduard.
• En paraules de Jesús, un cop coneguda la veritat, aquesta allibera (Jn 8,32), entenent la veritat com allò més profund que un és, quan un arribem a conèixer-nos a fons.
• Tot i així, a les societats europees sembla estar-se donant un increment d'idees autoritàries, xenòfobes que afecten a diversos col·lectius, entre ells, el de les persones LGTIB.

Ja per acabar, una cita del final del llibre. Una conversa entre Saül i el seu avi, "- Et veig content, Saül. - Si, avi. Estic bé. Tot comença a ser normal".