divendres, 5 d’octubre del 2018

Temps per a... i per a...

"un temps de plantar i un temps de collir
"Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa.
Un temps d'infantar i un temps de morir,
un temps de plantar i un temps de collir.
Un temps de plorar i un temps de riure,
Un temps de cercar i un temps de perdre,
un temps de guardar i un temps de llençar.
un temps de callar i un temps de parlar.
Hi ha un temps d'estimar i un temps d'odiar,
hi ha un temps de guerra i un de pau."

Aquestes línies pertanyen a un dels llibres més desconeguts de l'Antic Testament, el llibre de l'Eclesiastès, també anomenat Cohèlet que recull part de la saviesa popular d'aquells temps. I aquest passatge recull un de fonamental, que no necessita gaire explicació, hi ha un temps per a tot.  

En la societat actual sovint només pensem en allò que sembla menys traumàtic, per exemple en els moments de descans (i no en els de treballar), en els de gresca (i no els de seriositat), en els de l'esport (i no el relax), de l'estiu (i de la tardor, hivern i primavera), de compartir (i no d'interioritat), de menjar (i no de cuinar, parar taula o rentar plats), d'optimisme (i no els negatius), de ser jove (i no de ser vell), de.... un món que no és real, doncs com ja varen escriure més de 2300 anys enrere, el món té temps per a tot.

Entendre el que són els temps, 
entendre la vida.


Vols llegir el text, Ec 3,1-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.