2019-20 Bloc "Chúng ta học"
Recullo avui un conte breu que ja té uns quants anys però que ara rellegeixo. Se'n diu "No estic enfadat amb tu" i l'autor és en Maurici Capdet, de Barcelona.
Gira la clau i, mentre obre la porta, toca tres cops el timbre com de costum. Deixa la jaqueta al penjador del rebedor i avança cap al menjador, fatigat per un altre dia massa llarg. La seva dona és a la butaca, mig adormida davant el televisor. Li fa un petó al cabell alhora que li acarona la galta.
– Hola guapa, com ha anat el dia?
– Hola. Pots comptar. La reunió no ha servit per a res. N’hi ha alguns que semblen ancorats al passat i que parlen fins i tot de muntar una col·lectivitat. No sé què hi tenen, al cap.
– Vaja. I per aquí què tal?
...Si vols continuar llegint-lo, pots trobar-ho a la xarxa en el bloc "El blog del Maurici", a l'entrada de 7 de febrer de 2010 (enllaç).
Amb l'edat que en tinc i la meva vessant educadora ja m'he adonat que la vida de l'ésser humà -la meva pròpia- és un procés que avança i avança; i gràcies n'hem de donar cada dia que continuem avançant. Formalment i de forma comprovada el moment inicial és el del naixement, o la inseminació; i el final, el traspàs, la mort. Des del punt creient i de la fe aquests dos punts poden variar. Però el que m'interessa en aquesta reflexió d'avui és com al llarg del procés de la vida terrenal, fem un camí de pujada i un de baixada, de petits a grans passant per l'època de maduresa. Però el que sempre és igual, a qualsevol etapa, la necessitat d'estima.
I no puc ser més explícit per no arribar a fer un spòiler (filtració de com avança la història). Gràcies Maurici!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.