dijous, 13 de març del 2014

I Setmana de Quaresma 2014

"Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin" 


La primera setmana de Quaresma d'aquest 2014 m'arriba amb una de freda i una de calenta:

  • Ara fa poc dies, a l'escola sabíem de la mort per accident d'un ex-alumne del curs passat, ja universitari. És una d'aquelles notícies incomprensibles per al nostre enteniment. Per què ha passat? Per què a ell? Es podia haver fet alguna cosa? Preguntes humanes i lògiques... 
Jo només puc que donar ànims a la família i acompanyar i pregar, pregar pel seu etern repòs i pels germans, pares, familiars i amics.
  • Per una altra banda, els bisbes catalans integrats amb els espanyols acaben de realitzar la seva visita Ad Limina al bisbe de Roma Francesc, qui compleix tot just un any de pontificat. I coincideix amb les eleccions a la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola. Acaben, per fi, els més de 12 anys marcats per la figura del Cardenal Rouco )Varela. Molta salut per a ell, però adéu per sempre. 
Molts cristians, entre ells, jo, ja ens podem sentir novament membres i més acollits per l'Església espanyola. Tant de bo Déu beneeixi i doni seny evangèlic al nou president, el bisbe Blázquez. Jo hi pregaré per a que segueixi les passes del papa Francesc, per exemple amb aquesta dona, Ana, mare soltera i persona valenta (veure el vídeo). 

*********************************************************************************
  • Com em situo jo, davant la meva pròpia vida? Conec i confio en les potencialitats que m'han estat donades? Sóc conscient que aquestes són com un préstec gratuït que he rebut, però el crèdit del qual se'm pot esgotar en qualsevol moment? 
  • Com em situo jo, davant la vida dels altres? La conec? Els accepto? Els rebutjo? Els hi dono l'esquena? Hi faig safareig? Hi comparteixo? Els hi acullo? ...

Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 7, 7-12?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dimarts, 11 de març del 2014

A 10 anys vista de l'11M: una pregària


Tot just avui fa 10 anys.

Hi ha molts que no hi són, van marxar aquell 11 de març de 2004.

Però el dolor encara hi és. Encara hi ha gent que hi pateix, que té la baixa laboral per depressió, qui recorda el seu ésser estimat, qui no pot dormir més de 3 hores cada nit...

Un record i una pregària per tots ells i elles...


Dios todopoderoso y eterno, de infinita misericordia y bondad,
con el corazón apesadumbrado, acudimos a Ti.

Escucha nuestra oración, ten misericordia de nuestro pueblo,
atiende las súplicas de quienes te invocan en esta hora de tribulación y de prueba.

Te pedimos, Dios de la vida, por las víctimas mortales de los brutales atentados del11 de marzo.
 Son hijos tuyos; son hermanos nuestros. Nunca debían haber muerto en estas circunstancias.

Padre Nuestro, acógelos en tu seno. 
Atiende nuestra oración, Dios de la salud, por los heridos de esta masacre.

Sana sus heridas, fortalece sus corazones, llénalos de tu gracia y de tu paz.

Visita, Dios consolador, a los familiares de las víctimas. Son también inocentes.
Reviste con tu manto de misericordia y de amor las llagas de su corazón y de su alma ateridos. 

Te pedimos, Señor de los pueblos y Rey de las naciones,
por todos los pueblos que sufren el zarpazo de la violencia y del terrorismo.
Jesucristo Resucitado, compadécete de nosotros, intercede por nosotros. 
Santa María, Madre de Dios y Madre nuestra, Ruega por nosotros. 

Amén

dimecres, 5 de març del 2014

Mwanza: Un problema, una solució

El primer vídeo d'aquesta Entrada és un resum del documental "The Darwin's Nigthmare", el Malson de Darwin en català. Aquest documental de nacionalitat francesa i de l'any 2004 presenta la problemàtica ecològica del llac Victòria des de que l'any 1960 es va incorporar, de forma experimental, l'anomenada perca del Nil a les seves aigües. També hi apareix el tràfic d'armes promogut des de l'antiga URSS.

En els breus 10 minuts del resum que aquí teniu se'ns presenten la situació de la ciutat tanzana de Mwanza i, en especial, de molts dels infants que malviuen pels seus carrers, nens sense família, que volten tot el dia pels carrers buscant quelcom per menjar i que oloren pegament...



  • Fes una llista de coses que has vist en el vídeo. Quines t'han sorprès?
  • Què t'ha semblat la situació dels infants que has vist al vídeo.

*********************************************************************************

Per una altra banda, el següent vídeo és un resum del projecte per als infants i joves que tot just des de l'any 2012 es desenvolupa a la "Marist Boys Secondary School", liderada pels germans maristes: una escola interna per a més de 450 nois i joves, tasques complementàries a les classes, pre-curs per aprendre bé l'anglès i poder ser escolaritzats, esports, club de guitarra, clubs del cap de setmana... en fí, la família que no tenen.


I tot això en col·laboració amb entitats diverses d'arreu, entre elles l'ONG espanyola SED i algunes de les escoles maristes d'Espanya.
  • Què han dit els dos nois entrevistats?
  • Quin és l'objectiu de l'escola i del projecte?
  • Què ens ha demanat el director de l'escola, g.Kiko? Què ens demana a nosaltres?

diumenge, 23 de febrer del 2014

Deixeu que els infants vinguin a mi

Els nens i les nenes (els infants en general, gràcies a aquesta paraula mixta que ens ofereix la nostra llengua) són l'esperança del món. Ells i elles seran els homes i dones del futur i els qui faran avançar aquest món, d'igual manera que ara ho fem nosaltres. 

De com els ensenyem (llengües, matemàtiques, socials...), de com els eduquem (en el respecte a un mateix i a l'altre, en els valors...) i de com els estimem depèn el nostre futur, el seu futur, el futur del món.

És bonic veure com professors entregats donen el màxim pels seus alumnes, com joves entrenadors d'esports i animadors voluntaris de moviments motiven grups de nens i joves com si del flautista d'Hamelin es tractés, com els avis acompanyen els néts, com l'assistència pública i privada prova de tenir cura dels desamparats... d'igual manera que se sobreentén fan els pares amb els seus propis fills.

Fins i tot els cors més durs canvien davant la imatge d'un infant!

El passat 30 d'octubre a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, dins una audiència amb infants i famílies es va donar un fet inesperat. Mentre es desenvolupava l'acte amb els seus parlaments i moments musicals, es trencava el protocol de forma constant. Qui era aquest nen? Com va actuar el Pontífex? I la resta de la Cúria? Què hagués passat en temps passats? 


Veure altres imatges puntuals de la situació donada a la plaça de Sant Pere, enllaç,

*********************************************************************************
  • Com em situo jo, davant els meus alumnes? els meus fills? els meus néts?
  • Que prioritzo amb ells? Prioritzo l'ensenyament, l'educació, l'estima?
  • Poso per endavant les meves ocupacions, feina, hobbies, el meu temps...? Les compagino? Prioritzo?

Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 18, 6?

- En català, anar-hi

- En castellà, anar-hi.