dimarts, 17 de novembre del 2015

OACDH: Comitè dels Drets dels Infants

Divendres vinent 20 de novembre és el dia dels Drets dels Infants, dia clau de record de la necessitat de resguardar una sèrie de drets que no es compleixen a molts països del món. I per això em sembla bon moment per presentar el que és l'OACDH i el Comitè dels Drets dels Infants.


L'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans és un departament del sistema de Nacions Unides encarregat de representar el compromís del món davant els ideals universals de la dignitat humana. Té per part de la comunitat internacional el mandat exclusiu de promoure i protegir tots els drets humans. en aquest moment l'Alt Comissionat és el senyor Zeid Ra'ad Al Hussein, procedent de Jordània, musulmà i àrab.

Dins d'aquesta oficina, a la seu de Ginebra (Suïssa) hi és la seu del Comitè dels Drets dels Infants, format per 18 persones de molt reconeguda valua en el món dels infants i que se n'ocupa del seguiment de la convenció dels Drets dels Infants aprovada per l'Assemblea General de Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, ara fa 26 anys. 

Els articles de la declaració poden resumir-se en un conjunt de 10 principis fonamentals, que són els següents:
  • Principi 1: L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra índole, d’origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la seva família.
  • Principi 2: L'infant ha de gaudir d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis establerts per la llei, i d’altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d’una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.
  • Principi 3: L'infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.
  • Principi 4: L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l’atenció prenatal i postnatal adequades. L'infant té dret a disposar d’alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats. 
  • Principi 5: L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació. 
  • Principi 6: L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d’altra mena. 
  • Principi 7: L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. L'infant gaudirà plenament de jocs i d’esbarjos, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.
  • Principi 8: L'infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors. 
  • Principi 9: L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s’haurà de consentir que l'infant treballi abans d’una edat mínima adequada; en cap cas no se l’ocuparà ni se li permetrà que s’ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic, mental o moral.
  • Principi 10: L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants. 
Llegits des de l'òptica del món occidental desenvolupat podem pensar... en fan falta aquests principis? Deixen de complir-se alguns d'aquests principis a casa nostra? 

Doncs malauradament hauriem de dir que sí. I podem llegir els informes que periòdicament publica el Comitè referent a cadascun dels països signants de la Declaració (enllaç). A títol d'exemple publico els referents a: 
  • Tanzània, de juliol de 2014, enllaç
  • La Santa Seu, de febrer de 2014, enllaç
  • D'Espanya, d'octubre de 2007, enllaç

dissabte, 7 de novembre del 2015

Pregàries de la Laudato si'

La Carta Encíclica Laudato sí' de Francesc conclou amb la proposta de 2 oracions, una compartida amb tots aquells que creuen en un Déu creador i una segona per als cristians, per a que siguem capaços d'assumir els compromisos que l'Evangeli ens planteja amb la creació.


Pregària per la nostra terra
per a tots els creients en un Déu creador i pare

Pare nostre que sou present en tot l'univers
i en la més petita de les vostres criatures,
vós que envolteu amb la vostra tendresa tot el que existeix,
vesseu en nosaltres la força del vostre amor
perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa.

Inundeu-nos de pau, perquè visquem com a germans i germanes
sense fer mal a ningú.
Pare dels pobres,
ajudeu-nos a rescatar els abandonats i oblidats d'aquesta terra
que tant valen als vostres ulls.

Guariu les nostres vides,
perquè siguem protectors del món i no pas depredadors,
perquè sembrem formosor
i no pas contaminació i destrucció.

Toqueu els cors
dels qui busquen només beneficis
a costa dels pobres i de la terra.

Ensenyeu-nos a descobrir el valor de cada cosa,
a contemplar admirats,
a reconèixer que estem profundament units
amb totes les criatures
en el nostre camí cap a la vostra llum infinita.

Gràcies perquè esteu amb nosaltres cada dia.
Encoratgeu-nos, si us plau, en la nostra lluita
per la justícia, l'amor i la pau.


Pregària cristiana amb la creació


Us lloem, Pare, amb totes les vostres criatures,
que van sortir de la vostra mà poderosa.
Són vostres, i plenes de la vostra presència i de la vostra tendresa.
Lloat sigueu.

Fill de Déu, Jesús,
per vós foren creades totes les coses.
Us formàreu en el si maternal de Maria,
us féreu part d'aquesta terra,
i miràreu aquest món amb ulls humans.
Avui sou viu en cada criatura
amb la vostra glòria de ressuscitat.
Lloat sigueu.

Esperit Sant, que amb la vostra llum
orienteu aquest món cap a l'amor del Pare
i acompanyeu el gemec de la creació,
vós viviu també en els nostres cors
per impulsar-nos al bé.
Lloat sigueu.

Senyor U i Tri, comunitat preciosa d'amor infinit,
ensenyeu-nos a contemplar-vos
en la bellesa de l'univers,
on tot ens parla de vós.
Desvetlleu la nostra lloança i la nostra gratitud
per cada ésser que heu creat.
Doneu-nos la gràcia de sentir-nos íntimament units amb tot el que existeix.

Déu d'amor, mostreu-nos el nostre lloc en aquest món
com a instruments del vostre afecte
envers tots els éssers d'aquesta terra,
perquè cap d'ells no és oblidat davant vostre.
Il·lumineu els amos del poder i del diner
perquè es guardin del pecat de la indiferència,
estimin el bé comú, promoguin els febles,
i tinguin cura d'aquest món que habitem.

Els pobres i la terra estan clamant,
Senyor, preneu-nos a nosaltres amb el vostre poder i la vostra llum,
per a protegir tota vida,
per a preparar un futur millor,
perquè vingui el vostre Regne
de justícia, de pau, d'amor i de bellesa.
Lloat sigueu.

Amén.



Francesc ens ha tornat a sorprendre. La Laudato si' de 24 de maig de 2015 és una encíclica de temàtica nova (l'ecologia i el medi ambient), dirigida als fidels cristians i a tothom i que acaba amb una convocatòria a ser les mans de Déu.

245. Déu, que ens convoca al lliurament generós i a donar-ho tot, ens ofereix les forces i la llum que necessitem per a tirar endavant. En el cor d’aquest món continua present el Senyor de la vida que ens estima tant. Ell no ens abandona, no ens deixa sols, perquè s’ha unit definitivament a la nostra terra, i el seu amor sempre ens duu a trobar nous camins. Lloat sigui.

divendres, 6 de novembre del 2015

Sant Martí i el seu estiuet

Explica una de les llegendes vinculades que Martí, abans de ser sant, i abans de ser bisbe de Tous, era militar de l'exèrcit romà, cap allà el segle IV. Un dia de novembre, mentre anava a cavall a lluitar contra els bàrbars, per un camí on la neu i el fred eren cada cop més intensos, va sentir la veu d'un captaire estirat a terra. 

Martí no ho va dubtar en absolut i va compartir el que duia amb el pobre. Fins i tot, amb l'espasa va partir la seva capa, la que el resguardava del fred, per la meitat i li va donar una de les dues part a aquell pobre home. Gràcies a aquell gest, el fred i la neu es van retirar. Segons aquesta llegenda, és per això que existeix l'estiuet de Sant Martí, aquest període del mes de novembre en el temps acostuma a ser força estable, amb unes temperatures lleugerament superiors a les habituals per aquesta època de l'any.

A la nit en somnis se li va aparèixer el propi Jesús vestit amb aquella mitja capa, fent-li adonar-se que aquell pobre home ajudat era Ell mateix. Així és com Sant Martí va decidir deixar l'exèrcit i fer-se batejar en el cristianisme. Anys després, degut a la seva perfecta vida cristiana la gent de la contrada va voler fer el seu bisbe. Ell que no volia, va amagar-se en un graner on hi havia oques, amb tant mala sort que pel seu soroll va ser descobert, cosa que va fer que acceptés l'encàrrec. Anys més tard, l'Església el va declarat sant. Què hi ha de veritat? Què hi ha d'invenció? Tant se val, si és una història que ens ajuda en la nostra forma de pensar i d'actuar.

dijous, 5 de novembre del 2015

Promesa de Fourvière

"Prometem solemnement lliurar-nos"

El 23/07/2015 incloïa en aquest mateix Bloc l'entrada "2015-2016 Any Fourvière", presentant l'inici del segon any dedicat al bicentenari marista, amb l'aprofundiment en l'experiència dels joves mossèns francesos que es van comprometre aquell 23 de juliol de 1816 a crear la societat de Maria. La present entrada vol donar continuïtat al tema.

El següent text és una traducció del francès de la promesa originalment en llatí que va pronunciar aquell grup a la capella de Fourvière de Lió (la basílica actual encara no estava construïda). Per entendre'l, cal situar-se, doncs, en el context d'inicis del segle XIX:
"En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant
Tot per a la major glòria de Déu i l'honor de Maria, Mare de Nostre Senyor Jesucrist.
Els que signem, volent treballar per a la major glòria de Déu i de Maria, Mare de Nostre Senyor Jesucrist, afirmem i manifestem que tenim la sincera intenció i la ferma voluntat de consagrar-nos, tan bon punt sigui possible, a formar la molt pia congregació dels Maristes.
És per això que, amb aquest acte i per la nostra signatura, ens consagrem sense reserves, i en la mesura que puguem, nosaltres mateixos i tots els nostres béns a la societat benaurada Verge Maria. 
I aquest compromís, el fem no a la lleugera ni de manera infantil, ni per un motiu humà o esperant tenir un guany temporal, sinó amb seriositat, després d'haver-hi reflexionat madurament, després d'haver-nos deixat aconsellar i d'haver-ho sospesat tot davant Déu, només per la major glòria de Déu i l'honor de Maria, Mare de Nostre Senyor Jesucrist.
Estem a punt per totes les penes, els treballs, els sofriments i, si calgués, els turments, ja que ho podem tot en aquell que ens fa forts, Nostre Senyor Jesucrist, a qui prometem fidelitat, en el si de la nostra Mare la santa Església catòlica i romana, unint-nos amb totes les nostres forces al cap sant d'aquesta mateixa Església, el Pontífex romà, i també al nostre reverendíssim bisbe, de manera que siguem bons ministres de Jesucrist, nodrits de les paraules de la fe i per la bona doctrina que hem rebut per la seva gràcia, confiant que sota el govern pacífic i religiós del nostre rei molt cristià, aquesta institució veurà la llum.
Prometem solemnement lliurar-nos nosaltres i tot allò que tenim, a salvar les ànimes per tots els mitjans possibles, sota l'august nom de la Verge Maria i sota la seva protecció. Salvaguardant, tanmateix, el judici dels superiors. "Lloada sigui la santa i Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria! Així sigui."
Com és lògic, la realitat marista que jo hi visc, i molts dels que podeu estar llegint aquesta Entrada és molt diferent a la que s'hi descriu: hi som dos segles més tard i en una societat globalitzada i a la vegada opulenta i misèria extremes. Però sí que hi ha una realitat comuna dins la família marista: les ganes d'educar els infants, les ganes d'ajudar a créixer nous líders, de canviar el món. També la convicció de voler un nou mode de ser Església amb l'exemple de Maria, l'anomenem de Montserrat, del Pilar o de Fourvière.

Aquells futurs maristes de 1816 intuïen el futur de les seves vides com una novetat profètica social i d'Església, al voltant de la figura i el nom de Maria. Per a ells el paper de Maria de Natzaret en l'Església naixent del segle I després de l'Ascensió de Crist es va convertir en potent font d'inspiració sobre el que anaven construint. L'Església post revolucionària francesa s'auto concebia com una ciutat fortificada amb un exèrcit de creients que estaven cridats a lluitar contra el mal de la societat i aquests maristes de les 4 branques volien representar un model d'Església diferent.

Entenc jo que els actuals maristes, seguint la tradició heretada cal que sentim les nostres vides com a cadena lògica de cooperació humana, com a posseïdors d'un carisma que hem rebut i també com a responsables de la seva transmissió en l'avui i en el futur. I també com a actors d'una nova forma de ser Església, la que el g.Emili Turú ens defineix com a Església de la tendresa, la del davantal
Però com podem fer tot això avui en dia, en l'any 2015? És evident que l'objectiu és el mateix, però no ho poden ser ni els mitjans ni el vocabulari. La nostra església d'avui no és la post jueva del segle I ni tampoc la post revolucionaria de la frança del segle XVIII.

En el cas espanyol d'aquest segle XXI, la passada convergència de dècades d'Estat i Església en el nacionalcatolicisme encara ens està passant factura. Per una altra banda hi ha una intuïció que el Concili Vaticà II va deixar temes pendents, també que el model organitzatiu de l'esglesia romana al voltant de la figura del Papa i la cúria vaticana no és el més profètic ni integrador per a la vida de les diòcesis ni de molts grups de cristians. El Papa Francesc amb el "Consell de cardenals per a ajudar al papa en el govern de l'Església", també anomenat GR8 sembla anar per aquest camí.

Des de l'Institut marista també s'estan fent processos de reflexió en els darrers anys respecte a la internacionalització, el compromís amb els Montagne d'avui, la vida religiosa, el compartir laics-germans, la gestió de les obres, la corresponsabilitat...

Són totes aquestes passes mitjans d'una nova promesa? formes de ser nova congregació? de ser un nou model d'Església? o només formes de mantenir l'estructura davant la caiguda del número de germans? noves estructures legals per a una societat diferent?

Si vols saber-ne més de l'any Fourvière.... enllaç

diumenge, 1 de novembre del 2015

Dates per recordar, novembre de 2015


ANY 2015
  • Any 2015 del calendari gregorià, enllaç.
  • Any 6728 del període Julià, enllaç.
  • Any 5776 de l’era dels jueus, enllaç. Va començar el 15 de setembre de 2014.
  • Any 1436 del calendari islàmic de l’Hègira, enllaç. Va començar el 25 d'octubre del 2014.
  • Any 4711 del calendari xinès, enllaç.
  • Any 2768 del calendari ab Urbe cónditaenllaç.
  • Any 2581 del calendari budista, enllaç. Va començar el 3 de febrer de 2014.
  • Any 1464 del calendari armeni, enllaç. Va començar l'11 d'agost de 2014.
  • Any 2965 del calendari amazic dels berbers, enllaç. Comença el 13 de gener de 2015.

Comença el mes de novembre. Quines dates són importants al llarg d'aquests 30 dies?

NOVEMBRECELEBRACIONS
Dia 1:Tots Sants.
Dia 2:Fidels Difunts.
Dia 3:Sant Ermengol.
Dia 4:Sant Carles Borromeu.
Dia 5:Santa Isabel, mare de Joan el Baptista.
Dia 6:Sants i Beats del s.XX a Espanya.
Dia 7:Sant Ernest.
Dia 8:Sant Severià.
Dia 9:Sant Teodor.
Dia 10:Sant Lleó, del Gran.
Dia 11:Sant Martí de Tous.
Dia 12:Sant Josafat.
Dia 13:Sant Dídac. Sant Estanislau de Kotska.
Dia 14:Sant Climent.
Dia 15:Sant Albert, el Gran.
Dia 16:Santa Margarida. Santa Gertrudis.
Dia 17:Santa Isabel d'Hongria.
Dia 18:Sant Odó.
Dia 19:Sant Crispí.
Dia 20:Sant Octavi. Dia Internacional dels Drets dels Infants.
Dia 21:Presentació de la Mare de Déu.
Dia 22:Sant Roger. Santa Cecília. 
Dia 23:Sant Climent, papa.
Dia 24:Santa Flora.
Dia 25:Sant Erasme.
Dia 26:Sant Amador.
Dia 27:Beat Ramon Llull.
Dia 28:Sant Mansuet.
Dia 29:Sant Sadurní.
Dia 30:Sant Andreu, apòstol.