OACDH: Comitè dels Drets dels Infants

Divendres vinent 20 de novembre és el dia dels Drets dels Infants, dia clau de record de la necessitat de resguardar una sèrie de drets que no es compleixen a molts països del món. I per això em sembla bon moment per presentar el que és l'OACDH i el Comitè dels Drets dels Infants.

L'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans és un departament del sistema de Nacions Unides encarregat de representar el compromís del món davant els ideals universals de la dignitat humana. Té per part de la comunitat internacional el mandat exclusiu de promoure i protegir tots els drets humans. en aquest moment l'Alt Comissionat és el senyor Zeid Ra'ad Al Hussein, procedent de Jordània, musulmà i àrab.

Dins d'aquesta oficina, a la seu de Ginebra (Suïssa) hi és la seu del Comitè dels Drets dels Infants, format per 18 persones de molt reconeguda valua en el món dels infants i que se n'ocupa del seguiment de la convenció dels Drets dels Infants aprovada per l'Assemblea General de Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, ara fa 26 anys. 

Els articles de la declaració poden resumir-se en un conjunt de 10 principis fonamentals, que són els següents:

• Principi 1: L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra índole, d’origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la seva família.

• Principi 2: L'infant ha de gaudir d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis establerts per la llei, i d’altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d’una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.

• Principi 3: L'infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.

• Principi 4: L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l’atenció prenatal i postnatal adequades. L'infant té dret a disposar d’alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats. 

• Principi 5: L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació. 

• Principi 6: L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d’altra mena. 

• Principi 7: L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. L'infant gaudirà plenament de jocs i d’esbarjos, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.

• Principi 8: L'infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors. 

• Principi 9: L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s’haurà de consentir que l'infant treballi abans d’una edat mínima adequada; en cap cas no se l’ocuparà ni se li permetrà que s’ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic, mental o moral.

• Principi 10: L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants. 

Llegits des de l'òptica del món occidental desenvolupat podem pensar... en fan falta aquests principis? Deixen de complir-se alguns d'aquests principis a casa nostra? 

Doncs malauradament hauriem de dir que sí. I podem llegir els informes que periòdicament publica el Comitè referent a cadascun dels països signants de la Declaració (enllaç). A títol d'exemple publico els referents a: 

• Tanzània, de juliol de 2014, enllaç
• La Santa Seu, de febrer de 2014, enllaç
• D'Espanya, d'octubre de 2007, enllaç