El 23/07/2015 incloïa en aquest mateix Bloc l'entrada "2015-2016 Any Fourvière", presentant l'inici del segon any dedicat al bicentenari marista, amb l'aprofundiment en l'experiència dels joves mossèns francesos que es van comprometre aquell 23 de juliol de 1816 a crear la societat de Maria. La present entrada vol donar continuïtat al tema.
El següent text és una traducció del francès de la promesa originalment en llatí que va pronunciar aquell grup a la capella de Fourvière de Lió (la basílica actual encara no estava construïda). Per entendre'l, cal situar-se, doncs, en el context d'inicis del segle XIX:
El següent text és una traducció del francès de la promesa originalment en llatí que va pronunciar aquell grup a la capella de Fourvière de Lió (la basílica actual encara no estava construïda). Per entendre'l, cal situar-se, doncs, en el context d'inicis del segle XIX:
"En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant
Tot per a la major glòria de Déu i l'honor de Maria, Mare de Nostre Senyor Jesucrist.
Els que signem, volent treballar per a la major glòria de Déu i de Maria, Mare de Nostre Senyor Jesucrist, afirmem i manifestem que tenim la sincera intenció i la ferma voluntat de consagrar-nos, tan bon punt sigui possible, a formar la molt pia congregació dels Maristes.
És per això que, amb aquest acte i per la nostra signatura, ens consagrem sense reserves, i en la mesura que puguem, nosaltres mateixos i tots els nostres béns a la societat benaurada Verge Maria.
I aquest compromís, el fem no a la lleugera ni de manera infantil, ni per un motiu humà o esperant tenir un guany temporal, sinó amb seriositat, després d'haver-hi reflexionat madurament, després d'haver-nos deixat aconsellar i d'haver-ho sospesat tot davant Déu, només per la major glòria de Déu i l'honor de Maria, Mare de Nostre Senyor Jesucrist.
Estem a punt per totes les penes, els treballs, els sofriments i, si calgués, els turments, ja que ho podem tot en aquell que ens fa forts, Nostre Senyor Jesucrist, a qui prometem fidelitat, en el si de la nostra Mare la santa Església catòlica i romana, unint-nos amb totes les nostres forces al cap sant d'aquesta mateixa Església, el Pontífex romà, i també al nostre reverendíssim bisbe, de manera que siguem bons ministres de Jesucrist, nodrits de les paraules de la fe i per la bona doctrina que hem rebut per la seva gràcia, confiant que sota el govern pacífic i religiós del nostre rei molt cristià, aquesta institució veurà la llum.
Prometem solemnement lliurar-nos nosaltres i tot allò que tenim, a salvar les ànimes per tots els mitjans possibles, sota l'august nom de la Verge Maria i sota la seva protecció. Salvaguardant, tanmateix, el judici dels superiors. "Lloada sigui la santa i Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria! Així sigui."
Com és lògic, la realitat marista que jo hi visc, i molts dels que podeu estar llegint aquesta Entrada és molt diferent a la que s'hi descriu: hi som dos segles més tard i en una societat globalitzada i a la vegada opulenta i misèria extremes. Però sí que hi ha una realitat comuna dins la família marista: les ganes d'educar els infants, les ganes d'ajudar a créixer nous líders, de canviar el món. També la convicció de voler un nou mode de ser Església amb l'exemple de Maria, l'anomenem de Montserrat, del Pilar o de Fourvière.
Aquells futurs maristes de 1816 intuïen el futur de les seves vides com una novetat profètica social i d'Església, al voltant de la figura i el nom de Maria. Per a ells el paper de Maria de Natzaret en l'Església naixent del segle I després de l'Ascensió de Crist es va convertir en potent font d'inspiració sobre el que anaven construint. L'Església post revolucionària francesa s'auto concebia com una ciutat fortificada amb un exèrcit de creients que estaven cridats a lluitar contra el mal de la societat i aquests maristes de les 4 branques volien representar un model d'Església diferent.
Entenc jo que els actuals maristes, seguint la tradició heretada cal que sentim les nostres vides com a cadena lògica de cooperació humana, com a posseïdors d'un carisma que hem rebut i també com a responsables de la seva transmissió en l'avui i en el futur. I també com a actors d'una nova forma de ser Església, la que el g.Emili Turú ens defineix com a Església de la tendresa, la del davantal.
Aquells futurs maristes de 1816 intuïen el futur de les seves vides com una novetat profètica social i d'Església, al voltant de la figura i el nom de Maria. Per a ells el paper de Maria de Natzaret en l'Església naixent del segle I després de l'Ascensió de Crist es va convertir en potent font d'inspiració sobre el que anaven construint. L'Església post revolucionària francesa s'auto concebia com una ciutat fortificada amb un exèrcit de creients que estaven cridats a lluitar contra el mal de la societat i aquests maristes de les 4 branques volien representar un model d'Església diferent.
Però com podem fer tot això avui en dia, en l'any 2015? És evident que l'objectiu és el mateix, però no ho poden ser ni els mitjans ni el vocabulari. La nostra església d'avui no és la post jueva del segle I ni tampoc la post revolucionaria de la frança del segle XVIII.
En el cas espanyol d'aquest segle XXI, la passada convergència de dècades d'Estat i Església en el nacionalcatolicisme encara ens està passant factura. Per una altra banda hi ha una intuïció que el Concili Vaticà II va deixar temes pendents, també que el model organitzatiu de l'esglesia romana al voltant de la figura del Papa i la cúria vaticana no és el més profètic ni integrador per a la vida de les diòcesis ni de molts grups de cristians. El Papa Francesc amb el "Consell de cardenals per a ajudar al papa en el govern de l'Església", també anomenat GR8 sembla anar per aquest camí.
Des de l'Institut marista també s'estan fent processos de reflexió en els darrers anys respecte a la internacionalització, el compromís amb els Montagne d'avui, la vida religiosa, el compartir laics-germans, la gestió de les obres, la corresponsabilitat...
Són totes aquestes passes mitjans d'una nova promesa? formes de ser nova congregació? de ser un nou model d'Església? o només formes de mantenir l'estructura davant la caiguda del número de germans? noves estructures legals per a una societat diferent?
Si vols saber-ne més de l'any Fourvière.... enllaç
En el cas espanyol d'aquest segle XXI, la passada convergència de dècades d'Estat i Església en el nacionalcatolicisme encara ens està passant factura. Per una altra banda hi ha una intuïció que el Concili Vaticà II va deixar temes pendents, també que el model organitzatiu de l'esglesia romana al voltant de la figura del Papa i la cúria vaticana no és el més profètic ni integrador per a la vida de les diòcesis ni de molts grups de cristians. El Papa Francesc amb el "Consell de cardenals per a ajudar al papa en el govern de l'Església", també anomenat GR8 sembla anar per aquest camí.
Des de l'Institut marista també s'estan fent processos de reflexió en els darrers anys respecte a la internacionalització, el compromís amb els Montagne d'avui, la vida religiosa, el compartir laics-germans, la gestió de les obres, la corresponsabilitat...
Són totes aquestes passes mitjans d'una nova promesa? formes de ser nova congregació? de ser un nou model d'Església? o només formes de mantenir l'estructura davant la caiguda del número de germans? noves estructures legals per a una societat diferent?
Si vols saber-ne més de l'any Fourvière.... enllaç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.