Explica una de les llegendes vinculades que Martí, abans de ser sant, i abans de ser bisbe de Tous, era militar de l'exèrcit romà, cap allà el segle IV. Un dia de novembre, mentre anava a cavall a lluitar contra els bàrbars, per un camí on la neu i el fred eren cada cop més intensos, va sentir la veu d'un captaire estirat a terra.
Martí no ho va dubtar en absolut i va compartir el que duia amb el pobre. Fins i tot, amb l'espasa va partir la seva capa, la que el resguardava del fred, per la meitat i li va donar una de les dues part a aquell pobre home. Gràcies a aquell gest, el fred i la neu es van retirar. Segons aquesta llegenda, és per això que existeix l'estiuet de Sant Martí, aquest període del mes de novembre en el temps acostuma a ser força estable, amb unes temperatures lleugerament superiors a les habituals per aquesta època de l'any.
A la nit en somnis se li va aparèixer el propi Jesús vestit amb aquella mitja capa, fent-li adonar-se que aquell pobre home ajudat era Ell mateix. Així és com Sant Martí va decidir deixar l'exèrcit i fer-se batejar en el cristianisme. Anys després, degut a la seva perfecta vida cristiana la gent de la contrada va voler fer el seu bisbe. Ell que no volia, va amagar-se en un graner on hi havia oques, amb tant mala sort que pel seu soroll va ser descobert, cosa que va fer que acceptés l'encàrrec. Anys més tard, l'Església el va declarat sant. Què hi ha de veritat? Què hi ha d'invenció? Tant se val, si és una història que ens ajuda en la nostra forma de pensar i d'actuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.