Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 4

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 30 d'octubre passat amb el títol "Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 1" i següents sota el mateix títol. Totes elles estan en castellà en ser un treball presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

---

El índice del trabajo es el siguiente:

Introducció y justificación

1. Planteamiento de la cuestión de Dios

    1.1. La cuestión de Dios

    1.2. El contexto actual

2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe

3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo de evangelización

    3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación

    3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB

    3.3. Algunas problemáticas para el diálogo 

           En el colectivo LGTIB

           En el colectivo fe

    3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB

           Lucas 28, 38-43

           Propuestas para el colectivo fe

Oración final

Bibliografía

---

La entrada de hoy (enlace) corresponde al contexto actual en el que vive el ser humano y desde el cual se plantea la cuestión de Dios (y la suya propia y la de los demás) de la que hablaba en la entrada de la semana anterior.

Déu, els altres i la Llei

"--Mestre, sabem que dius la veritat"

"Jesús li digué: -- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.."

---

Aquest a resposta directa de Jesús correspon al passatge anomenat el "manament més gran" (cfr. Mt 22,34-40), en la seva versió castellana.

I avui el vull comparar amb el seu paral·lel a Mc 12,28-34:

"Jesús va respondre: --El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests."

La introducció d'aquest curt passatge ens presenta la part sobre la que avui vull aturar-me. Els fariseus i partidaris d'Herodes ja havien decidit, des del moment de la ressurrecció de Llàtzer, de matar-lo (cfr. Jn 11,53) però buscaven el com justificar-ho i aquesta conversa sobre el tribut al Cesar n'era un intent d'enxampar-ho. Però quina era la realitat?

Ells ja s'havien adonat de que aquell Jesús "deia la veritat", "ensenyava el camí de Déu", "no es deixava influir" i que "no feia distinció entre persones". Avui en dia diríem que aquests era la seva filosofia de vida. 

Quina és la teva filosofia de vida? 

---

Vols llegir el text, Mt 22,15-21?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Persecució i enduriment de cors

"--Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!"

"El rei d'Egipte va saber que els israelites havien fugit. Immediatament, el faraó i els seus cortesans van canviar de parer i es digueren: --Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!
El rei d'Egipte es va fer preparar el carro de guerra i s'endugué el seu exèrcit: sis-cents carros escollits, i tots els altres carros d'Egipte, cada un amb els seus oficials. El Senyor va endurir el cor del faraó, rei d'Egipte, que es posà a perseguir els israelites, quan ells ja havien sortit protegits per la mà del Senyor."

---

Aquest curt passatge (Ex 14,5-8) forma part dels capítols 13-15 que expliquen la sortida d'Egipte del poble d'Israel. I vull fixar-m'hi en aquesta Entrada d'avui en la figura del faraó.

Per començar, és interessant notar que a la Bíblia no s'esmenta en cap moment el nom del faraó, només se l'anomena pel seu títol, "el faraó". En contraposició als líders dels israelites, Moisès i Aaron (cfr. Ex 5,1-5), dels quals contínuament es referencia el nom. 

Hi ha dues expressions en el text que el descriuen i que em fan pensar. Diu que "es va fer preparar el carro de guerra" (v.6) i "va endurir el cor del faraó" (v.8), les quals no fan més que recordar el passatge anterior en el que el faraó ja havia carregat el poble esclau (cfr. Ex 5,6-18) amb prohibicions, crits, cops de bastons, menys assortiments i més treball... Guerra i cor dur. És evident, sense més paraules, per què hi he seleccionat el text d'avui.

Estic content de ser cristià dels de Jesús, del Nou Testament. També de conèixer l'Antic, per saber-lo utilitzar com a llei prèvia que cal superar per ser feliç i per fer felices totes les persones. Estic content i em sento beneït de ser del 1970, havent superat una etapa tràgica de l'Església espanyola. Estic content de, tot i l'experiència dels anys de vida, no tenir el cor endurit i ser capaç de pensar en els altres, de posar-m'hi en la seva pell. I en dono gràcies a Déu per tot això.

De què en dones gràcies tu a Déu creador?
Com vius el teu ser cristià?

---

Vols llegir el text, Ex 13,17-15,21?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 3

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 30 d'octubre passat amb el títol "Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 1" i següents sota el mateix títol. Totes elles estan en castellà en ser un treball presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

---

El índice del trabajo es el siguiente:

Introducció y justificación

1. Planteamiento de la cuestión de Dios

    1.1. La cuestión de Dios

    1.2. El contexto actual

2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe

3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo de evangelización

    3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación

    3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB

    3.3. Algunas problemáticas para el diálogo 

           En el colectivo LGTIB

           En el colectivo fe

    3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB

           Lucas 28, 38-43

           Propuestas para el colectivo fe

Oración final

Bibliografía

---

La entrada de hoy (enlace) corresponde al planteamiento de la cuestión de Dios, lo que implica, antes de nada, el propio planteamiento que se hace cualquier persona de si misma y, seguidamente, de la relación con los demás.

I DÉU veié que tot era molt bo

"I DÉU veié que tot era molt bo" (Gn 1,31). Això és el que la Bíblia diu de Déu al final del sisé dia, aquell en el que creà l'home i la dona. És interessant adonar-se que, dels dies anteriors, només se'n diu "que era bo": la llum (v.4), els continents i el mar (v.10), la vegetació, les herbes i els arbres (v.12), les estrelles, el sol i la lluna (v.18), els peixos i les aus (v.21), els animals feréstecs i domèstics i també tota mena de cucs i bestioles (v.25). Però del sisè dia, quan ens creà a imatge seva i ens beneí, es diu "que "tot el que havia fet era molt bo" (v.31).

"I DÉU veié que tot era molt bo" és el títol del llibre editat l'octubre de 2017 per l'editorial Esuberanza dels Països Baixos, com a projecte del Fòrum Europeu de Grups Cristians de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Trans (www.euroforumlgtbtchristians.eu), compilat per Sandra Taylor i Hazel Barners. L'edició catalana ha estat traduïda de l'original anglesa per Jeroni Seruda. També es poden trobar versions en holandès, alemany i francès. S'espera properament la versió en castellà. 

I Déu veié que també era molt bona la persona de Carola, un dels testimonis del llibre, que explica el següent: 

"La meva mare em va ensenyar a tenir una profunda fe religiosa; tot i que, per desgràcia , només coneixia un Déu que jutja i acostumava a viure la fe amb por (...). Quan tenia 30 anys em vaig enamorar per primera vegada, i... ella era una dona! Vaig viure 5 anys una meravellosa història d'amor amb una dona. Era més feliç del que havia estat abans però, durant aquest temps tenia un tremend conflicte entre la meva educació religiosa, que em deia que això no podia ser bo, i el que em deia el meu cor. Però estava totalment espantada per si pogués fer mal a la meva mare, por a ser rebutjada per ella, pels meus companys del grup parroquial i per la família; em sentia culpable de decebre Déu (!). Per això vaig amagar la meva realitat i portava una doble vida (...) i aquesta manca de veritat va perjudicar seriosament la meva serenitat i consciència, i ens va conduir al final de la nostra història d'amor. La meva parella no va poder aguantar més que jo portés una doble vida. Ho vaig entendre. Vaig admetre que no era capaç de resoldre el meu conflicte i vaig caure en una crisi profunda (...) Ara em trobo serena; en pau amb mi mateixa i amb una presa de consciència que estic segura que és el fruit d'un procès de gairebé 10 anys (...). Crec que Déu ens ha creat a cadascuna de nosaltres tal com som, i Déu estima incondicionalment cadascuna de nosaltres. Ara treballo per compartir aquesta veritat amb tantes persones LGBT com sigui possible, persones que es trobin decebudes o traïdes per la seva Església." 

A ulls de Déu, tot era molt bo, també Carola, també tu i també jo. No importa com siguis, no importa com pensis, ets criatura de Déu.

Les participants en el llibre, lesbianes, gays, bisexuals, trasgènere i binaris sense gènere tenen entre els 20 i els 80, procedeixen de tots els estils de vida de 13 països europeus: Albània, Bèlgica, República Txeca, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Malta, Països Baixos, Noruega, Polònia, Rússia, i Catalunya/Espanya. Les històries són per totes les persones religioses o no, LGBT o no. Els autors comparteixen les seves històries essent persones LGBT i catòliques per tal d´ajudar a incrementar la sensibilització, la comprensió i l’acceptació dels catòlics LGBT i facilitar els camins d´aquells que encara malden per viure obertament com a persones catòliques i LGBT alhora.

La presentació de la versió catalana del llibre es va realitzar dijous 26 d'octubre a la llibreria Claret de Barcelona i anà a càrrec d'Enric Vilà, coordinador del Grup catòlic del Fòrum Europeu de grups cristians LGBT, Irma Llopart, presidenta de l'Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (ACGIL) i Ramon Mª Nogués, catedràtic emèrit d'antropologia biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

---

http://www.alandar.org/

Aquest article va ser publicat a la revista d'informació social i religiosa ALANDAR en data 8 de desembre de 2017 en versió en llengua castellana, amb el títol "Y DIOS VIO QUE TODO ERA MUY BUENO".