dissabte, 11 de novembre del 2017

Déu, els altres i la Llei

"--Mestre, sabem que dius la veritat"
"Jesús li digué: -- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.."

Aquest a resposta directa de Jesús correspon al passatge anomenat el "manament més gran" (cfr. Mt 22,34-40), en la seva versió castellana.

I avui el vull comparar amb el seu paral·lel a Mc 12,28-34:
"Jesús va respondre: --El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests."
La introducció d'aquest curt passatge ens presenta la part sobre la que avui vull aturar-me. Els fariseus i partidaris d'Herodes ja havien decidit, des del moment de la ressurrecció de Llàtzer, de matar-lo (cfr. Jn 11,53) però buscaven el com justificar-ho i aquesta conversa sobre el tribut al Cesar n'era un intent d'enxampar-ho. Però quina era la realitat?

Ells ja s'havien adonat de que aquell Jesús "deia la veritat", "ensenyava el camí de Déu", "no es deixava influir" i que "no feia distinció entre persones". Avui en dia diríem que aquests era la seva filosofia de vida. 

Quina és la teva filosofia de vida? 

Vols llegir el text, Mt 22,15-21?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.