"--Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!"
"El rei d'Egipte va saber que els israelites havien fugit. Immediatament, el faraó i els seus cortesans van canviar de parer i es digueren: --Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!
El rei d'Egipte es va fer preparar el carro de guerra i s'endugué el seu exèrcit: sis-cents carros escollits, i tots els altres carros d'Egipte, cada un amb els seus oficials. El Senyor va endurir el cor del faraó, rei d'Egipte, que es posà a perseguir els israelites, quan ells ja havien sortit protegits per la mà del Senyor."
Aquest curt passatge (Ex 14,5-8) forma part dels capítols 13-15 que expliquen la sortida d'Egipte del poble d'Israel. I vull fixar-m'hi en aquesta Entrada d'avui en la figura del faraó.
Per començar, és interessant notar que a la Bíblia no s'esmenta en cap moment el nom del faraó, només se l'anomena pel seu títol, "el faraó". En contraposició als líders dels israelites, Moisès i Aaron (cfr. Ex 5,1-5), dels quals contínuament es referencia el nom.
Per començar, és interessant notar que a la Bíblia no s'esmenta en cap moment el nom del faraó, només se l'anomena pel seu títol, "el faraó". En contraposició als líders dels israelites, Moisès i Aaron (cfr. Ex 5,1-5), dels quals contínuament es referencia el nom.
Hi ha dues expressions en el text que el descriuen i que em fan pensar. Diu que "es va fer preparar el carro de guerra" (v.6) i "va endurir el cor del faraó" (v.8), les quals no fan més que recordar el passatge anterior en el que el faraó ja havia carregat el poble esclau (cfr. Ex 5,6-18) amb prohibicions, crits, cops de bastons, menys assortiments i més treball... Guerra i cor dur. És evident, sense més paraules, per què hi he seleccionat el text d'avui.
Estic content de ser cristià dels de Jesús, del Nou Testament. També de conèixer l'Antic, per saber-lo utilitzar com a llei prèvia que cal superar per ser feliç i per fer felices totes les persones. Estic content i em sento beneït de ser del 1970, havent superat una etapa tràgica de l'Església espanyola. Estic content de, tot i l'experiència dels anys de vida, no tenir el cor endurit i ser capaç de pensar en els altres, de posar-m'hi en la seva pell. I en dono gràcies a Déu per tot això.
Estic content de ser cristià dels de Jesús, del Nou Testament. També de conèixer l'Antic, per saber-lo utilitzar com a llei prèvia que cal superar per ser feliç i per fer felices totes les persones. Estic content i em sento beneït de ser del 1970, havent superat una etapa tràgica de l'Església espanyola. Estic content de, tot i l'experiència dels anys de vida, no tenir el cor endurit i ser capaç de pensar en els altres, de posar-m'hi en la seva pell. I en dono gràcies a Déu per tot això.
De què en dones gràcies tu a Déu creador?
Com vius el teu ser cristià?
Com vius el teu ser cristià?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.