dilluns, 27 d’agost del 2012

Dins del WhatsApp

Diuen que ha canviat la forma de comunicar-se. Diuen que la forma de relacionar-nos i de pensar... Fins i tot ens canviarà, en futures generacions, la mida i les habilitats dels dits. Això el temps ho dirà...

Però què és el WhatsApp? Qui hi ha al darrera? Quina filosofia respecte a les nostres dades? Similar a la de Google o Yahoo?

Llegir més, en castellà

Read more, in English


dilluns, 13 d’agost del 2012

Una dita popular dels xoses

Conta una història popular referent al poble xosa que un antropòleg estranger va proposar un joc a un grup de nens. Va posar una cistella plena de fruites a prop d'un arbre i els va dir que aquell que arribés primer guanyaria com a premi totes les fruites.

Quan els va donar el senyal de sortida, tots els nens es van prendre de les mans i van córrer junts. En arribar sota l'arbre, es van seure a gaudir
tots junts del premi.
 
L'home estranger els hi va preguntar per què havien actuat així, si un d'ells, el més ràpid, podia haver guanyar totes les fruites de la cistella. Ells li van respondre a l'uníson: Ubuntu !

Ubuntu, en la cultura xosa significa "Jo sóc perquè nosaltres som".  Com, un d'ells, podria estar feliç si tots els altres estaven tristos?

Els xoses són un poble que viu al sud-est de l'actual Sud-àfrica des del segle XVI, quan es creu que van baixar de la zona de l'actual Kenya amb d'altres pobles bantu. Algunes dades anecdòtiques:
  • La llengua xosa és oficial al país i parlada per gairebé 8 milions de persones. 
  • El ex president i Premi Nobel de la Pau Nelson Mandela, així com el bisbe anglicà Desmon Tutú són dos personatges coneguts arreu del món pertanyents a aquesta ètnia.
  • Actualment hi ha una versió de la Viquipèdia en aquesta llengua, amb uns 140 articles.


dilluns, 6 d’agost del 2012

Incendis forestals

Els incendis forestals cada any afecten el territori de Catalunya. Aquests incendis poden ser naturals o d'origen humà, per això és important tenir una bona xarxa de mesures de prevenció i d'acció. La Generalitat de Catalunya, a través de diversos departaments té cura d'aquesta prevenció i acció.

Un exemple és l'incendi d'aquest mateix mes de juliol a terres gironines de l''Empordà: més de 14.000 hectàrees de terreny que varen cremar en poques hores però que trigaran anys en recuperar-se. La mà de l'ésser humà sovint és destructora! 

Tot i així, la nostra acció també és important. Primer de tot, conscienciar-nos. Per això podem veure les següents imatges que donen idea de l'abast del problema. Si vols tenir més informació, clica aquí.
  
Població de Biure, abans dels incendis
Població de Biure, després dels incendis
















dilluns, 30 de juliol del 2012

Què és això del Ramadà

Divendres dia 20 començava el Ramadà, el més sagrat pels musulmans, el qual s'estendrà fins el dia 19 d'agost. Es tracta d'un període marcat pel dejuni tant de menjar com de beure des de l'alba fins a la posta del sol. Enguany, en celebrar-se en ple estiu quan les hores de sol són més, el període de dejuni és més llarg, i també més difícil, per les altres temperatures.

Per a aquells que no som de religió musulmana ens pot semblar una tradició rara, però té un sentit ben profund. El fet de sentir la privació (de menjar i beure) en primera persona impulsa a sentir plenament el patiment dels altres, i també a compartir, donar i oferir a qui no té. En aquests moments de crisi econòmica, la vivència del Ramadà es fa encara més palesa. 

Durant aquest mes, els fidels continuen fent els tres àpats al llarg de la jornada, però en hores diferents a les habituals. El primer es fa sobre les quatre de la matinada, quan el sol no ha sortit. Es tracta d'un abundant esmorzar per poder afrontar bé el dia. Després, ni es menja ni es veu fins el capvespre, i qual el sol s'ha post es fa un petit berenar, el que anomenen un "trencament del dejuni", i una mica més tard, ja cap el final del dia, el sopar. Els malalts, les dones embarassades o que alleten, els nens petits i els vells n'estan exempts.

Una de les tradicions d'aquest mes consisteix en l'almoina, en forma de menjar. Altres preceptes que tampoc es fan passen per no fumar, no beure begudes alcohòliques i tampoc practicar relacions sexuals.

L'Islam té 5 pilars bàsics, els quals són secundar cada any el Ramadà, la professió de fe cap a l'única divinitat que és Al·là i Mahoma com el seu missatger, l'oració diària, l'almoina amb els necessitats i el pelegrinatge almenys un cop a la vida a La Meca, ciutat sagrada.

Els mesos en el calendari islàmic són lunars, començant en el quart creixent de la lluna, és per això que no tenen la mateixa durada que en el calendari gregorià, l'habitual que nosaltres utilitzem. Això és el que fa que cada any es celebri en una època diferent de l'any.

dilluns, 23 de juliol del 2012

Preparant Barcelona'92, aquells dies de glòria

Ara fa 20 anys, l'estiu de 1992, es celebraven a Barcelona els XXV Jocs Olímpics de l'era moderna. La ciutat va bullir durant 3 mesos, si comptem també la realització dels Jocs Paralímpics el mes de setembre.

Però tot havia començat molt abans, el 17 d'octubre de 1986 a la ciutat suïssa de Laussane, amb l'obertura del sobre que contenia el nom de Barcelona per part de Joan Antoni Samaranch.


A partir d'aquell moment 6 anys de treball frenètic, de pactes i consensos polítics, d'un gran moviment de voluntariat  format per més de 100.000 persones, d'una il·lusió col·lectiva a la ciutat, a Catalunya sencera i també a nivell de l'Estat.

El reportatge "Aquells dies de glòria", emès per TV3 el 22 de juliol, rememora algunes de les sensacions, de les emocions i de les inquietuds que cadascú, en funció de la seva edat, va experimentar durant els sis anys que separen la nominació olímpica de la celebració dels Jocs. Un projecte col·lectiu, més enllà de l'àmbit esportiu, que permetia reforçar l'autoestima de la ciutadania. Com ha canviat el nostre sentit social i la nostra autoestima en aquests 20 anys?

Tal i com acaba el reportatge, allò important no és el passat, si no, el futur.