Els objectius de Desenvolupament
del Mil·lenni (ODM) van ser aprovats per Caps
d’Estat i de Govern de 191 països a la
seu de les Nacions Unides, a Nova York, dins l’Assemblea General de setembre de
2000. L’horitzó era complir els 8 objectius
el 2015.
L’últim dels objectis, el 8,
pretén “aconseguir una aliança global para el Desenvolupament”, el que vol dir treballar en tres qüestions: un
accés als mercats en condicions d’igualtat, millora de la situació del deute
extern dels països empobrits i millorar l’accés als serveis, concretament el
mercat de treball, medecines essencials i noves tecnologies.
La campanya de sensibilització de
l’ONGD SED, en col·laboració amb altres ONG sòcies, vol centrar-se en el tema de les
Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) i més concretament en allò que
s’anomena
la “Bretxa Digital”.
Aquesta expressió situa l’assumpte de les noves tecnologies com un
dels problemes a abordar des d’una visió del Desenvolupament com una matèria global.
És un fet que els països empobrits també ho són en el que respecta a l’accés i
a l’ús de les TIC. Expressions com la de “Xarxa Global”, referint-se a Internet,
són un eufemisme, només fent una ullada a les comunitats humanes que l’utilitzen.
Segons Internet World Stats, en
2011, dels 2.095 milions d’internautes connectats, quasi el 63% viu a països
industrialitzats, on resideix només el 15% de la població mundial. Mentre que a
Europa y els EUA hi ha 748 milions d’usuaris, en tot el continent africà n’hi ha
només 118 milions. Aquestes diferències es manifesten també entre homes i dones,
ciutat o campo, edats, estatus social... És a dir que a les “bretxes” de sempre
com són l’ accés a la sanitat, a la educació, la mortaldat infantil, la fam, la
pobresa, s’ha de sumar també la tecnològica.
