dijous, 17 de juliol del 2014

Pares sobreprotectors, fills porucs

"Pares sobreprotectors, fills porucs". Aquesta és una frase que sovint hem comentem els professors a les nostres converses sobre situacions que es donen amb alguns nois i noies.

En la meva època d'estudiant era impensable que els pares anessin a reclamar el professor per la nota d'un examen. Si era el cas, s'anava per veure com estava funcionant el fill durant l'avaluació.

El cap d'estudis des de l'escola no havia de recordar a ningú que finalitzava el termini per apuntar-se a les Proves d'Accès a la Universitat. Tothom era prou conscient.

El meu pare, al cel sigui, em va acompanyar a la facultat el dia de fer la matrícula, però es va quedar en segon terme. Jo sol vaig enfrontar-me amb l'ordinador i vaig consultar a secretaria. Mai més no em va acompanyar perquè no va fer cap falta. Avui en dia això no és així.

La Vanguardia del dia 16 de juliol va publicar un reportatge amb aquest mateix títol. Em sembla interessant fer-lo públic.

dilluns, 14 de juliol del 2014

Com canvien les coses!

Diuen que és un dels polítics catalans de segona línia millor preparats. Diuen que és un negociador i conciliador nat. En són exemples els diversos temes que ha desencallat, com a membre del Govern, amb la ministra de Foment de Madrid Ana Pastor. El 5 de juliol es va casar.

* Text de La Vanguardia del 6 de juliol de 2014

dissabte, 21 de juny del 2014

Diferents sensibilitats

L'Església és una entitat gran i plural de la qual en formen part diversitat de persones i sensibilitats. L'Evangeli dóna prou pistes de que cal fer l'esforç d'acollir tothom, no només als preveres. 

Habitualment s'intenta anar a una, però no sempre es pot. Aquesta notícia del diari Regió7 presenta un exemple. Tant de bo aviat es trobi una solució!

*********************************************************************************

Càritas arxiprestal de Solsona tomba la reforma que els proposava el bisbe

L'assemblea de l'entitat refusa modificar els estatuts per atorgar-ne el control als clergues

10.06.2014 | 18:09

L'assemblea de Càritas arxiprestal de Solsona-Morunys ha refusat, per àmplia majoria, la reforma d'estatuts de l'entitat impulsada pel bisbe Xavier Novell. La modificació, que estableix que els rectors han de tenir la darrera paraula en qualsevol decisió que es prengui en el si de l'organització caritativa, va ser refusada amb 54 vots en contra, dues abstencions i tan sols un vot favorable.
L'assemblea de Càritas arxiprestal que es va celebrar divendres passat a la parròquia va ser de les més tenses dels darrers temps. La proposta de modificació d'estatuts proposada pel bisbe Xavier Novell atorga el poder absolut al clergat a l'hora de prendre decisions. Així, estableix que el rector o arxipreste serà qui presidirà Càritas i en nomenarà el director. La proposta li atorga potestat per "ratificar o rectificar" totes aquelles decisions de la junta o bé de l'assemblea de socis que cregui oportunes. Diversos socis van explicar ahir a aquest diari que la proposta va topar amb una àmplia oposició dels presents a la reunió -entre els quals hi havia cinc capellans- i els números parlen per si mateixos: una sola persona era partidària de tirar endavant la reforma.
Marxa enrere en algun punt
La idea inicial del bisbat, a més a més d'atorgar el control de Càritas als clergues, establia que només podien tenir-hi vot els fidels que participessin de manera assídua a les misses dominicals i haguessin rebut el baptisme, la comunió i la confirmació. La nova proposta que es va dur a consideració de l'assemblea ja no introdueix aquesta clàusula sinó que estableix que hi tindran veu i vot les persones "amb un bon testimoni cristià". De fet, les mateixes fonts consultades per aquest diari han explicat que aquesta ja és la tercera proposta d'estatuts que el bisbat els posa damunt la taula.

dilluns, 9 de juny del 2014

Pentecosta 2014

"Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres
Any 33 (aprox.), Jerusalem: Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: "Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltresLlavors va alenar damunt d'ells i els digué: "Rebeu l'Esperit Sant. 
8 de juny de 2014, Ciutat del Vaticà: El president israelià Shimon Peres, el líder palestí Mahmud Abbàs, el patriarca ortodox de Constantinoble Bartomeu amb el seu amfitrió el Papa catòlic Francesc, preguen junts per la pau en el Orient Mitjà, en una cerimònia amb pregàries jueves, musulmanes i cristianes. Seguidament es posen a treballar junts, plantant una olivera. 
*********************************************************************************
  • Com llegeixes a la teva pròpia vida la invocació de pau que ens fa Jesús?
  • Com dones la pau als altres? Amb quines paraules?
  • Com la reps quan te la ofereixen?
  • Paraules i obres han d'anar juntes. Ets coherent en el teu dir i actuar?

Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 20, 19-23?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.


divendres, 6 de juny del 2014

Diada de Sant Marcel·lí 2014

Avui els Maristes d'arreu estem de festa. Recordem la marxa cap al cel de Marcel·lí Champagnat el 6 de junt de 1840. Ell havia estat prevere però també va voler donar resposta a la necessitat d'educació en els àmbits rurals del centre de França d'aquella època, fundant l'Institut dels Petits Germans de Maria, "els maristes". L'any 1989 va ser declarat Sant de l'Església Catòlica. 

El superior General, Emili Turú, ha enviat un missatge en forma de vídeo a la família marista d'arreu, present a més de 75 països dels 5 continents. En aquest missatge, ell fa una reflexió i presenta uns reptes de cara als propers anys, amb l'horitzó del 2 de gener de 2017, bicentenari de la fundació de l''Institut. 

Llegint el text, m'hi fixo en 2 punts concrets que ens proposa el germà Emili:

  • "Aquesta celebració ens oferirà també la possibilitat de demanar perdó per les nostres infidelitats. I també per les vegades que no hem servit adequadament els nens i joves que ens han estat confiats." 
  • Aquest perdó, el busco per a mi mateix?
  • Ofereixo jo aquest perdó als altres? A canvi de què? Quina "penitència" els imposo? 
  • Només pensem en les errades del nostre servei cap a infants i joves? I entre nosaltres adults? Entre germans i laics compromesos, entre persones contractades a les obres educatives, voluntaris diversos, pares de família que hi confien en el nostre servei. Ens ofereix Marcel·lí algun exemple de com relacionar-nos entre nosaltres?
  • "La necessitat de començar de nou ha estat una constant en l’Institut Marista. Noves circumstàncies històriques, socials o fins i tot internes ens van obligar a ser profundament creatius; ens van qüestionar sobre com calia respondre a les noves necessitats. Han estat molts nous començaments, abans del que ara, en aquest inici del segle XXI, estem convidats a viure ... En el nostre camí cap al 2017, el mateix P. Champagnat ens convida a un nou començament. I això demana el compromís i la col·laboració de tothom. "
  • Estem atents al nostre voltant? Som conscients de les noves necessitats del món d'avui?
  • Qui n'ha de ser conscient? A qui convida Marcel·lí a aquest nou començament? Només als líders de les Províncies o a tots aquells que se senten cridats a seguir Jesús?