Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 5

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 30 d'octubre passat amb el títol "Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 1" i següents sota el mateix títol. Totes elles estan en castellà en ser un treball presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

---

El índice del trabajo es el siguiente:

Introducció y justificación

1. Planteamiento de la cuestión de Dios

    1.1. La cuestión de Dios

    1.2. El contexto actual

2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe

3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo de evangelización

    3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación

    3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB

    3.3. Algunas problemáticas para el diálogo 

           En el colectivo LGTIB

           En el colectivo fe

    3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB

           Lucas 28, 38-43

           Propuestas para el colectivo fe

Oración final

Bibliografía

---

La entrada de hoy (enlace) corresponde a lo que representa la evangelización y el anuncio de lo que es el centro trinitario de la fe, esto es la relación íntima de la persona con Dios Padre, Dios Hijo y Dios Espíritu Santo.  

Tenir resposta o no tenir-la

" I no van ser capaços de donar-li cap resposta"

"Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. Davant d'ell hi havia un home que era hidròpic. Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: «És permès o no de curar en dissabte?». Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar. Després els digué: «Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, no l'en trauria tot seguit?». I no van ser capaços de donar-li cap resposta."

---

Tornem a tenir en aquest text d'avui la diferent visió de la vida i de la religiositat de Jesús i els fariseus. Sabem pels evangelis que Jesús era un bon coneixedor de la Llei i dels profetes, però també que el seu cor era gran.

Trobant-se aquest home ple de líquids, símptoma de qui sap quines altres malalties, li tornen a posar en un parany, confrontant persona i llei. I ell ho té ben clar, primer la persona, així que, sense obrir boca, actua i guareix el malalt, la resta no importa. Tot seguit, qüestiona aquells que no s'havien quedat en les normes i en vigilar no transgredir-les.

Sovint passa que, quan un no té resposta és o bé per que la situació el supera o bé per què no té resposta. I el propi orgull humà és molt difícil de superar; no sigui que sortís perdent honor, posició, calers...

Tens tu, de resposta?
Com la dones?

---

Vols llegir el text, Lc 14,1-6?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 4

Aquesta entrada d'avui dóna continuïtat a la de 30 d'octubre passat amb el títol "Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 1" i següents sota el mateix títol. Totes elles estan en castellà en ser un treball presentat a la Facultat de Teologia de Granada.

---

El índice del trabajo es el siguiente:

Introducció y justificación

1. Planteamiento de la cuestión de Dios

    1.1. La cuestión de Dios

    1.2. El contexto actual

2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe

3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo de evangelización

    3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación

    3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB

    3.3. Algunas problemáticas para el diálogo 

           En el colectivo LGTIB

           En el colectivo fe

    3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB

           Lucas 28, 38-43

           Propuestas para el colectivo fe

Oración final

Bibliografía

---

La entrada de hoy (enlace) corresponde al contexto actual en el que vive el ser humano y desde el cual se plantea la cuestión de Dios (y la suya propia y la de los demás) de la que hablaba en la entrada de la semana anterior.

Déu, els altres i la Llei

"--Mestre, sabem que dius la veritat"

"Jesús li digué: -- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.."

---

Aquest a resposta directa de Jesús correspon al passatge anomenat el "manament més gran" (cfr. Mt 22,34-40), en la seva versió castellana.

I avui el vull comparar amb el seu paral·lel a Mc 12,28-34:

"Jesús va respondre: --El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests."

La introducció d'aquest curt passatge ens presenta la part sobre la que avui vull aturar-me. Els fariseus i partidaris d'Herodes ja havien decidit, des del moment de la ressurrecció de Llàtzer, de matar-lo (cfr. Jn 11,53) però buscaven el com justificar-ho i aquesta conversa sobre el tribut al Cesar n'era un intent d'enxampar-ho. Però quina era la realitat?

Ells ja s'havien adonat de que aquell Jesús "deia la veritat", "ensenyava el camí de Déu", "no es deixava influir" i que "no feia distinció entre persones". Avui en dia diríem que aquests era la seva filosofia de vida. 

Quina és la teva filosofia de vida? 

---

Vols llegir el text, Mt 22,15-21?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Persecució i enduriment de cors

"--Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!"

"El rei d'Egipte va saber que els israelites havien fugit. Immediatament, el faraó i els seus cortesans van canviar de parer i es digueren: --Què hem fet? Hem deixat sortir Israel, que era esclau nostre!
El rei d'Egipte es va fer preparar el carro de guerra i s'endugué el seu exèrcit: sis-cents carros escollits, i tots els altres carros d'Egipte, cada un amb els seus oficials. El Senyor va endurir el cor del faraó, rei d'Egipte, que es posà a perseguir els israelites, quan ells ja havien sortit protegits per la mà del Senyor."

---

Aquest curt passatge (Ex 14,5-8) forma part dels capítols 13-15 que expliquen la sortida d'Egipte del poble d'Israel. I vull fixar-m'hi en aquesta Entrada d'avui en la figura del faraó.

Per començar, és interessant notar que a la Bíblia no s'esmenta en cap moment el nom del faraó, només se l'anomena pel seu títol, "el faraó". En contraposició als líders dels israelites, Moisès i Aaron (cfr. Ex 5,1-5), dels quals contínuament es referencia el nom. 

Hi ha dues expressions en el text que el descriuen i que em fan pensar. Diu que "es va fer preparar el carro de guerra" (v.6) i "va endurir el cor del faraó" (v.8), les quals no fan més que recordar el passatge anterior en el que el faraó ja havia carregat el poble esclau (cfr. Ex 5,6-18) amb prohibicions, crits, cops de bastons, menys assortiments i més treball... Guerra i cor dur. És evident, sense més paraules, per què hi he seleccionat el text d'avui.

Estic content de ser cristià dels de Jesús, del Nou Testament. També de conèixer l'Antic, per saber-lo utilitzar com a llei prèvia que cal superar per ser feliç i per fer felices totes les persones. Estic content i em sento beneït de ser del 1970, havent superat una etapa tràgica de l'Església espanyola. Estic content de, tot i l'experiència dels anys de vida, no tenir el cor endurit i ser capaç de pensar en els altres, de posar-m'hi en la seva pell. I en dono gràcies a Déu per tot això.

De què en dones gràcies tu a Déu creador?
Com vius el teu ser cristià?

---

Vols llegir el text, Ex 13,17-15,21?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.