Amarillo, groc, yellow, jaune, flavo, flava, njano, vàng... pels presoners polítics i el Govern a l'exili. És més...pels drets que ens estan prenent.
dijous, 30 de novembre del 2017
dimecres, 29 de novembre del 2017
Serà una ocasió de donar testimoni
"Serà una ocasió de donar testimoni"
"En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us agafaran, us perseguiran, us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni."
En aquest final de l'evangeli de Lluc, trobem un Jesús que ens dóna avisos del que ha de venir: anuncia la destrucció del temple, i ens parla de les calamitats i tribulacions venideres, tot i que, anunciant la seva nova vinguda acaba animant-nos a redreçar-nos, a alçar el cap, per poder ser alliberats (cfr. Lc 21, 28). Tot molt figurat i apocalíptic.
En el que avui m'aturo en llegir el text és en la inclusió que fa Jesús de les sinagogues d'entre els llocs on ens portaran quan agafats i perseguits. Incloure-les juntament amb les pressons i els palaus de reis i governadors implica, al meu parer, que "els cristians coherents amb el missatge, que és Crist mateix", es veuran perseguits també pel poder eclesiàstic. I aquest poder en aquell moment era el jueu, però ara, per nosaltres és el cristià institucionalitzat.
Aqui rau el quid de la qüestió. Quin és el Missatge? De què cal donar testimoni? Per a mi, el de l'amor; com el d'Ell, que ens estimà en el món; com Ell mateix, que ens estima fins el final (cfr. Lc 13,1).
En el que avui m'aturo en llegir el text és en la inclusió que fa Jesús de les sinagogues d'entre els llocs on ens portaran quan agafats i perseguits. Incloure-les juntament amb les pressons i els palaus de reis i governadors implica, al meu parer, que "els cristians coherents amb el missatge, que és Crist mateix", es veuran perseguits també pel poder eclesiàstic. I aquest poder en aquell moment era el jueu, però ara, per nosaltres és el cristià institucionalitzat.
Aqui rau el quid de la qüestió. Quin és el Missatge? De què cal donar testimoni? Per a mi, el de l'amor; com el d'Ell, que ens estimà en el món; com Ell mateix, que ens estima fins el final (cfr. Lc 13,1).
Quin és, per a tu, el Missatge?
dimarts, 28 de novembre del 2017
Prego per la seva jubilació, senyor bisbe
Llegia algunes declaracions de l'arquebisbe de València, Cañizares a una entrevista a La Razón de diumenge passat:
«Los obispos debimos ser más claros ante el soberanismo»
El arzobispo de Valencia lamenta que en Cataluña «nadie hable de pobres»
y avisa: «Si educa el Estado no hemos salido de la dictadura».
«No se puede ser independentista y buen católico»
No he llegit l'entrevista sencera, però coneixent-lo, en tinc suficient per reflexionar en veu alta i deixar anar algunes preguntes:
- Creure que bisbes «más claros ante el soberanismo» hagués solucionat l'independentisme és ser d'una ingenuïtat extrema o d'un pensament absolutista. Més mà dura? Excomunió pels cristians catalans? exclusió pels no cristians? Quina és la seva proposta, senyor bisbe?
- Opinar, sense conèixer més que superficialment, que a Catalunya «nadie hable de pobres» és d'una soberbia extrema. A la fotografia de més amunt em remeto. Infinitat d'entitats, d'Església i de la societat civil, fan una tasca encomiable. Què en pensarà el seu germà, cardenal Omella, de les seves paraules?
- Afirmar que «Si educa el Estado no hemos salido de la dictadura» és un atac directe no només a Catalunya si no a l'Estat espanyol, a la societat en general i als 40 anys d'aquesta democràcia adolescent en la que vivim. Quina és la seva proposta de model educatiu? Què hi ha de l'Acord entre la Santa Seu i l'Estat sobre Ensenyament i Assumptes Culturals de 1969?
- I a la última afirmació, «No se puede ser independentista y buen católico»... si ser catòlic, és ser el que vostè representa, preferiria no ser-lo. Sovint s'ha dit que el senyor Rajoy ha estat el més gran creador d'independentistes; jo crec que vostè se li apropa en el que respecte a allunyats de l'Església, que no del Crist. Aquell Jesús que s'apiadava dels que creien en Ell i els donava la salvació.
Per acabar, demanant un més gran diàleg entre Catalunya i Espanya, entre fe i la cultura, recullo novament la pregària de l'entrada "1 d'octubre, volem votar".
Estimeu els vostres enemics, pregueu pel qui us persegueixen
diu l’Evangeli. I així procuro fer-ho,
en aquest esperit exultant de multitud, en aquesta claror de tarda,
amb amor per Catalunya –i les Illes, i València–,
amb respecte per Espanya, per Europa,
amb molta fam de pau i de llum per al món.
Prego pels qui no volen deixar votar
ni sí, ni no, ni en blanc, ni abstenció: no votar ningú, i prou,
perquè gràcies a ells apreciem més el valor suprem de la paraula,
dels arguments, de la democràcia, que tan sovint menystenim;
perquè algun dia entenguin que Espanya no és només d’ells,
sinó de tots els pobles que hi vivim i que l’hem feta,
i que si la volen només seva respectin que vulguem marxar-ne;
perquè comprenguin que la suma és superior a la unitat,
que negar l’existència de l’altre és l’arrel de tants mals,
que el dret a la veu i la justícia estan per sobre de les lleis humanes;
perquè algun dia respectin les llengües i cultures
que ara menyspreen, ignoren, divideixen i arraconen
amb tanta prepotència, amb tanta hostilitat.
I prego per nosaltres, tan sovint enemics nostres,
tan donats a dividir-nos furiosament,
tan equívocs, tan covards, tan mesells, tan bufanúvols,
perquè tinguem la convicció, la imaginació i el coratge
que ens caldran en les hores difícils que s’acosten.
dilluns, 27 de novembre del 2017
Diàleg fe i cultura (subcultura LGTIB), 6
El índice del trabajo es el siguiente:
Introducció y justificación
1. Planteamiento de la cuestión de Dios
1.1. La cuestión de Dios
1.2. El contexto actual
2. Evangelización y anuncio del centro trinitario de la fe
3. Dialogo fe–cultura como instrumento decisivo evangelización
3.1. Diálogo fe–cultura, desde la teoría de la comunicación
3.2. Actores del diálogo fe–colectivo de personas LGTIB
3.3. Algunas problemáticas para el diálogo
En el colectivo LGTIB
En el colectivo fe
3.4. Posibles propuestas para un dialogo fe–subcultura LGTIB
Lucas 28, 38-43
Propuestas para el colectivo fe
Oración final
Bibliografía
La entrada de hoy (enlace) corresponde a lo que representa el diálogo entre la fe y la cultura para el proceso de evangelización. Inicialmente lo reflexiono a partir del esquema básico de la teoría de la comunicación.
dissabte, 25 de novembre del 2017
Crist Rei de l'Univers (Crist, germà i salvador)
"Quan el Fill de l'home vindrà"
"Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:"
Aquest text és l'habitual amb el que l'Església dóna per finalitzat el cicle anual abans de començar el temps dedicat a l'advent. En l'entrada "Necessitem referents: Toni Comín" de 6 de juliol de 2016 ja el vaig treballar. En aquesta Entrada d'avui vull tocar dues senzilles idees a partir del mateix text.
La primera. El passatge es conegut com "El judici final" en la seva versió catalana o "El juicio de las naciones", en la seva versió castellana. Petita diferència, però important, si s'agafen les paraules en la seva literalitat.
El dia final ens jutjarà Jesús segons les nostres accions "--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu." (Mt 25,40) o "»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi." (Mt 25,45). Les accions que fem o deixem de fer als més petits, corresponen a persones o a nacions? M'agrada més la versió catalana, jutjar a cadascú per les seves accions. Jutjar les nacions em porta a pensar en exclusió, generalització... i en el cas pitjor... genocidi.
La primera. El passatge es conegut com "El judici final" en la seva versió catalana o "El juicio de las naciones", en la seva versió castellana. Petita diferència, però important, si s'agafen les paraules en la seva literalitat.
El dia final ens jutjarà Jesús segons les nostres accions "--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu." (Mt 25,40) o "»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi." (Mt 25,45). Les accions que fem o deixem de fer als més petits, corresponen a persones o a nacions? M'agrada més la versió catalana, jutjar a cadascú per les seves accions. Jutjar les nacions em porta a pensar en exclusió, generalització... i en el cas pitjor... genocidi.
Segona idea. El text parla de Crist Rei, títol que ja ve d'antic, tot i que en aquell context identificava un rei proper, just, preocupat pel seu poble. Aquesta festivitat de "Crist Rei de l'Univers" es celebra des del 1925 a partir de l'Encíclica Quas Primas del papa Pius XI. No puc dubtar de la bonesa del pontífex en escriure-la per a promoure la pau de Crist arreu, però a mi m'hagués sonat millor com a "Crist, germà i salvador nostre".
En quin Crist hi creus tu?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)