Debat obert, socialment. I jurídica? I política?

El 7/09/2015 en aquest mateix Bloc, incloïa una entrada amb el títol "Diumenge 9 de novembre, "9 de novembre"", en la que feia una reflexió sobre la situació social i política que en l'actualitat viu la nostra societat. Acabava la meva reflexió en aquella entrada de la següent manera:

I ara el que sé:

L'actual, és una situació incòmoda, que ja dura massa. 

És bo preguntar i escoltar els altres. Ho comprovo en les meves relacions familiars, laborals. Fins i tot amb els meus alumnes de 13 a 16 anys!

Jo intento respectar els altres, tot i moltes vegades pensar de forma diferent.

A la gent li agrada prendre decisions tenint informació clara i contrastada. 

Des de l'altra banda, des dels seus portaveus, no veig més que crítica, amenaça i tancament.

Des d'aquest costat de l'Ebre, veig dubtes, però també hi veig il·lusió.

Que determinats àmbits de la societat civil somien i proposen una nova forma de ser.

Que la gent s'auto organitza, debat, pensa i vol votar. 

En aquests últims mesos hem pogut llegir com uns "amenacen amb greus conseqüències legals", altres parlen "d'espectacle lamentable" o que "el govern espanyol no permetrà el nou 9N", o també que "el 9N no pot celebrar-se perquè es vol enganyar als ciutadans". També alguns polítics, creient saber més que els jutges van dir que "la querella té bases molt sòlides" i ara, creient-se filòlegs afirmen que "les plebiscitàries no existeixen". 

Pot ser que algunes d'aquestes frases tinguin part de raó, segur que sí, però... la veritat és que res no ha canviat i res no s'ha solucionat. Potser el problema resta adormit per unes setmanes o uns mesos però aquí hi és i cal buscar-li una solució.

Llegir la proposta de nova constitució catalana

D'entre els que ja s'ha posat a buscar alguna possible solució hi ha qui, volent una nova Catalunya independent, de forma callada i tranquil·la han anat avançant: un equip de 10 juristes amics i independents de qualsevol partit i entitat, entre els que destaca el jutge Santiago Vidal, moguts per un ideal comú, han dedicat uns llargs mesos a investigar sobre altres documents constituents d'arreu del món, han reflexionat sobre el que ja és bo i el que podria ser millor i han imaginat una possibilitat per si algun dia pot posar-se en marxa aquest debat jurídicament. Veure vídeo explicatiu de 27/05/14, enllaç.

I des del 31 de gener de 2015, a la web www.unanovaconstitucio.cat ofereixen la seva reflexió i proposen un nou marc de relacions entre els ciutadans d'aquest possible nou futur país. Ofereixen també un debat obert amb la possibilitat de què, qui vulgui, la llegeixi i proposi les seves esmenes a través de les xarxes socials. Un debat obert. a tothom; bé a tothom qui vulgui reflexionar.

Buscant entre el total de 97 articles selecciono a títol d'exemple algunes coses que m'han sobtat...

- Article 4- La Llengua, enllaç.
- Article 6- Drets Humans, enllaç.
- Article 23- Dret a la democràcia participativa i a la transparència, enllaç.
- Article 86- El Nou sistema socioeconòmic, enllaç.
- Article 87- Relacions de bon veïnatge amb l'Estat espanyol, enllaç.

Jo personalment no tinc encara una idea clara definida, però de la mateixa manera que ja feia en l'entrada del 7/09/15, exposo aquí les poques coses que tinc clares:

• L'actual és una situació incòmoda, que dura massa i no ajuda a la millora econòmica ni social.
• No és bo negar la realitat, criticar els altres, amenaçar o tancar portes, per ninguna de les parts.
• És bo escoltar els altres i preguntar-se per què pensen així els altres, per totes les parts.
• Cal disposar d'informació clara i contrastada. No val el "diuen que...". És la única forma d'acabar amb la ignorància, els dubtes, la por...
• Arreu hi ha algunes parts que somnien, reflexionen i proposen solucions a dialogar. Però també n'hi ha unes altres que no en volen sentir parlar.
• El més aviat possible cal saber què es el que vol el poble, que vol la majoria de la gent. Es vol la independència, es vol algun tipus de canvi o mantenir-ho tot igual? 
• Al meu parer, una decisió d'aquesta transcendència històrica, social, política i jurídica no pot deixar-se només per als debats de cafè, televisius i de la representativitat política. El poble ha de parlar i només en conec una forma.