"En sentir aquestes paraules, va quedar abatut i se n'anà tot trist"
"Quan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: --Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué: --Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
Ell li va dir: --Mestre, tot això ho he complert des de jove.
Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: --Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: --Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!"
En aquest passatge de l'evangeli de Marc veiem com un jove ric s'apropa a Jesús preguntant per la vida eterna. Pels jueus era important. En escoltar la resposta de Jesús anava assentint a tot el que li deia. A tot, a tot... excepte la darrera condició. En sentir-la, se'n marxà molt abatut. Li demanava vendre tot allò que tenia i donar-ho als pobres. I això per ell era massa.
La vida eterna, el viure amb Déu, el ser feliç amb la Vida que se'ns ha donat està a l'abast de tothom, però l'hem de voler. Hem de voler acceptar la gràcia de Déu, i a això no tothom està disposat, pel que suposa. Un cas habitual el veig any rera any a l'escola, quan un noi o una noia no vol ser ajudat. Per moltes xerrades, consells, càstigs... o visites, entrevistes amb els pares, psicòlegs... Si no s'aconsegueix el canvi del protagonista, la seva voluntat, la seva motivació... res a fer. I això és el que li va passar al jove ric.
Recordo un cas de fa anys al Chaco paraguaià. A la comunitat dels nivaclé una jove va tenir un nadó que va néixer prematur i molt feble. Tere, la infermera voluntària que teniem allà va voler-la animar a la mare a alletar-lo per intentar que sobrevisqués, però la mare adolescent no volia. Tots els ànims, promeses d'ajuda per la mare, d'ajuda en el creixement i en els estudis futurs del fill, intents de donar-lo en adopció... tot va ser en va. Aquella doneta no volia i no va voler. El nadó marxà d'aquest món als pocs dies. Res es va poder fer. L'ajuda no va poder donar-se per que la protagonista (en aquest cas la mare, com a progenitora del nadó) no va voler. I això és el que li va passar al jove ric. Nosaltres no varem poder més que pregar; pregar i plorar.
De vegades ens preguntem, com és que Déu permet determinades situacions. No és aquesta la pregunta. En alguns d'aquests casos és, com és que no volem? com és que no les evitem? com és que les fem i després ens penedim?
La vida eterna, el viure amb Déu, el ser feliç amb la Vida que se'ns ha donat està a l'abast de tothom, però l'hem de voler. Hem de voler acceptar la gràcia de Déu, i a això no tothom està disposat, pel que suposa. Un cas habitual el veig any rera any a l'escola, quan un noi o una noia no vol ser ajudat. Per moltes xerrades, consells, càstigs... o visites, entrevistes amb els pares, psicòlegs... Si no s'aconsegueix el canvi del protagonista, la seva voluntat, la seva motivació... res a fer. I això és el que li va passar al jove ric.
Recordo un cas de fa anys al Chaco paraguaià. A la comunitat dels nivaclé una jove va tenir un nadó que va néixer prematur i molt feble. Tere, la infermera voluntària que teniem allà va voler-la animar a la mare a alletar-lo per intentar que sobrevisqués, però la mare adolescent no volia. Tots els ànims, promeses d'ajuda per la mare, d'ajuda en el creixement i en els estudis futurs del fill, intents de donar-lo en adopció... tot va ser en va. Aquella doneta no volia i no va voler. El nadó marxà d'aquest món als pocs dies. Res es va poder fer. L'ajuda no va poder donar-se per que la protagonista (en aquest cas la mare, com a progenitora del nadó) no va voler. I això és el que li va passar al jove ric. Nosaltres no varem poder més que pregar; pregar i plorar.
De vegades ens preguntem, com és que Déu permet determinades situacions. No és aquesta la pregunta. En alguns d'aquests casos és, com és que no volem? com és que no les evitem? com és que les fem i després ens penedim?
Vols? Què et lliga?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.