"Crec, però ajuda'm a tenir més fe"
"Porteu-me el noi». Ells l'hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. Jesús preguntà al seu pare: «Des de quan li passa això?». Ell contestà: «Des de petit. Sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda'ns!». Jesús li respongué: «Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu». A l'instant el pare del noi exclamà: «Crec, però ajuda'm a tenir més fe». "
Tot i que a algú li pot semblar més important el detall del noi endimoniat, jo m'e fixat en la frase final, "crec, però ajuda'm a tenir més fe".
Vivim en una societat del tot ho puc, sóc autosuficient. Ens costa demanar ajuda, ens costa acceptar que no ho podem tot i, a molts, encara ens costa acceptar-la, quan ens la ofereixen.
Tenir més fe.
Vivim en una societat del tot ho puc, sóc autosuficient. Ens costa demanar ajuda, ens costa acceptar que no ho podem tot i, a molts, encara ens costa acceptar-la, quan ens la ofereixen.
Tenir més fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.