" --Quina acusació porteu contra aquest home?"
"Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué: --Quina acusació porteu contra aquest home? Ells li contestaren: --Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat."
A les Entrades amb l'etiqueta "Diàleg", la última de data 30 de setembre de 2018 ja he anat tractant la mateixa temàtica.
Any 33 (aprox.). "--Quina acusació porteu contra aquest home?". Resposta d'Annàs, Caifàs i els altres sacerdots: "Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat."
Any 20019. "Quina és l'acusació contra aquests homes i aquestes dones, representants del poble?" Resposta dels poders fàctics de l'Estat a Manuel Marchena: "Rebel·lió, sedició". En d'altres paraules, el relat que anem tramant des de fa uns anys...
Una trista situació a la que no s'hauria haver arribat. Una situació de no-diàleg. El que queda clar és que la societat catalana no està trencada, no n'hi ha de fractura social. Per a mi la fractura és la que hi ha a les dictadures, on un estan per sobre dels altres. Aquí hi ha cansament i necessitat de diàleg, no de partidisme. Jo hi vaig ser, jo hi visc a Catalunya i no n'hi ha de violència, més que de forma puntual.
Com ho viu tu?
Amb quin relat t'hi quedes?
Any 33 (aprox.). "--Quina acusació porteu contra aquest home?". Resposta d'Annàs, Caifàs i els altres sacerdots: "Si aquest no fos un criminal, no te l'hauríem entregat."
Any 20019. "Quina és l'acusació contra aquests homes i aquestes dones, representants del poble?" Resposta dels poders fàctics de l'Estat a Manuel Marchena: "Rebel·lió, sedició". En d'altres paraules, el relat que anem tramant des de fa uns anys...
Una trista situació a la que no s'hauria haver arribat. Una situació de no-diàleg. El que queda clar és que la societat catalana no està trencada, no n'hi ha de fractura social. Per a mi la fractura és la que hi ha a les dictadures, on un estan per sobre dels altres. Aquí hi ha cansament i necessitat de diàleg, no de partidisme. Jo hi vaig ser, jo hi visc a Catalunya i no n'hi ha de violència, més que de forma puntual.
Com ho viu tu?
Amb quin relat t'hi quedes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.