Oda a Espanya, des de Catalunya

Joan Maragall escrivia aquest poema el 1898, ara fa més 120 anys. Era el moment de la pèrdua de Cuba i les Filipines, "l'imperi" es desfeia i el poeta demanava una altra manera d'entendre'ns, des del respecte, l'estima... lluny del caciquisme, del pertànyer per por...

Escolta, Espanya, — la veu d’un fillque et parla en llengua — no castellana: parlo en la llengua — que m’ha donat la terra aspra;en ‘questa llengua — pocs t’han parlat; en l’altra, massa.

T’han parlat massa — dels saguntins i dels qui per la pàtria moren; les teves glòries — i els teus records,records i glòries — només de morts: has viscut trista.

Jo vull parlar-te — molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes — vida és la sang,vida pels d’ara — i pels que vindran; vessada, és morta.

Massa pensaves — en ton honori massa poc en el teu viure: tràgica duies — a mort els fills,te satisfeies — d’honres mortals i eren tes festes — els funerals, oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replens dels fills que duies — a que morissin:somrients marxaven — cap a l’atzar; i tu cantaves — vora del mar com una folla.

On són els barcos? — On són els fills?Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, — no tens ningú. Espanya, Espanya, — retorna en tu, arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;que el plor et torni feconda, alegre i viva;pensa en la vida que tens entorn:aixeca el front,somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? — No et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora?No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?Has desaprès d’entendre an els teus fills?Adéu, Espanya!

El text m'ha recordat el film "1898 Los últimos de Filipinas" (enllaç des de TVE), de Salvador Calvo de l'any 2016 que em va fer caure la cara de vergonya durant 337 dies seguits, però sigui "Tot per la pàtria!". Mira-la si creus que et pot interessar.

En un dia com avui, d'eleccions generals, en les quals està en joc el model d'Estat, el model de convivència, el model d'agermanament vull recuperar-la, "Has desaprès d’entendre an els teus fills?"

Montserrat 2019, Mare de Déu de Tobed

Amb el permís de la Mare de Déu de Montserrat, que estic ben segur que me'l dóna, vull dedicar aquesta entrada d'avui, a l'anomenada Virgen del Tobed (Saragossa), quadre del pintor català Jaume Serra (??-1405), actualment, en el Museu del Prado de Madrid (enllaç). 

Aquesta Entrada dóna continuïtat a "Montserrat 2018, Mare de Déu dels Àngels" de 27 d'abril de 2018. 

Sant Jordi 2019

Una rosa i un llibre. Símbols de l'amor de parella, símbols de la natura i de la cultura, símbols de la fragilitat i de la mà estesa. En aquest any 2018, com a símbols també d'obertura, de sortida, de camí... 

Símbols de la Catalunya que s'estima les seves arrels, que reclama sentir-se estimada, que vol dialogar.

Xin chúc mừng Jordi!

---

Veure les Entrades

• Sant Jordi 2013, de 23 d'abril de 2013
• Sant Jordi 2014, de 23 d'abril de 2014
• Sant Jordi 2015, de 22 d'abril de 2015
• Sant Jordi 2016, de 23 d'abril de 2016
• Sant Jordi 2017, de 23 d'abril de 2017
• Sant Jordi 2018, de 23 d'abril de 2018

Pasqua 2019: Pasqua és acció

"De fet, encara no havien entès"

"El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: --S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. I els dos deixebles se'n tornaren a casa." 

---

Pasqua 2018: Pasqua és història de salvació, enllaç
Pasqua 2017: Pasqua és benedicció, enllaç
Pasqua 2016: Pasqua és misericòrdia, enllaç

Nhận được phước lành của Thiên Chúa, Phục sinh!

---

Vols llegir el text, Jn 20,1-10?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Informació sobre la Fundació Enllaç (i meva)

Aquesta entrada dóna continuïtat a "Informació sobre la Fundació Enllaç" de 8 d'abril passat. 

En diverses entrades anteriors n'he fet esment que des de fa temps sóc voluntari de la Fundació Enllaç de Barcelona. Aprofito una entrevista feta per una alumne de 4t curs de secundària d'una de les escoles Vedrunes de Barcelona, la Sara Martínez, per presentar-ne una mica les tasques que desenvolupo a la fundació.

---

1- En què consisteix el teu treball de voluntariat en aquesta associació? Jo faig vàries coses: per un costat, com que això és una associació de gent gran; jo vaig un cop per una o dues setmanes a casa d’un senyor que té, gairebé, 87 anys i l’acompanyo, li dono conversa; en algun moment, quan fa més bon temps, sortim a passejar. Per un altra banda, aquí, un cop al mes, fem una activitat de conversa: es planteja un tema, ve alguna persona a explicar, semblant a una conferència; però, s’intenta que després es facin preguntes i es creï un debat. No és tant una xerrada, sinó la intenció és generar un debat. I organitzo aquestes activitats amb un altre voluntari. L’última que vam fer era sobre la salut de la gent gran; un altre, era de política, i va vindre el Xavier Trias, que va ser alcalde de Barcelona fa un temps. I fins, fa poc, estava ajudant també a la pàgina web. Ara, per falta de temps, ho he deixat de fer.

2- Perquè vas decidir fer de voluntari/a en aquesta associació?
Jo porto fent voluntariat tota la vida. A l’escola, ja vaig fer de voluntari, i en un Cau, com a monitor. Després, en vaig anar a Paraguai a fer de voluntariat un estiu. Encara que quan treballo i tinc responsabilitats i no puc fer aquestes coses, aquest sentiment de les ganes de fer alguna cosa per la resta sempre l’he tingut. I des de que treballava aquí a una escola a prop, i vaig veure quin tipus d’associacions hi ha, i vaig veure aquesta que és d’un tema que m’agrada, jo també soc homosexual i estic casat, i em vaig dir “Que puc fer?”; llavors, vaig trucar a preguntar i ja porto gairebé un any i mig i estic content.

3- Que creus que t’ha aportat el ser voluntari/a al teu creixement personal?
De tot. Jo no soc la persona que soc, si no m’hagués anat un any a viure al Paraguai; a mi, allò em va canviar l'estructura mental de com soc; però tot això ja venia d’abans, ja que, jo anava a un Cau des de petit i després com a monitor, he après a gestionar amb persones, amb problemàtiques, portar grups, preparar les excursions, temes de gestió i econòmics, etc.

4- Quins són els contres de ser voluntari/a?
Jo diria que contres, cap. En algun moment, hi ha gent que pensa “Jo no faré res pels altres”, pel fet que, jo no cobro per ser voluntari. Vaig tenir la sort que els meus pares estaven bé econòmicament i no vaig tindre la necessitat amb 18 anys de posar-me a treballar per poder fer algunes coses; llavors, podia ser voluntari. De contres, cap. Sí que hi ha algun moment, igual que a la feina, que algun dia, les coses surten malament i t’enfades; però, com que això, habitualment, es fa en grup, amb altres persones; també es crea un ambient molt bonic, si no, d’amics, de persones que treballen pel mateix ideal. Per tant, jo crec que un treball de voluntariat, a més a més d’anar a fer la feina, ha d'haver-hi un bon ambient, que et sentis acollit amb les altres persones.

5- Quant de temps has estat fent de voluntari/a en aquesta associació?
Des del desembre de 2016

6- Recordes alguna cosa del teu primer dia de voluntariat?
Potser el primer dia que vaig trucar a aquesta porta, no coneixia res i no sabia com seria; una mica, aquesta por que tenim al principi de tot el que és nou. I després, el dia que em van presentar aquest senyor gran que jo acompanyo, doncs clar, al primer moment, que vàrem sortir aquí a passejar, vaig pensar “I que li dic?”, i suposo que ell estava igual; però, després amb el pas del temps, cada dimecres, quan jo puc anar, em fa il·lusió; hi ha dies que no fem res, però hi ha altres, que veus que té un problema i t’ho explica. Llavors, recordo dels primers dies, la por escènica al primer moment.

7- Tens alguna anècdota del teu treball de voluntariat?
Sí, i me'n vaig al temps del Paraguai. Un dia, estava jo i un altre voluntari en una casa amb una família, que estàvem fent una visita per veure si els nens que hi havia estaven escolaritzats o no. I s’apropen una parella que eren testimonis de  Jehovà  venien amb les seves bíblies i  s’apropaven per parlar d’allò; i a apropar-se, com allà es parla castellà, ens van dir “Hola! Buenos dias!”, però ho van dir amb un to que tots dos vam dir “Aquests són catalans” i la gràcia, és que ens vam trobar a la part del món, nosaltres que anàvem de voluntaris d’una ONG catòlica, i ells venien per un altre; però tots érem catalans fent alguna cosa de voluntariat pel món.

8- Que és el que més t’agrada de fer voluntariat?
Per un costat que surts del teu ambient, vull dir, el meu ambient és el de l’escola, perquè, sóc professor. Llavors, surto i m’oblido d’ell i entres en un altre tema, en aquest cas de la gent gran gai, lesbiana, etc. I veus que, normalment, dius “és que tinc problemes, perquè a la feina, tinc molt que fer”, però, amb això, veus una altra realitat. I veure que els problemes que tenen altres persones; per un costat, et fa sentir bé perquè crec que no ens hem de queixar tant i després, quan veus el somriure d’aquesta persona o que ara amb la pàgina web, el que fas, arriba a més gent. Et sents realitzat i content de pensar que a poc a poc, anem canviant cosetes.

9- Creus que el fer de voluntari/a és una experiència que tothom hauria de fer? Per què?
Jo crec que sí. Per exemple, la Generalitat, fa uns anys, va començar a posar el projecte d’Aprenentatge i Servei a les escoles, concretament a 4t d’ESO, que encara no és obligatori; però en penso que dintre d’uns anys serà obligatori; en el fons, es tracta que als alumnes de 4t d’ESO us obliguen a fer una mica de voluntariat; jo penso que està molt bé, perquè així obliguen a tothom; quan ho hem fet a la meva escola, sempre es diu “Perquè ho hem de fer?”, però després, hi ha alguns que descobreixen un món dintre del voluntariat i canvien una mica. Vull dir, si; crec que s’hauria d’obligar una mica.

10- Que els hi diries a la gent que està pensant a fer voluntariat?
Primer, fora pors, ànims i endavant. Que preguntin alguna persona que, potser ja ho ha fet com un professor, monitor, etc. I després que, busquin anar allà on es facin coses que els hi agraden i si es pot fer en parella o en grup, sempre se sent un més còmode.

Jesús va arribar a Jersualem

"sortiren a rebre'l cridant: -- Hosanna!"

"L'endemà, la gentada que havia vingut a la festa, quan van saber que Jesús arribava a Jerusalem, van agafar palmes i sortiren a rebre'l cridant: -- Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d'Israel!"

---

Jesus arrived to Jerusaleem. What happened really this whole week? What happened from resurrection? What was exactly this resurrection? What does it mean for Christians? And for you? Try to think and pray about this matter. God bless all of us!!!

Què va passar, per a tu, aquella setmana? 
Què passarà aquesta del 2019?

---

Vols llegir el text, Jn 12,12-19?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Vocació i servei

"Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú"

"Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots."

---

Aquest és un dels textos de Sant Pau afavorint la comunió i la diversitat dins l'Església. M'ha cridat l'atenció concretament el verset 7, "Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots." però sobre tot en la seva versió castellana, que mostra d'una forma més clara a qui es dirigeix Déu a través del seu Esperit: "Dios da a cada uno alguna prueba de la presencia del Espíritu, para.provecho de todos." .  

Està ben clar, Déu dóna a quelcom a tothom, tot i que no en siguem conscients. Tot i que no ens sigui reconegut. I allò que se'ns dóna és per al bé de tots, no només d'un mateix, no només d'uns pocs. Aquest dos són els grans reptes de la nostra vida: trobar quins són els propis dons (vocació) i saber-los posar a disposició (servei).  

Ets conscient dels teus propis dons? 
I de com els poses en comú?

---

Vols llegir el text, 1 Co 12,4-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Informació sobre la Fundació Enllaç

En diverses entrades anteriors n'he fet esment que des de fa temps sóc voluntari de la Fundació Enllaç de Barcelona. Aprofito una entrevista feta per una alumne de 4t curs de secundària d'una de les escoles Vedrunes de Barcelona, la Sara Martínez, per presentar-ne una mica el que és i el que fa la fundació.

---

La Fundació Enllaç es va formar l’any 2008, quan un grup de 22 persones pertanyents al col·lectiu LGTBIQ+ es varen proposar iniciar una nova línia de treball orientada a la creació d’una entitat amb la missió de donar suport a les persones LGTBI en situacions d’aflicció, vulnerabilitat i dependència, fos la que fos la seva edat.

En la associació desenvolupen quatre àrees d’acció:

Acollim, assessorem i acompanyem Volen que les persones grans LGTBI, en situació de vulnerabilitat o dependència, sàpiguen que tenen algú al costat, i que mai més se sentin soles. 

Promovem eines i recursos per al benestar i l’autonomia personal Difonen i t’ajuden a utilitzar els recursos socials i instruments legals que els permeten decidir a les persones LGTBI com volen viure i el tracta que voldrien rebre aquest persones si arriba un moment en que no poguessin expressar prou bé la nostra voluntat.

Impulsem el coneixement de la realitat de les persones LGTBI, i en fem difusió Participen activament en estudis científics, desenvolupen programes de formació per a professionals, i fan activitats de sensibilització. Estan atents/es a la qualitat dels serveis que s’adrecen a les persones grans o en situacions de dependència.

Som un espai de trobada, i de relació Les activitats de la Fundació, tenen com a objectiu afavorir la relació entre les persones i la cura pels altres.

La fundació Enllaç donen serveis de suport social (sessions amb una treballadora social sobre els recursos públics d’atenció a les persones grans), suport psicològic (sessions per parlar amb un/a terapeuta psicoanalista d’allò que et preocupa i per crear un pla personal per millorar les condicions actuals de la teva vida), assessorament legal (consultes amb un advocat per prendre les millors decisions amb previsió de futur) i l’Enllaç Trans (sessions especialitzades per compartir experiències amb altres persones trans d’edat avançada).

L'home: no, no i no... Déu diu: Sigues!

"Davant d'això, buscaven de matar-lo"

"Jesús li diu: --Aixeca't, pren la teva llitera i camina. A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava. Aquell dia era dissabte. Per això els jueus deien al qui havia estat guarit: --Avui és dissabte i no t'és permès de portar la llitera. Ell els respongué: --El qui m'ha posat bo m'ha dit: "Pren la teva llitera i camina." Li preguntaren: --Qui és l'home que t'ha dit: "Pren la teva llitera i camina"? Davant d'això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu."

---

Si la darrera entrada, "Déu, per a tothom qui s'hi apropa" d'1 d'abril era sobre la curació del fill del funcionari reial, aquesta nova d'avui ho és sobre el paralític que Jesús troba a una de les entrades de Jerusalem. I sovint es presenta aquest passatge com la invitació a un que no es veia capaç a ell mateix de moure's: «Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo» (Jn 5,7). Jo em vull fixar avui en canvi, en l'actitud dels jueus, davant de la curació.

Segons les lleis jueves, no era permès fer un munt de coses en dissabte, el dia del Senyor, ni tan sols caminar amb la pròpia llitera, ni curar!!!

Estem en un moment tal que les lleis espanyoles diuen no, no, no. No al dret d'expressió, no a cantar, no al color groc, no a pensar en una nova organització territorial, no a plantejar-se un nou estatus per a Catalunya, no a la independència, no a preguntar el poble, no als 2 millions i escaig de persones que així ho volen, no a "peixos pacífics", no a "prisis pilitics"...

I per part de l'Església en un moment que semblen acabar-se les raons contra l'amor entre persones del mateix sexe. Ja no es tracta de l'orgull de ser el que és, de ser el que Déu ha volgut. Es tracta de demostrar que es pot ser parelles estables, bons ciutadans, alguns bons cristians i també, pares de nenes i nenes normals.      

Ser-hi, és permès? 
Sí! per a Déu

---

Vols llegir el text, Jn 5, 1-18?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Déu, per a tothom qui s'hi apropa

"anà a trobar-lo i li va demanar"

 

"A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li digué: --Si no veieu senyals i prodigis, no creieu. El funcionari li contestà: --Senyor, baixa abans no es mori el meu fill! Jesús li digué: --Vés, que el teu fill viu. Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. "

---

Aquesta vegada és un funcionari reial qui se li apropa a Jesús, i ell, obert a tothom com ens ho mostren els diversos evangelis, l'escolta i a partir de la fe mostrada, hi accedeix a la seva súplica, curant el fill malalt.

Alguna qüestió al respecte: el Déu dels cristians, és només dels cristians?  Evidentment que no: en Jesús ho veiem clarament, pels jueus i els no jueus, pels justos i els pecadors, pels sans i els malalts, pels puer i els impurs, per les mares de família i les prostitutes, per als inclosos i els exclosos de la societat, per a les persones de pau i pels militars... per als homes i per a les dones, també per als infants...

Déu escolta sempre les nostres pregàries? Els textos evangèlics així semblen mostrar-ho. A qui se li apropa amb fe, ell l'escolta. En el jove ric (Mc 10,17-31)  però, veiem que se li apropa però la fe que hi porta no és suficient, el que Jesús li demana li sembla massa i se n'hi torna. En la nostra vida sovint veiem com preguem i no sempre se'ns hi dóna, demanem i ens ve quelcom de diferent a allò somniat. Així és Déu, intel·ligible. La vida ja és prou regal, tot i que no sempre la descobrim d'aquesta manera. 

Com és Déu? Les religions són sistemes organitzats tals que faciliten l'apropament al Déu creador, però el protagonisme és d'Ell i el co-protagonisme nostre. Déu és com és i tu el perceps com el perceps. Sigues sincer i Ell ho serà també.

A quin Déu t'hi apropes?

---

Vols llegir el text, Jn 4,43-54?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.