"anà a trobar-lo i li va demanar"
"A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li digué: --Si no veieu senyals i prodigis, no creieu. El funcionari li contestà: --Senyor, baixa abans no es mori el meu fill! Jesús li digué: --Vés, que el teu fill viu. Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. "
Aquesta vegada és un funcionari reial qui se li apropa a Jesús, i ell, obert a tothom com ens ho mostren els diversos evangelis, l'escolta i a partir de la fe mostrada, hi accedeix a la seva súplica, curant el fill malalt.
Alguna qüestió al respecte: el Déu dels cristians, és només dels cristians? Evidentment que no: en Jesús ho veiem clarament, pels jueus i els no jueus, pels justos i els pecadors, pels sans i els malalts, pels puer i els impurs, per les mares de família i les prostitutes, per als inclosos i els exclosos de la societat, per a les persones de pau i pels militars... per als homes i per a les dones, també per als infants...
Déu escolta sempre les nostres pregàries? Els textos evangèlics així semblen mostrar-ho. A qui se li apropa amb fe, ell l'escolta. En el jove ric (Mc 10,17-31) però, veiem que se li apropa però la fe que hi porta no és suficient, el que Jesús li demana li sembla massa i se n'hi torna. En la nostra vida sovint veiem com preguem i no sempre se'ns hi dóna, demanem i ens ve quelcom de diferent a allò somniat. Així és Déu, intel·ligible. La vida ja és prou regal, tot i que no sempre la descobrim d'aquesta manera.
Com és Déu? Les religions són sistemes organitzats tals que faciliten l'apropament al Déu creador, però el protagonisme és d'Ell i el co-protagonisme nostre. Déu és com és i tu el perceps com el perceps. Sigues sincer i Ell ho serà també.
Alguna qüestió al respecte: el Déu dels cristians, és només dels cristians? Evidentment que no: en Jesús ho veiem clarament, pels jueus i els no jueus, pels justos i els pecadors, pels sans i els malalts, pels puer i els impurs, per les mares de família i les prostitutes, per als inclosos i els exclosos de la societat, per a les persones de pau i pels militars... per als homes i per a les dones, també per als infants...
Déu escolta sempre les nostres pregàries? Els textos evangèlics així semblen mostrar-ho. A qui se li apropa amb fe, ell l'escolta. En el jove ric (Mc 10,17-31) però, veiem que se li apropa però la fe que hi porta no és suficient, el que Jesús li demana li sembla massa i se n'hi torna. En la nostra vida sovint veiem com preguem i no sempre se'ns hi dóna, demanem i ens ve quelcom de diferent a allò somniat. Així és Déu, intel·ligible. La vida ja és prou regal, tot i que no sempre la descobrim d'aquesta manera.
Com és Déu? Les religions són sistemes organitzats tals que faciliten l'apropament al Déu creador, però el protagonisme és d'Ell i el co-protagonisme nostre. Déu és com és i tu el perceps com el perceps. Sigues sincer i Ell ho serà també.
A quin Déu t'hi apropes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.