"Davant d'això, buscaven de matar-lo"
"Jesús li diu: --Aixeca't, pren la teva llitera i camina. A l'instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava. Aquell dia era dissabte. Per això els jueus deien al qui havia estat guarit: --Avui és dissabte i no t'és permès de portar la llitera. Ell els respongué: --El qui m'ha posat bo m'ha dit: "Pren la teva llitera i camina." Li preguntaren: --Qui és l'home que t'ha dit: "Pren la teva llitera i camina"? Davant d'això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu."
Si la darrera entrada, "Déu, per a tothom qui s'hi apropa" d'1 d'abril era sobre la curació del fill del funcionari reial, aquesta nova d'avui ho és sobre el paralític que Jesús troba a una de les entrades de Jerusalem. I sovint es presenta aquest passatge com la invitació a un que no es veia capaç a ell mateix de moure's: «Senyor, no tinc ningú que em tiri a la piscina en el moment que es remou l'aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo» (Jn 5,7). Jo em vull fixar avui en canvi, en l'actitud dels jueus, davant de la curació.
Segons les lleis jueves, no era permès fer un munt de coses en dissabte, el dia del Senyor, ni tan sols caminar amb la pròpia llitera, ni curar!!!
Estem en un moment tal que les lleis espanyoles diuen no, no, no. No al dret d'expressió, no a cantar, no al color groc, no a pensar en una nova organització territorial, no a plantejar-se un nou estatus per a Catalunya, no a la independència, no a preguntar el poble, no als 2 millions i escaig de persones que així ho volen, no a "peixos pacífics", no a "prisis pilitics"...
I per part de l'Església en un moment que semblen acabar-se les raons contra l'amor entre persones del mateix sexe. Ja no es tracta de l'orgull de ser el que és, de ser el que Déu ha volgut. Es tracta de demostrar que es pot ser parelles estables, bons ciutadans, alguns bons cristians i també, pares de nenes i nenes normals.
Segons les lleis jueves, no era permès fer un munt de coses en dissabte, el dia del Senyor, ni tan sols caminar amb la pròpia llitera, ni curar!!!
Estem en un moment tal que les lleis espanyoles diuen no, no, no. No al dret d'expressió, no a cantar, no al color groc, no a pensar en una nova organització territorial, no a plantejar-se un nou estatus per a Catalunya, no a la independència, no a preguntar el poble, no als 2 millions i escaig de persones que així ho volen, no a "peixos pacífics", no a "prisis pilitics"...
I per part de l'Església en un moment que semblen acabar-se les raons contra l'amor entre persones del mateix sexe. Ja no es tracta de l'orgull de ser el que és, de ser el que Déu ha volgut. Es tracta de demostrar que es pot ser parelles estables, bons ciutadans, alguns bons cristians i també, pares de nenes i nenes normals.
Ser-hi, és permès?
Sí! per a Déu
Sí! per a Déu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.