Aquesta entrada dóna continuïtat a "Informació sobre la Fundació Enllaç" de 8 d'abril passat.
En diverses entrades anteriors n'he fet esment que des de fa temps sóc voluntari de la Fundació Enllaç de Barcelona. Aprofito una entrevista feta per una alumne de 4t curs de secundària d'una de les escoles Vedrunes de Barcelona, la Sara Martínez, per presentar-ne una mica les tasques que desenvolupo a la fundació.
1- En què consisteix el teu treball de voluntariat en aquesta associació? Jo faig vàries coses: per un costat, com que això és una associació de gent gran; jo vaig un cop per una o dues setmanes a casa d’un senyor que té, gairebé, 87 anys i l’acompanyo, li dono conversa; en algun moment, quan fa més bon temps, sortim a passejar. Per un altra banda, aquí, un cop al mes, fem una activitat de conversa: es planteja un tema, ve alguna persona a explicar, semblant a una conferència; però, s’intenta que després es facin preguntes i es creï un debat. No és tant una xerrada, sinó la intenció és generar un debat. I organitzo aquestes activitats amb un altre voluntari. L’última que vam fer era sobre la salut de la gent gran; un altre, era de política, i va vindre el Xavier Trias, que va ser alcalde de Barcelona fa un temps. I fins, fa poc, estava ajudant també a la pàgina web. Ara, per falta de temps, ho he deixat de fer.
2- Perquè vas decidir fer de voluntari/a en aquesta associació?
Jo porto fent voluntariat tota la vida. A l’escola, ja vaig fer de voluntari, i en un Cau, com a monitor. Després, en vaig anar a Paraguai a fer de voluntariat un estiu. Encara que quan treballo i tinc responsabilitats i no puc fer aquestes coses, aquest sentiment de les ganes de fer alguna cosa per la resta sempre l’he tingut. I des de que treballava aquí a una escola a prop, i vaig veure quin tipus d’associacions hi ha, i vaig veure aquesta que és d’un tema que m’agrada, jo també soc homosexual i estic casat, i em vaig dir “Que puc fer?”; llavors, vaig trucar a preguntar i ja porto gairebé un any i mig i estic content.
3- Que creus que t’ha aportat el ser voluntari/a al teu creixement personal?
De tot. Jo no soc la persona que soc, si no m’hagués anat un any a viure al Paraguai; a mi, allò em va canviar l'estructura mental de com soc; però tot això ja venia d’abans, ja que, jo anava a un Cau des de petit i després com a monitor, he après a gestionar amb persones, amb problemàtiques, portar grups, preparar les excursions, temes de gestió i econòmics, etc.
4- Quins són els contres de ser voluntari/a?
Jo diria que contres, cap. En algun moment, hi ha gent que pensa “Jo no faré res pels altres”, pel fet que, jo no cobro per ser voluntari. Vaig tenir la sort que els meus pares estaven bé econòmicament i no vaig tindre la necessitat amb 18 anys de posar-me a treballar per poder fer algunes coses; llavors, podia ser voluntari. De contres, cap. Sí que hi ha algun moment, igual que a la feina, que algun dia, les coses surten malament i t’enfades; però, com que això, habitualment, es fa en grup, amb altres persones; també es crea un ambient molt bonic, si no, d’amics, de persones que treballen pel mateix ideal. Per tant, jo crec que un treball de voluntariat, a més a més d’anar a fer la feina, ha d'haver-hi un bon ambient, que et sentis acollit amb les altres persones.
5- Quant de temps has estat fent de voluntari/a en aquesta associació?
Des del desembre de 2016
6- Recordes alguna cosa del teu primer dia de voluntariat?
Potser el primer dia que vaig trucar a aquesta porta, no coneixia res i no sabia com seria; una mica, aquesta por que tenim al principi de tot el que és nou. I després, el dia que em van presentar aquest senyor gran que jo acompanyo, doncs clar, al primer moment, que vàrem sortir aquí a passejar, vaig pensar “I que li dic?”, i suposo que ell estava igual; però, després amb el pas del temps, cada dimecres, quan jo puc anar, em fa il·lusió; hi ha dies que no fem res, però hi ha altres, que veus que té un problema i t’ho explica. Llavors, recordo dels primers dies, la por escènica al primer moment.
7- Tens alguna anècdota del teu treball de voluntariat?
Sí, i me'n vaig al temps del Paraguai. Un dia, estava jo i un altre voluntari en una casa amb una família, que estàvem fent una visita per veure si els nens que hi havia estaven escolaritzats o no. I s’apropen una parella que eren testimonis de Jehovà venien amb les seves bíblies i s’apropaven per parlar d’allò; i a apropar-se, com allà es parla castellà, ens van dir “Hola! Buenos dias!”, però ho van dir amb un to que tots dos vam dir “Aquests són catalans” i la gràcia, és que ens vam trobar a la part del món, nosaltres que anàvem de voluntaris d’una ONG catòlica, i ells venien per un altre; però tots érem catalans fent alguna cosa de voluntariat pel món.
8- Que és el que més t’agrada de fer voluntariat?
Per un costat que surts del teu ambient, vull dir, el meu ambient és el de l’escola, perquè, sóc professor. Llavors, surto i m’oblido d’ell i entres en un altre tema, en aquest cas de la gent gran gai, lesbiana, etc. I veus que, normalment, dius “és que tinc problemes, perquè a la feina, tinc molt que fer”, però, amb això, veus una altra realitat. I veure que els problemes que tenen altres persones; per un costat, et fa sentir bé perquè crec que no ens hem de queixar tant i després, quan veus el somriure d’aquesta persona o que ara amb la pàgina web, el que fas, arriba a més gent. Et sents realitzat i content de pensar que a poc a poc, anem canviant cosetes.
9- Creus que el fer de voluntari/a és una experiència que tothom hauria de fer? Per què?
Jo crec que sí. Per exemple, la Generalitat, fa uns anys, va començar a posar el projecte d’Aprenentatge i Servei a les escoles, concretament a 4t d’ESO, que encara no és obligatori; però en penso que dintre d’uns anys serà obligatori; en el fons, es tracta que als alumnes de 4t d’ESO us obliguen a fer una mica de voluntariat; jo penso que està molt bé, perquè així obliguen a tothom; quan ho hem fet a la meva escola, sempre es diu “Perquè ho hem de fer?”, però després, hi ha alguns que descobreixen un món dintre del voluntariat i canvien una mica. Vull dir, si; crec que s’hauria d’obligar una mica.
10- Que els hi diries a la gent que està pensant a fer voluntariat?
Primer, fora pors, ànims i endavant. Que preguntin alguna persona que, potser ja ho ha fet com un professor, monitor, etc. I després que, busquin anar allà on es facin coses que els hi agraden i si es pot fer en parella o en grup, sempre se sent un més còmode.
En diverses entrades anteriors n'he fet esment que des de fa temps sóc voluntari de la Fundació Enllaç de Barcelona. Aprofito una entrevista feta per una alumne de 4t curs de secundària d'una de les escoles Vedrunes de Barcelona, la Sara Martínez, per presentar-ne una mica les tasques que desenvolupo a la fundació.
1- En què consisteix el teu treball de voluntariat en aquesta associació? Jo faig vàries coses: per un costat, com que això és una associació de gent gran; jo vaig un cop per una o dues setmanes a casa d’un senyor que té, gairebé, 87 anys i l’acompanyo, li dono conversa; en algun moment, quan fa més bon temps, sortim a passejar. Per un altra banda, aquí, un cop al mes, fem una activitat de conversa: es planteja un tema, ve alguna persona a explicar, semblant a una conferència; però, s’intenta que després es facin preguntes i es creï un debat. No és tant una xerrada, sinó la intenció és generar un debat. I organitzo aquestes activitats amb un altre voluntari. L’última que vam fer era sobre la salut de la gent gran; un altre, era de política, i va vindre el Xavier Trias, que va ser alcalde de Barcelona fa un temps. I fins, fa poc, estava ajudant també a la pàgina web. Ara, per falta de temps, ho he deixat de fer.
2- Perquè vas decidir fer de voluntari/a en aquesta associació?
Jo porto fent voluntariat tota la vida. A l’escola, ja vaig fer de voluntari, i en un Cau, com a monitor. Després, en vaig anar a Paraguai a fer de voluntariat un estiu. Encara que quan treballo i tinc responsabilitats i no puc fer aquestes coses, aquest sentiment de les ganes de fer alguna cosa per la resta sempre l’he tingut. I des de que treballava aquí a una escola a prop, i vaig veure quin tipus d’associacions hi ha, i vaig veure aquesta que és d’un tema que m’agrada, jo també soc homosexual i estic casat, i em vaig dir “Que puc fer?”; llavors, vaig trucar a preguntar i ja porto gairebé un any i mig i estic content.
3- Que creus que t’ha aportat el ser voluntari/a al teu creixement personal?
De tot. Jo no soc la persona que soc, si no m’hagués anat un any a viure al Paraguai; a mi, allò em va canviar l'estructura mental de com soc; però tot això ja venia d’abans, ja que, jo anava a un Cau des de petit i després com a monitor, he après a gestionar amb persones, amb problemàtiques, portar grups, preparar les excursions, temes de gestió i econòmics, etc.
4- Quins són els contres de ser voluntari/a?
Jo diria que contres, cap. En algun moment, hi ha gent que pensa “Jo no faré res pels altres”, pel fet que, jo no cobro per ser voluntari. Vaig tenir la sort que els meus pares estaven bé econòmicament i no vaig tindre la necessitat amb 18 anys de posar-me a treballar per poder fer algunes coses; llavors, podia ser voluntari. De contres, cap. Sí que hi ha algun moment, igual que a la feina, que algun dia, les coses surten malament i t’enfades; però, com que això, habitualment, es fa en grup, amb altres persones; també es crea un ambient molt bonic, si no, d’amics, de persones que treballen pel mateix ideal. Per tant, jo crec que un treball de voluntariat, a més a més d’anar a fer la feina, ha d'haver-hi un bon ambient, que et sentis acollit amb les altres persones.
5- Quant de temps has estat fent de voluntari/a en aquesta associació?
Des del desembre de 2016
6- Recordes alguna cosa del teu primer dia de voluntariat?
Potser el primer dia que vaig trucar a aquesta porta, no coneixia res i no sabia com seria; una mica, aquesta por que tenim al principi de tot el que és nou. I després, el dia que em van presentar aquest senyor gran que jo acompanyo, doncs clar, al primer moment, que vàrem sortir aquí a passejar, vaig pensar “I que li dic?”, i suposo que ell estava igual; però, després amb el pas del temps, cada dimecres, quan jo puc anar, em fa il·lusió; hi ha dies que no fem res, però hi ha altres, que veus que té un problema i t’ho explica. Llavors, recordo dels primers dies, la por escènica al primer moment.
7- Tens alguna anècdota del teu treball de voluntariat?
Sí, i me'n vaig al temps del Paraguai. Un dia, estava jo i un altre voluntari en una casa amb una família, que estàvem fent una visita per veure si els nens que hi havia estaven escolaritzats o no. I s’apropen una parella que eren testimonis de Jehovà venien amb les seves bíblies i s’apropaven per parlar d’allò; i a apropar-se, com allà es parla castellà, ens van dir “Hola! Buenos dias!”, però ho van dir amb un to que tots dos vam dir “Aquests són catalans” i la gràcia, és que ens vam trobar a la part del món, nosaltres que anàvem de voluntaris d’una ONG catòlica, i ells venien per un altre; però tots érem catalans fent alguna cosa de voluntariat pel món.
8- Que és el que més t’agrada de fer voluntariat?
Per un costat que surts del teu ambient, vull dir, el meu ambient és el de l’escola, perquè, sóc professor. Llavors, surto i m’oblido d’ell i entres en un altre tema, en aquest cas de la gent gran gai, lesbiana, etc. I veus que, normalment, dius “és que tinc problemes, perquè a la feina, tinc molt que fer”, però, amb això, veus una altra realitat. I veure que els problemes que tenen altres persones; per un costat, et fa sentir bé perquè crec que no ens hem de queixar tant i després, quan veus el somriure d’aquesta persona o que ara amb la pàgina web, el que fas, arriba a més gent. Et sents realitzat i content de pensar que a poc a poc, anem canviant cosetes.
9- Creus que el fer de voluntari/a és una experiència que tothom hauria de fer? Per què?
Jo crec que sí. Per exemple, la Generalitat, fa uns anys, va començar a posar el projecte d’Aprenentatge i Servei a les escoles, concretament a 4t d’ESO, que encara no és obligatori; però en penso que dintre d’uns anys serà obligatori; en el fons, es tracta que als alumnes de 4t d’ESO us obliguen a fer una mica de voluntariat; jo penso que està molt bé, perquè així obliguen a tothom; quan ho hem fet a la meva escola, sempre es diu “Perquè ho hem de fer?”, però després, hi ha alguns que descobreixen un món dintre del voluntariat i canvien una mica. Vull dir, si; crec que s’hauria d’obligar una mica.
10- Que els hi diries a la gent que està pensant a fer voluntariat?
Primer, fora pors, ànims i endavant. Que preguntin alguna persona que, potser ja ho ha fet com un professor, monitor, etc. I després que, busquin anar allà on es facin coses que els hi agraden i si es pot fer en parella o en grup, sempre se sent un més còmode.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.