Nadal 2019: aquí i allà, així i aixà

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"¿De dónde viene entonces lo que llevas en tus entrañas?"

"Y José se levantó del saco, y llamó a María, y le dijo: ¿Qué has hecho, tú, que eres predilecta de Dios? ¿Has olvidado a tu Señor? ¿Cómo te has atrevido a envilecer tu alma, después de haber sido educada en el Santo de los Santos, y de haber recibido de manos de un ángel tu alimento?
Pero ella lloró amargamente, diciendo: Estoy pura y no he conocido varón. Y José le dijo: ¿De dónde viene entonces lo que llevas en tus entrañas? Y María repuso: Por la vida del Señor mi Dios, que no sé cómo esto ha ocurrido."

---

Es temps de Nadal, temps de celebracions, però de quin tipus de celebracions? litúrgiques? de família? obres de caritat, donatius, la Marató de TV3...? concerts de cap d'any o discoteques? àpats copiosos? compres i regals? joguines? perfums? tecnologia? trobades d'amics? llargs viatges en busca de la calor? de Reis Mags o el Pare Noel? de caganer? 

El text que he escollit correspon als versets 2 i 3 del capítol XII del proto evangeli de Sant Jaume, un dels evangelis apòcrifs, no acceptats per l'Església. A algú el pot sorprendre aquest text, bé per diferent, bé per desconcertant. Però pensant fredament... sembla versemblant l'escena, oi? I no és incompatible amb el que ens expliquen els capítols 1-2 de l'evangeli de Lluc.

El meu interès, fer-nos conscients que la vida real és molt més variada que allò que veiem pels nostres propis ulls, d'allò que està escrit a la història, d'allò que marquen les lleis, d'allò que és usual en quantitat, d'allò que jo hi visc en la meva cultura... el món es molt més. 

El nadal, com és el teu?

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de l'Evangeli Apòcrif de Sant Jaume?

- Versión española, anar-hi

Caminant, caminant, què em queda?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"to get the way ready for you"

"This is the good news about Jesus Christ, the Son of God. It began just as God had said in the book written by Isaiah the prophet, “I am sending my messenger to get the way ready for you. In the desert someone is shouting, ‘Get the road ready for the Lord! Make a straight path for him.’ ”"

---

Avui prenc l'inici de l'evangeli de Marc, que sembla una introducció al que ha de ser no només l'evangeli sencer, si no tot el Nou Testament, ja que els historiadors conclouen avui en dia que aquest va ser el primer dels documents escrits entorn la persona de Jesús, del Crist ressuscitat, posant per escrit allò que fins el moment havia estat pura transmissió oral. 

I d'aquest petit fragment ressalto dues idees. La primera, resum del que és aquest escrit de l'evangelista Marc: "l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu", és a dir la història nova i bona de l'home Jesús, per fe fill de Déu. 

La segona: el camí, que hi apareix dues vegades. Ja en la època del profeta Isaïes hi havia la consciència de la vida com a camí; aspecte aquest que es repeteix temps després, en el s. I, quan s'escriu el text de Marc. Aquesta idea segueix avui en dia en l'imaginari de les persones: en forma de rellotge, o de viatge, com el tren que només passa una vegada i mai no para o el "d'Ítaca", 

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Ítacat l'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques. 

Enguany amb la meva situació excepcional he hagut de triar el meu equipatge. Aquests dies en fa 100 de l'inici de l'excedència laboral i del meu viatge de vinguda, tal i com expressava a l'Entrada "Més Ave Maria (en francès)" de 14 de setembre i ja des d'un any abans he estat fent un procés d'acceptació, de discerniment personal, familiar i material i d'alliberament. 

Quan un viatja sap que no pot dur-se'n tot el que voldria i és l'excusa perfecta per fer neteja. Ja vaig fer ressò d'això en l'Entrada "Permeti’m, què porta vostè a sobre?" del dia 6 de desembre passat, aquell des de Saigon. Però ara hi continuo. 

Aprofitant l'avinentesa i la Xarxa vaig aprofitar per deixar anar llibres en format paper. El que encara no havia llegit, segurament no m'interessa. I del que ja he llegit, el que m'ha marcat, amb el que he crescut ja ho tinc integrat. I si en el futur necessito alguna cita concreta, ja la buscaré en el meu interior (i de forma textual a Internet). Segur que algú altre ha haurà pensat també en allò mateix. 

I això que el camí excepcional d'aquest any sabàtic encara està en la seva primera etapa, abans de l'equador.

Ens preparà el camí, preparem-lo també!

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de Mc 1,1-8?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi
- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi

Permeti’m, què porta vostè a sobre?

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

Tot i que a l'Entrada "Ave María (en castellà)" de 24 d'agost, presentava el que ha de ser aquest especial curs 2019-20, a cavall de la ciutat de Ho Chi Minh i Barcelona. Ja ha passat el primer trimestre, temps suficient per mirar enrere i avaluar. Aprofitant que se'm va demanar un article, aquí va un primer ressò. A partir d'ara, Nadal en família i noves propostes pel 2020. Cảm ơn.

Tothom que hagi passat pels controls de seguretat dels aeroports sap el que això representa: cues a munt i avall, paciència, tarja en una mà, identificació a l’altra, buidar l’ampolla, treure’s el cinturó, les cadenes, anells, revisar les butxaques, abandonar l’encenedor, les tisoretes o quelcom amb aparença perillosa i, tot, bossa de mà, sabates i dispositius electrònics fora de les seves fundes cap el túnel dels raigs X, mentre un mateix passa per l’arc detector esperant no sentir el xiulet. I cas d’aquest infortuni, de la probabilitat o que el funcionari de torn cregui intuir quelcom, caldrà deixar-se grapejar i/o obrir les bosses, deixar sobre una taula davant de tothom allò que duem, en el fons... mostrar el què i qui som. 

En psicologia sovint es fa servir “la motxilla” per referir-se a les experiències negatives o no prou satisfactòries que carreguem amb nosaltres i que ens impedeixen encarar el present d’una manera sana i optimista. Fent servir aquest símil, he mirat endins meu i m’hi he fixat en allò deixat de banda i en com va la meva motxilla interior, a partir de les capses, bosses i maletes que han vingut amb mi en els últims temps.  

Al febrer em mudava fora de Barcelona: de la solteria a la parella de fet, d’un pis a una casa, de la ciutat al camp, del metro al tren, del bullici a la tranquil·litat, del projecte individual al comú. Molts trastos, alguns llibres, apunts vells, la vaixella de diumenge, relacions poc sanes... van anar a les escombraries, les vaig donar o es van quedar.

Al setembre em mudava una mica més lluny i amb restriccions d’equipatge, ara cap a l’Àsia. Duia en aquell moment una bossa rebregada amb ànsies d’escapar del remolí d’una vida marcada per la qualitat i les aparences, una ampolleta de voler conèixer i tres capsetes amb l’agraïment als qui m’han facilitat aquest any sabàtic, amb el record del company recentment finat, i amb la preocupació per l’amiga malalta. 

Però just havent aconseguit marcar una rutina, la crida a l’acompanyament urgent del sogre en els seus últims dies entre nosaltres em va fer agafar un vol de tornada, en el que em van trobar una gran bossa d’esperit de servei i amor de família. 

Tres setmanes després, amb el cor vessant de vida posàvem rumb novament cap a Saigon, ara amb les butxaques plenes de satisfacció, la necessitat de créixer al necesser i la consciència reafirmada en valors com el camí en parella i l’aposta pel que realment paga la pena. A última hora, fruit dels esdeveniments arrel de la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem que vaig veure i viure des de l’hospital, vaig emportar-me un sac d’orgull català i un paquet de vergonya creixent de l’estat espanyol. I ara al passaport hi adjunto com a tarja de presentació un “Tôi không thích là người Tây Ban Nha”.

Tecnològicament m’acompanya el portàtil serveix a la necessitat comunicativa (anglès, vietnamita, bangla...) i d’ordre. Ordinador que és porta d’entrada a diferents cursos en línia -entre ells “Las Mujeres en la Iglesia” del Boston College i “Abús Sexual Infantil per a professionals en contacte amb infants i adolescents” de la Fundació Vicki Bernadet i que canalitza la reflexió en el bloc Tunafijunza. I com a col·laborador seu, però amb cura, sabedor del seu poder addictiu, el mòbil.

També m’he endut alguns llibres, destacant-ne “Navegantes de la fe” d’Emilio Pinto Rodríguez (DEP) qui me’l dedicava temps enrere amb estima, respecte i admiració. Gràcies Emilio! i també els llibrets de “La missa de cada dia” de l’Editorial Claret als quals he grapat els anàlegs “Nhút cho lời chúa” de la parròquia. Aquesta senzilla bibliografia acompanyada del costum de la pregària, em fan encarnar els anys d’estudi d’història del cristianisme, de dogmes i tractats... ajudant-me a entendre i suportar la meva pròpia persona, així com a fer present Jesucrist davant dels altres. 

Ara em toca començar a preveure que dur a l’equipatge en el proper viatge a casa per Nadal. I tu? Quant fa que no mires que hi duus en el sarró? Què hi portes tu a sobre?

---

https://elpunxo.wordpress.com/

Aquest article va ser publicat en el núm. 117 de la revista L'AGULLA de desembre de 2019 amb el mateix títol, "Permeti’m, què porta vostè a sobre?".

Evangeli, tradició i vida: litúrgia (1)

2019-20 Bloc "Chúng ta học"

---

"What does all of this mean?"

"What does all of this mean? It means that the Gentiles were not trying to be acceptable to God, but they found that he would accept them if they had faith."

---

En aquest passatge de la carta als Romans Pau es mostra com els primers cristians també es preguntaven sobre la bona nova, l'evangeli... què volia dir tot allò que havia passat durant la Pasqua de l'any 33? Vist en perspectiva, aquells 3 anys de vida pública de Jesús pels camins, la seva mort en creu i el miracle -encara no entès per molts- de la resurrecció? I això dels gentils que també podien salvar-se, sense ser ni complir els preceptes jueus? 

Amb aquesta reflexió oberta enceto una sèrie d'entrades d'aquest Bloc amb la mateixa temàtica, la tradició i la vida. El món canvia, el cristianisme s'estén arreu del món i les cultures, l'Església es va adaptant com pot i la fe... la teva fe? 

I la primera reflexió la faig a partir de la notícia "La validesa de la guitarra en la litúrgia" del 28/11/2019 que llegeixo al portal Catalunya Religió (enllaç), que comença d'aquesta manera: 

"(Jordi Llisterri-CR)  Els liturgistes mai han estat gaire partidaris de les guitarres a la missa. Tampoc ho era el pare Gregori Estrada, un dels grans compositors litúrgics de Montserrat. Però dins de la seva extensa obra el pare Gregori va compondre quatre salms responsorials per a guitarra que havien quedat en oblit. Aquest dimecres s’han recuperat i cantat de nou en la presentació del llibre Quatre salms responsorials que s’ha fet a la parròquia de la Mare de Déu de Núria de Barcelona.

L’abat Josep Maria Soler ha explicat que aquests salms mostren com “la guitarra pot ser un instrument litúrgic vàlid amb qualitat”. Com han comprovat els assistents, el seu so acompanyant el text del salms és “com una nova cítara de l’antic Israel”, que acompanyava les lectures dels textos sagrats. Recuperar aquesta formula és una aposta “especial i atrevida”."

I davant d'això i amb una àmplia visió del que és la vida de les persones cristianes a diversos països d'arreu del món, jo em pregunto... i els tambors o altres instruments no tan virtuosos com els violins o l'orgue? No sonen bé a les oïdes del Senyor? 

I les ofrenes de sacs d'arròs, fruites exòtiques o animals? No són dignes representants del treball dels homes i les dones vàlides que oferim com a present i agraïment al Déu que ens ho dóna tot? 

I les esglésies de fusta, adob i xapa sense grans vitralls plens d'imatges de sants i alguna santa? Pot ser no són dignes per a Déu? No són casa del Senyor?

I la separació d'homes en un costa i dones a l'altra durant les celebracions? Ho fan malament on ho fan així o ho fem malament allà on ens barregem tots i totes. Déu veu millor ens separem per sexes o ens seiem amb els familiars i les amistats més properes? 

  
I els bancs de taulons de fusta? les cadires de plàstic multicolors? I els vestits? pantaló llarg, pantaló curt, cabell a la vista o tapat? Les mantellines abans eren obligatòries a casa nostra, potser Déu ara ja no les vol?

Hi ha la dita "Voler posar portes al camp" que és el que la litúrgia sembla intentar fer. D'acord que uns paràmetres bàsics ha d'haver, però en un món cada vegada més petit, un món en el que ja no es viu en països o continents independents, en que es viatja, es veu i se sap com es fa aquí i com es fa allà, cal ser-ne conscients i mirar de simplificar i mirar més enllà. Preguntar-se, què vol dir això?

Com és la teva litúrgia? 
I el teu Evangeli? I la teva vida?

---

Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un  senzill reconeixement a la terra que ens acull.

---

Vols llegir el text de Romans 9,30-33?

- Versió en català, anar-hi

- Versión española, anar-hi

- English version, anar-hi
- Phiên bản tiếng việt, anar-hi