2019-20 Bloc "Chúng ta học"
"pregoneu-ho des dels terrats"
"Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats. "
L'evangeli d'avui ens invita a la confiança, "no tingueu por de tots ells", a partir del reconeixement de Jesucrist, del missatge cristià, davant la humanitat, "allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats".
Confiança que ens ve directament de l'arrel del propi Missatge: què ens vol dir, sinó el fet de l'encarnació? el Déu que es fa infant humà, nascut entre els humils, fet diferencial de la creença cristiana amb les altres religions? què ens vol dir, sinó el fet de la ressurecció? el Crist renascut, allò que des de la lògica més humana no podia ser, però que des de la fe es ben real? què ens vol dir, sinó la vida pública de Jesús? les paraules i obres provocadores que van posar en qüestió la forma de pensar, viure i creure del poble jueu de la seva època? què ens vol dir, sinó l'exemple de les primeres (persones) cristianes, moltes d'elles crescudes en el judaisme? què ens vol dir, sinó l'exemple missioner de les següents generacions cristianes? l'esforç en fer conèixer aquesta nova manera d'ésser als seus propers i, també als altres pobles?
Confiança en el Missatge, en tot aquest missatge que canvia la vida humana i que duu a voler-ho compartir i a fer-ho conèixer, pregonant des dels terrats i des dels balcons. Què ens vol dir, sinó les dues invitacions des de la ciutat del Vaticà, en dos moments clau d'aquest temps de pandèmia de la COVID19: la pregària solitària però "Urbi at Orbe" de Francesc, divendres 27 de març a la plaça Sant Pere i el rosari, amb mascaretes i distanciament social, de dissabte 30 de maig a la gruta de Lourdes del Vaticà?
En aquest temps de pandèmia hem vist moltes mostres públiques de viure la situació (discursos institucionals, rodes de premsa a la ciutadania, compromís de quins treballen en serveis essencials, aplaudiments de les 20h, challenges de tot tipus fets virals a la xarxa, seguiment informatiu, entrevistes a protagonistes, pica-baralles polítiques...).
Al meu parer, la confiança en la vida -Jesús- i la mort-ressurrecció -el Crist- l'hem sabut mantenir, de forma discreta però viscuda des de moltes llars, compartint també de forma virtual, com una nova Confinium Ecclesia, que recorda la primitiva Domus Ecclesia. I de forma una mica més pública en les dues pregàries vaticanes o en el documental "Església confi(N)ada: ser cristià en temps de coronavirus" dirigit per Laura Mor i emès per 8TV el 31 de maig. El que potser ens falta, és voler i saber pregonar-ho arreu.
I tu, si ho sents, pregona-ho!
Les entrades "Pregària extraordinària per la COVID19" de 28 de març i "Rosari extraordinari per la COVID19" de 4 de juny poden ajudar a continuar la reflexió. Et convido a llegir-les i fer-les pregària.
Confiança que ens ve directament de l'arrel del propi Missatge: què ens vol dir, sinó el fet de l'encarnació? el Déu que es fa infant humà, nascut entre els humils, fet diferencial de la creença cristiana amb les altres religions? què ens vol dir, sinó el fet de la ressurecció? el Crist renascut, allò que des de la lògica més humana no podia ser, però que des de la fe es ben real? què ens vol dir, sinó la vida pública de Jesús? les paraules i obres provocadores que van posar en qüestió la forma de pensar, viure i creure del poble jueu de la seva època? què ens vol dir, sinó l'exemple de les primeres (persones) cristianes, moltes d'elles crescudes en el judaisme? què ens vol dir, sinó l'exemple missioner de les següents generacions cristianes? l'esforç en fer conèixer aquesta nova manera d'ésser als seus propers i, també als altres pobles?
Confiança en el Missatge, en tot aquest missatge que canvia la vida humana i que duu a voler-ho compartir i a fer-ho conèixer, pregonant des dels terrats i des dels balcons. Què ens vol dir, sinó les dues invitacions des de la ciutat del Vaticà, en dos moments clau d'aquest temps de pandèmia de la COVID19: la pregària solitària però "Urbi at Orbe" de Francesc, divendres 27 de març a la plaça Sant Pere i el rosari, amb mascaretes i distanciament social, de dissabte 30 de maig a la gruta de Lourdes del Vaticà?
En aquest temps de pandèmia hem vist moltes mostres públiques de viure la situació (discursos institucionals, rodes de premsa a la ciutadania, compromís de quins treballen en serveis essencials, aplaudiments de les 20h, challenges de tot tipus fets virals a la xarxa, seguiment informatiu, entrevistes a protagonistes, pica-baralles polítiques...).
Al meu parer, la confiança en la vida -Jesús- i la mort-ressurrecció -el Crist- l'hem sabut mantenir, de forma discreta però viscuda des de moltes llars, compartint també de forma virtual, com una nova Confinium Ecclesia, que recorda la primitiva Domus Ecclesia. I de forma una mica més pública en les dues pregàries vaticanes o en el documental "Església confi(N)ada: ser cristià en temps de coronavirus" dirigit per Laura Mor i emès per 8TV el 31 de maig. El que potser ens falta, és voler i saber pregonar-ho arreu.
I tu, si ho sents, pregona-ho!
Les entrades "Pregària extraordinària per la COVID19" de 28 de març i "Rosari extraordinari per la COVID19" de 4 de juny poden ajudar a continuar la reflexió. Et convido a llegir-les i fer-les pregària.
Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un senzill reconeixement a la terra que ens acull.
Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu 10,26-33?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.