Ara fa 15 dies, diumenge dia 3 de gener publicava l'Entrada "Celebració de la família, atac a..." comparant les visions de la família del bisbe de Còrdova monsenyor Demetrio Fernández i de la senyora Agustina Gisbert de Tarragona.
La d'avui en té relació amb aquella, per la temàtica de la família, però també pel diferent paper de la jerarquia de l'Església cap el poble de Déu i cap a la societat en general. En aquesta ocasió presento una carta de Monsenyor Guillermo Steckling OMI, bisbe de la diòcesis de Ciudad del Este, al Paraguai de maig de 2012. Si la carta del bisbe Fernández traspuava entre línies un atac a tothom que intenta ser família sense ser família cristiana, aquesta d'avui destil·la un altre llenguatge. Llegeix, reflexiona i jutja tu mateix.
Matrimonio y familia desde el designio de Dios
Nuestra Iglesia en el Paraguay ha lanzado un trienio de la familia y ya hemos entrado en el primer año. Por eso la reciente XXIX Semana de Teología estuvo dedicada al tema de la familia. Habiendo escuchado varias conferencias y añadiendo mis propias reflexiones, ¿qué puedo sacar en limpio?
El Presb. Fermín Castellano nos presentó la visión del libro del Génesis sobre el bien antropológico del matrimonio, que la Biblia ve como obra del Creador. Dios mismo ha querido que los seres humanos encuentren su plenitud en la relación entre hombre y mujer y que, uniéndose, sean fecundos. ¿Correspondemos hoy a este designio de Dios?
En lo positivo cabe decir que por estas tierras la familia y el matrimonio son apreciados por mucha gente de las generaciones jóvenes; por ejemplo, se visita mucho a los familiares, la gente se quiere casar por la Iglesia, hay parejas muy activas en las parroquias...
Emergen también realidades negativas. El matrimonio tiene sus enemigos: ahí está el machismo tradicional, o el empuje hacia un libertinaje sin límites, o masivos intereses económicos que van en detrimento de la familia. De lo último es un ejemplo la migración: en busca de trabajo muchos hogares se fragmentan y a veces se desintegran para siempre. De esta manera nuestra sociedad no está ofreciendo un ambiente favorable a la familia y al matrimonio.
No faltan quienes aprovechan el ambiente para desplazar la sexualidad, don de Dios, de su hábitat natural y la convierten en una droga más, que se puede comercializar. Basta observar la proliferación de los moteles, o el hecho de que un tercio de los sitios del internet se relacione hoy con la pornografía. Lo más triste es que esta situación ya no se quiere considerar como anormal, contraria a la voluntad de Dios, sino se crean teorías que la justifican. No es estraño que el cardenal Ennio Antonelli, presidente del Consejo Pontificio para la Familia, hable de una "revolución contra la familia" (VI Congreso Mundial de las Familias, Madrid, 25 de mayo del 2012).
En otra charla de la mencionada Semana de Teología, el Presb. Silvio Suárez trataba de la ideología del género. Es verdad que hasta cierto punto los roles de varón y mujer se encuentran definidadas según las culturas de la época. Estas culturas cambian y a veces deben cambiar porque oprimen a la persona, especialmente a la mujer. Pero el hombre o la mujer no se parece a una computadora sin sistema operativo que se pueda programar de cualquier manera. Pensemos en la vocación de madre que es exclusivamente femenina. Una ideología de géneros múltiples donde la heterosexualidad se presenta solo como una de las posibilidades que todas valen lo mismo, tiene serias implicaciones a diversos niveles.
- Cuando se sigue esta ideología, a nivel de la sociedad ya no se quiere conceder al matrimonio el puesto que se merece. La grandeza de una nación está en sus familias, por eso el estado la debe proteger y no colocar la alianza entre hombre y mujer a pie igual que por ejemplo las uniones gay.
- Por otra parte, a nivel de la autocomprensión de la persona humana esta ideología nos aleja del proyecto de Dios que nos ha creado hombre y mujer, complementarios y fecundos, a imagen suya. Si no se acepta este aspecto de la creación, ello no lleva a una autosuficiencia contraria a la naturaleza humana. Ya no se quiere depender del otro, ya no serán la alteridad, la reciprocidad y la vida que nace los grandes valores que se honrarán entre nosotros.
Llegint aquest text de mns. Steckling i fent una comparació amb aquell altre de mns. Fernández em sento molt més còmode, tot i no estar d'acord amb el 100% del que diu.
Anem per parts: tot i la curta extensió del text, se'n fa una senzilla anàlisi de la realitat, punts positius i punts negatius. Es fa una crítica a alguns aspectes com el masclisme, l'esclavatge sexual, el llibertinatge, alguns interessos econòmics, la migració obligada, la prostitució i la pornografia. Ningú no pot negar que aquests punts no són bons, denigren la família (sobretot les dones) i sí que convé atacar-los. Quina diferència amb el text del bisbe de Còrdova que atacava les persones que amb tot l'amor del món pretenen donar acollida a una vida, tot i que sigui des de les tècniques modernes, per no poder-ho fer des de la sexualitat humana en la seva forma natural !!!
Continua el bisbe Steckling proposant l'Estat (en aquest cas el paraguaià, tot i que aquesta posició es pot fer extensible a tota la jerarquia catòlic) que no equipari el matrimoni amb les unions gais. Fixem-nos bé que el bisbe proposa però no ataca. Com a ciutadà, com a cristià i com a representant d'una entitat important com es l'Esglesia paraguaiana proposa al legislador el que considera.
Sobre el paràgraf següent -i aquí ve la meva opinió diferent- diu el prelat "Por otra parte, a nivel de la autocomprensión de la persona humana esta ideología nos aleja del proyecto de Dios que nos ha creado hombre y mujer, complementarios y fecundos, a imagen suya.". A això responc jo que Déu també ha creat a imatge i semblança seva a les persones homosexuals. al voltant del 10% de la creació. D'acord que no són fecunds de forma natural, però ho poden ser actualment des de la tècnica sanitària i la legislació estatal. També que els conjugues homosexuals lluiten per construir una parella o una família en les que l'alteritat i la reciprocitat són grans valors, com qualsevol parella i família amb conjugues heterosexuals.
Ja per acabar, la darrera afirmació coincideix amb el que jo reflexionava a la meva entrada "Celebració de la família, atac a...": La millor forma de defensa i promoció de la família cristiana és l'exemple de les famílies cristianes, dels homes i dones casats. Ànims a tots ells. en aquest camí de vida compartida!!! Ànims també en aquest camí a les parelles homosexuals que volen viure en coherència la parella i, si poden, la família !!!
Anem per parts: tot i la curta extensió del text, se'n fa una senzilla anàlisi de la realitat, punts positius i punts negatius. Es fa una crítica a alguns aspectes com el masclisme, l'esclavatge sexual, el llibertinatge, alguns interessos econòmics, la migració obligada, la prostitució i la pornografia. Ningú no pot negar que aquests punts no són bons, denigren la família (sobretot les dones) i sí que convé atacar-los. Quina diferència amb el text del bisbe de Còrdova que atacava les persones que amb tot l'amor del món pretenen donar acollida a una vida, tot i que sigui des de les tècniques modernes, per no poder-ho fer des de la sexualitat humana en la seva forma natural !!!
Continua el bisbe Steckling proposant l'Estat (en aquest cas el paraguaià, tot i que aquesta posició es pot fer extensible a tota la jerarquia catòlic) que no equipari el matrimoni amb les unions gais. Fixem-nos bé que el bisbe proposa però no ataca. Com a ciutadà, com a cristià i com a representant d'una entitat important com es l'Esglesia paraguaiana proposa al legislador el que considera.
Sobre el paràgraf següent -i aquí ve la meva opinió diferent- diu el prelat "Por otra parte, a nivel de la autocomprensión de la persona humana esta ideología nos aleja del proyecto de Dios que nos ha creado hombre y mujer, complementarios y fecundos, a imagen suya.". A això responc jo que Déu també ha creat a imatge i semblança seva a les persones homosexuals. al voltant del 10% de la creació. D'acord que no són fecunds de forma natural, però ho poden ser actualment des de la tècnica sanitària i la legislació estatal. També que els conjugues homosexuals lluiten per construir una parella o una família en les que l'alteritat i la reciprocitat són grans valors, com qualsevol parella i família amb conjugues heterosexuals.
Ja per acabar, la darrera afirmació coincideix amb el que jo reflexionava a la meva entrada "Celebració de la família, atac a...": La millor forma de defensa i promoció de la família cristiana és l'exemple de les famílies cristianes, dels homes i dones casats. Ànims a tots ells. en aquest camí de vida compartida!!! Ànims també en aquest camí a les parelles homosexuals que volen viure en coherència la parella i, si poden, la família !!!
 |
| Bisbe Guillermo Steckling amb el papa Francesc, febrer de 2015 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.