Camí d'un temps nou. Quin temps?

"Tot serà enderrocat; vetlleu, doncs"

Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué: --De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.
Llavors li preguntaren: --Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
Ell digué: --Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
Després els va dir: --Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.

---

• Jesús, estant al Temple, respon als qui el pregunten... "De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.". Què ens està volent dir amb aquestes paraules? Com les podem actualitzar al nostre avui dia?

• És ben sabut segons el magisteri que els seus interlocutors varen pensar de seguida en la destrucció del temple de Jerusalem, aquell que "estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives.", del que estaven ben orgullosos; no oblidem que era el centre religiós i lloc de poder econòmic, social i nacional, enfront de l'ocupació romana. Però també sabem que Jesús no només es referia a aquesta destrucció física (que ocorreria durant la guerra dels jueus de l'any 70 d.C.); parlava del Temple que era el seu propi cos, dels fets de la seva pròpia passíó i mort. 

• Però vull jo ara reflexionar també sobre els nostres temps. No poden sonar-nos les paraules de Jesús ben actuals? No estem en una situació de guerres i de revoles (v.9)? no estem veient com un poble s'alça contra un altre poble (v.10)? No veiem sovint grans terratrèmols i fams? No podrien ser tots aquests, grans senyals del cel (v.11)? 
• I dins de casa nostra, de l'Església, no veiem els nostres temples massa decorats amb pedres precioses? No comencem a veure's també senyals que algunes coses no acaben de funcionar del tot bé? No veiem massa funcionaris de l'Església que no compleixen allò "no caure en el deshonor ni en els paranys del diable" (cfr. 1Tim 3,1-7)? no...?

• Llegir aquest text tal i com està indicat en els llibres litúrgics em dóna la sensació de deixar coixa la reflexió. Tot i que el text proposat acaba en el versicle 11, el capítol 21 de Lluc continua amb una enumeració més llarga de grans calamitats (fins el v.24). 
• Però també dedica la darrera part (a partir del v.25) a fer un cant a l'esperança, una presentació de l'arribada futura del Fill de l'Home, una exhortació a vetllar, com ara que començarà el temps d'Advent, Ens recomana Jesús, "Vosaltres estigueu alerta:" i també "Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment". 
• Tant de bo que amb les pedres caigudes -com les de la foto que acompanya aquesta Entrada- puguem reconstruir, començar de vell nou a fer un món millor. 

---

 

Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 21,1-37?

- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.

DSE: La Laudato si', reflexió oberta a tothom

Ara fa justament 6 mesos, el passat 24 de maig el papa Francesc va publicar la "Laudato Si’", carta Encíclica sobre la Cura de la Casa Comuna, dins de la temàtica de Doctrina Social, que va dirigida a tota persona que que habita aquest planeta (cfr. LS3) i posa l'èmfasi en el diàleg sobre com estem els éssers humans construint el seu futur (cfr. LS14). 

Aquesta és la segona Encíclica de Francesc, tot i que es pot considerar que l'anterior, la "Lumen Fidei", sobre la fe publicada el 29 de juny de 2013 va ser una herència del seu successor, l'actual papa emèrit Benet XVI.  

Aquesta nova Encíclica entra de ple en un aspecte que desborda els límits de l'Església catòlica, els de les diverses confessions cristianes i, també, els del pensament religiós. La cura del planeta Terra és un tema de tots i cadascun dels seus habitants.

Presento en aquesta Entrada un breu índex de l'Encíclica:

Introducció (1 a 6)
Units per una mateixa preocupació (7 a 9)
Sant Francesc d’Assís (10 a 12)
La meva crida (13 a 16)

Capítol Primer: EL QUE ESTÀ PASSANT A LA NOSTRA CASA
I. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC (20 a 26)
II. LA QÜESTIÓ DE L’AIGUA (27 a 31)
III. PÈRDUA DE BIODIVERSITAT (32 a 42)
IV. DETERIORACIÓ DE QUALITAT DE VIDA HUMANA I DEGRADACIÓ SOCIAL (43 a 47)
V. INJUSTÍCIA PLANETÀRIA (48 a 52)
VI. LA FEBLESA DE LES REACCIONS (53 a 59)
VII. DIVERSITAT D’OPINIONS (60 i 61)

Capítol Segon: L’EVANGELI DE LA CREACIÓ
I. LA LLUM QUE OFEREIX LA FE (63 i 64)
II. LA SAVIESA DELS RELATS BÍBLICS (65 a 75)
III. EL MISTERI DE L’UNIVERS (76 a 83)
IV. MISSATGE DE LES CRIATURES EN L’HARMONIA DE LES COSES CREADES (84 a 88)
V. UNA COMUNIÓ UNIVERSAL (89 a 92)
VI. DESTINACIÓ COMUNA DELS BÉNS (93 a 95)
VII. LA MIRADA DE JESÚS (96 a 100)

Capítol Tercer: L’ARREL HUMANA DE LA CRISI ECOLÒGICA
Introducció (101)
I. LA TECNOLOGIA: CREATIVITAT I PODER (102 a 105)
II. GLOBALITZACIÓ DEL PARADIGMA TECNOCRÀTIC (106 a 114)
III. CRISI I CONSEQÜÈNCIES DE L’ANTROPOCENTRISME MODERN (115 a 121)
      El relativisme práctic (122 1 123)
      Necessitat de preservar el treball (124 a 129)
      Innovació biològica a partir de la recerca (130 a 136)

Capítol Quart: UNA ECOLOGIA INTEGRAL
Introducció (137)
I. ECOLOGIA AMBIENTAL, ECONÒMICA I SOCIAL (138 a 142)
II. ECOLOGIA CULTURAL (143 a 146)
III. ECOLOGIA DE LA VIDA QUOTIDIANA (147 a 155)
IV. EL PRINCIPI DEL BÉ COMÚ (156 a 158)
V. LA JUSTÍCIA INTERGENERACIONAL (159 a 162)

Capítol Cinqué: ALGUNES LÍNIES D’ORIENTACIÓ I ACCIÓ
Introduccíó (163)
I. EL DIÀLEG SOBRE EL MEDI AMBIENT EN LA POLÍTICA INTERNACIONAL (164 a 175)
II. EL DIÀLEG CAP A NOVES POLÍTIQUES NACIONALS I LOCALS (176 a 181)
III. DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA EN ELS PROCESSOS DE DECISIÓ (182 a 188)
IV. POLÍTICA I ECONOMIA EN DIÀLEG PER A LA PLENITUD HUMANA (189 a 198)
V. LES RELIGIONS EN EL DIÀLEG AMB LES CIÈNCIES (199 a 201)

Capitol Sisé: EDUCACIÓ I ESPIRITUALITAT ECOLÒGICA
Introducció (202)
I. APOSTAR PER UN ALTRE ESTIL DE VIDA (203-208)
II. EDUCACIÓ PER A L’ALIANÇA ENTRE LA HUMANITAT I L’AMBIENT (209-215)
III. CONVERSIÓ ECOLÒGICA (216-221)
IV. GOIG I PAU (222-227)
V. AMOR CIVIL I POLÍTIC (228-232)
VI. SIGNES SACRAMENTALS I EL REPÒS CELEBRATIU (233-237)
VII. LA TRINITAT I LA RELACIÓ ENTRE LES CRIATURES (238-240)
VIII. REINA DE TOTES LES COSES CREADES (241-242)
IX. MÉS ENLLÀ DEL SOL (243-246)

Pregària per la nostra terra
Pregària cristiana amb la creació

---

Tot i que en properes entrades aniré desenvolupant diversos aspectes de la Laudato sí', afegeixo els dos primers punts que formen part de la introducció, on el papa Francesc ens motiva la raó d'haver fet aquesta reflexió dirigida a tothom

1. «LAUDATO SI’, mi Signore» - «Lloat sigueu, Senyor meu», cantava sant Francesc d’Assís. En aquest formós càntic ens recordava que la nostra casa de tots és també com una germana, amb la qual compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços: «Lloat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana terra, la qual ens sosté, i governa i produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes».

2. Aquesta germana clama pel dany que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu hi ha posat. Hem crescut pensant que érem els seus propietaris i dominadors, autoritzats a espoliar-la. La violència que hi ha en el cor humà, ferit pel pecat, també es manifesta en els símptomes de malaltia que advertim en el sòl, en l’aigua, en l’aire i en els éssers vivents. Per això, entre els pobres més abandonats i maltractats, hi ha la nostra oprimida i devastada terra, que «gemega i sofreix dolors de part» (Rm 8,22). Oblidem que nosaltres mateixos som terra (cf. Gn 2,7). El nostre propi cos està constituït pels elements del planeta, el seu aire és el que ens dóna l’alè i la seva aigua ens vivifica i restaura.

Final d'any litúrgic: Crist Rei

"Tu ho dius: jo sóc rei"

Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: --¿Tu ets el rei dels jueus?
Jesús contestà: --¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?
Pilat replicà: --Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?
Jesús contestà: --La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.
Pilat li digué: --Per tant, tu ets rei?
Jesús contestà: --Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.

---

• Avui celebrem Crits Rei i donem per acabat l'any litúrgic, per tant és temps de final de cicle. A partir de la propera setmana comença ja el nou temps d'advent, com a preparació del Nadal.
• Al llarg de l'evangeli hem seguit el camí camí fet per terres d'Israel, Jesús i els seus ja són arribats a Jerusalem, s'han acomiadat en el darrer sopar (cfr. Jn 13,12-17,26) i tot està a punt pel compliment de la promesa. 
• El text que se'ns presenta en aquesta ocasió és un diàleg entre Jesús i Pilat. dins del capítol 18 de l'Evangeli de Joan -temps ja de passió- , l'evangeli del camí de seguiment del Crist que sabem ara que ressuscitarà, camí que toca avui a la seva fi.
• No és el propi Jesús qui s'encimbella, qui es vanagloria, qui es fa l'important. És només com a resposta a les qüestions de Pilat que accepta ser qui és, respon afirmativament a la pregunta: "tu ho has dit: jo sóc rei". Però no és tampoc un rei com els que estem acostumats. En el nostre avui sabem de les prerrogatives dels nostres reis, Joan Carles i ara Felip. És més es comencen a intuir pràctiques poc clares del rei emèrit. La reialesa de Jesús no és d'aquest tipus, és la de la veritat, l'alegria de ser fills d'un mateix Pare..
• Per una altra banda, la forma de respondre de Jesús a Pilat, penso jo que mostra el tarannà de la persona, el tarannà de Déu en aquest cas. El nostre és un Déu senzill, que vol arribar a tothom, proper i no altiu. L'important no és el vanagloriar-se si no la glòria que li retem fruit del sentir-nos estimats, sentir-nos fills, sentir-nos membres d'una comunitat de germans i germanes dels quals ens sentim propers. 
• És un Déu de missatge de Veritat, de felicitat, que ens vol fer arribar a tots, tot i que no tothom el vol escoltar. "Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu".
• Per una altra banda, és interessant notar que el text pel dia d'avui acaba en el verset 37, tot i que el text continua amb una nova pregunta, ben interessant, de Pilar "38 Li diu Pilat: --I què és la veritat?". Cadascú hem de fer camí per trobar-la.

---

 

Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 18,33-37?

- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.

Dia dels Drets dels Infants 2015

Amb motiu de la celebració el dia d'avui del Dia dels Drets dels Infants, el passat dia 17 publicava en aquest mateix Bloc l'entrada "OACDH: Comitè dels Drets dels Infants" dirigida a un públic adult.

Avui, dedicat a infants i joves, publico aquesta nova Entrada incloent un vídeo gravat pels nois i noies del Centre Compartir de l'associació La Gabella del barri de Ciutat Vella de Barcelona.

Enguany a l'escola hem treballat el dret a la participació. Un cop vist el vídeo, mira la següent imatge i pensa quin sentit podem donar-li a aquestes mans diverses en mida i color amb el que hem escoltat a la cançó?

Creus que pots amb la teva mà, fer-les totes elles una mica més grans?

Això és el que vam dir els diversos grups de professors i alumnes de l'escola...

La taula, lloc per parlar

Amb el ressò del darrer Sínode de Bisbes, el Papa Francesc va dedicar el seu discurs de l'audiència general de dimecres passat dia 11 a la convivència a la família, posant en un moment donat un exemple que m'ha fet somriure perquè coincideix amb una de les idees que transmeto a les famílies de l'escola a la reunió de principi de curs i també a les entrevistes individuals.

Quan els fills comencen l'adolescència apareix una necessitat innata de descobrir el món així des de la pròpia aventura de la vida, el que implica provar, cercar, indagar.... i tot això amb els seus; i els seus són els companys de classe, aquells d'entre els que sortiran els amics de l'ara i del futur. En aquesta etapa els pares i mares passen a un segon pla, "ja que són uns carques i no en saben res".

Està clar que els pares -i aquí es pot assegurar que no importa si són pares biològics o adoptius; si estan casats, ajuntats o són parella de fet; o si es tracta d'una família monoparental, homosexual o d'altre tipus- són aquells que sempre recolzaran als seus fills quan en tinguin necessitat. Però cal incidir, i els pares així ho han de saber, que aquesta ajuda haurà de ser donada quan els fills en tinguin necessitat i ho facin saber. Provar d'ajudar abans, només farà que els fills adolescents es sentin atacats i la rebutgin. "Els meus pares són uns pesats", resumiran els fills.

Però per a que aquesta ajuda futura pugui ser donarda per part dels pares és imprescindible treballar des de que són infants i generar dins la família espais de diàleg, crear la confiança necessària de que amb els pares es pot parlar de tot, fins i tot, d'allò que pugui semblar més complicat. Es tracta d'aconseguir que els fills d'adolescents sàpiguen que als pares els poden preguntar qualsevol cosa, sabent que potser s'enfadaran pel que hagi  pogut passar, però que els pares donaran el seu recolzament.

Per treballar aquesta confiança suggereixo jo a les famílies sopar tots junts sempre que sigui possible, mai davant del televisor, si no uns al costat dels altres. Explicar-se allò que ha passat al llarg del dia a la feina dels pares, la conversa a la botiga, els fills allò que ha passat a l'escola o durant les activitats extraescolars.... Al voltant de la taula tothom parla i tothom escolta. Els caps de setmana, amb més temps, sortir a passejar junts, anar al cinema o veure un partit de futbol, qualsevol cosa, però junts. L'important és veure, jugar, riure, criticar, comentar.... junts i amb la participació de tots.

En paraules del papa Francesc, ell ho explica de la següent manera...

Estimats germans i germanes, bon dia! 

Avui reflexionarem sobre una qualitat característica de la vida familiar que s’aprèn des dels primers anys de la vida: la convivència, o sigui l’actitud de compartir els béns de la vida i de ser feliços de poder-ho fer. Compartir i saber compartir és una virtut preciosa! El seu símbol, la seva “icona”, és la família reunida al voltant de la taula de casa. El fet de compartir un àpat –i després, a més del menjar, també els afectes, les trobades, els esdeveniments…– és una experiència fonamental. Quan hi ha una festa, un aniversari, ens trobem al voltant de la taula. En algunes cultures és costum fer-ho també pel dol, per estar a prop d’aquells que tenen el dolor per la pèrdua d’un membre de la família. 

La convivència és un termòmetre segur per mesurar la salut de les relacions: si a la família hi ha algun problema o una ferida mal cicatritzada, a taula es nota de seguida. Una família que no menja gairebé mai junta, o bé on a taula no es parla mai sinó que es mira la televisió, o un telèfon intel·ligent, és una família “poc família”. Quan els fills a taula estan enganxats a l’ordinador, al portàtil, i no s’escolten entre ells, això no és família, és un internat.

... 

El propi Jesús també va adonar-se de la importància de la taula en les relacions humanes. Quantes vegades ha comparat el Regne dels cels amb un àpat compartit, Què és si no la celebració de la eucaristia?