DSE: La Laudato si', reflexió oberta a tothom

Ara fa justament 6 mesos, el passat 24 de maig el papa Francesc va publicar la "Laudato Si’", carta Encíclica sobre la Cura de la Casa Comuna, dins de la temàtica de Doctrina Social, que va dirigida a tota persona que que habita aquest planeta (cfr. LS3) i posa l'èmfasi en el diàleg sobre com estem els éssers humans construint el seu futur (cfr. LS14). 

Aquesta és la segona Encíclica de Francesc, tot i que es pot considerar que l'anterior, la "Lumen Fidei", sobre la fe publicada el 29 de juny de 2013 va ser una herència del seu successor, l'actual papa emèrit Benet XVI.  

Aquesta nova Encíclica entra de ple en un aspecte que desborda els límits de l'Església catòlica, els de les diverses confessions cristianes i, també, els del pensament religiós. La cura del planeta Terra és un tema de tots i cadascun dels seus habitants.

Presento en aquesta Entrada un breu índex de l'Encíclica:

Introducció (1 a 6)
Units per una mateixa preocupació (7 a 9)
Sant Francesc d’Assís (10 a 12)
La meva crida (13 a 16)

Capítol Primer: EL QUE ESTÀ PASSANT A LA NOSTRA CASA
I. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC (20 a 26)
II. LA QÜESTIÓ DE L’AIGUA (27 a 31)
III. PÈRDUA DE BIODIVERSITAT (32 a 42)
IV. DETERIORACIÓ DE QUALITAT DE VIDA HUMANA I DEGRADACIÓ SOCIAL (43 a 47)
V. INJUSTÍCIA PLANETÀRIA (48 a 52)
VI. LA FEBLESA DE LES REACCIONS (53 a 59)
VII. DIVERSITAT D’OPINIONS (60 i 61)

Capítol Segon: L’EVANGELI DE LA CREACIÓ
I. LA LLUM QUE OFEREIX LA FE (63 i 64)
II. LA SAVIESA DELS RELATS BÍBLICS (65 a 75)
III. EL MISTERI DE L’UNIVERS (76 a 83)
IV. MISSATGE DE LES CRIATURES EN L’HARMONIA DE LES COSES CREADES (84 a 88)
V. UNA COMUNIÓ UNIVERSAL (89 a 92)
VI. DESTINACIÓ COMUNA DELS BÉNS (93 a 95)
VII. LA MIRADA DE JESÚS (96 a 100)

Capítol Tercer: L’ARREL HUMANA DE LA CRISI ECOLÒGICA
Introducció (101)
I. LA TECNOLOGIA: CREATIVITAT I PODER (102 a 105)
II. GLOBALITZACIÓ DEL PARADIGMA TECNOCRÀTIC (106 a 114)
III. CRISI I CONSEQÜÈNCIES DE L’ANTROPOCENTRISME MODERN (115 a 121)
      El relativisme práctic (122 1 123)
      Necessitat de preservar el treball (124 a 129)
      Innovació biològica a partir de la recerca (130 a 136)

Capítol Quart: UNA ECOLOGIA INTEGRAL
Introducció (137)
I. ECOLOGIA AMBIENTAL, ECONÒMICA I SOCIAL (138 a 142)
II. ECOLOGIA CULTURAL (143 a 146)
III. ECOLOGIA DE LA VIDA QUOTIDIANA (147 a 155)
IV. EL PRINCIPI DEL BÉ COMÚ (156 a 158)
V. LA JUSTÍCIA INTERGENERACIONAL (159 a 162)

Capítol Cinqué: ALGUNES LÍNIES D’ORIENTACIÓ I ACCIÓ
Introduccíó (163)
I. EL DIÀLEG SOBRE EL MEDI AMBIENT EN LA POLÍTICA INTERNACIONAL (164 a 175)
II. EL DIÀLEG CAP A NOVES POLÍTIQUES NACIONALS I LOCALS (176 a 181)
III. DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA EN ELS PROCESSOS DE DECISIÓ (182 a 188)
IV. POLÍTICA I ECONOMIA EN DIÀLEG PER A LA PLENITUD HUMANA (189 a 198)
V. LES RELIGIONS EN EL DIÀLEG AMB LES CIÈNCIES (199 a 201)

Capitol Sisé: EDUCACIÓ I ESPIRITUALITAT ECOLÒGICA
Introducció (202)
I. APOSTAR PER UN ALTRE ESTIL DE VIDA (203-208)
II. EDUCACIÓ PER A L’ALIANÇA ENTRE LA HUMANITAT I L’AMBIENT (209-215)
III. CONVERSIÓ ECOLÒGICA (216-221)
IV. GOIG I PAU (222-227)
V. AMOR CIVIL I POLÍTIC (228-232)
VI. SIGNES SACRAMENTALS I EL REPÒS CELEBRATIU (233-237)
VII. LA TRINITAT I LA RELACIÓ ENTRE LES CRIATURES (238-240)
VIII. REINA DE TOTES LES COSES CREADES (241-242)
IX. MÉS ENLLÀ DEL SOL (243-246)

Pregària per la nostra terra
Pregària cristiana amb la creació

---

Tot i que en properes entrades aniré desenvolupant diversos aspectes de la Laudato sí', afegeixo els dos primers punts que formen part de la introducció, on el papa Francesc ens motiva la raó d'haver fet aquesta reflexió dirigida a tothom

1. «LAUDATO SI’, mi Signore» - «Lloat sigueu, Senyor meu», cantava sant Francesc d’Assís. En aquest formós càntic ens recordava que la nostra casa de tots és també com una germana, amb la qual compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços: «Lloat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana terra, la qual ens sosté, i governa i produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes».

2. Aquesta germana clama pel dany que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu hi ha posat. Hem crescut pensant que érem els seus propietaris i dominadors, autoritzats a espoliar-la. La violència que hi ha en el cor humà, ferit pel pecat, també es manifesta en els símptomes de malaltia que advertim en el sòl, en l’aigua, en l’aire i en els éssers vivents. Per això, entre els pobres més abandonats i maltractats, hi ha la nostra oprimida i devastada terra, que «gemega i sofreix dolors de part» (Rm 8,22). Oblidem que nosaltres mateixos som terra (cf. Gn 2,7). El nostre propi cos està constituït pels elements del planeta, el seu aire és el que ens dóna l’alè i la seva aigua ens vivifica i restaura.