"Tot serà enderrocat; vetlleu, doncs"
Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives. Jesús digué: --De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.
Llavors li preguntaren: --Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
Ell digué: --Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.
Després els va dir: --Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.
- Jesús, estant al Temple, respon als qui el pregunten... "De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat.". Què ens està volent dir amb aquestes paraules? Com les podem actualitzar al nostre avui dia?
- És ben sabut segons el magisteri que els seus interlocutors varen pensar de seguida en la destrucció del temple de Jerusalem, aquell que "estava decorat amb pedres precioses i amb ofrenes votives.", del que estaven ben orgullosos; no oblidem que era el centre religiós i lloc de poder econòmic, social i nacional, enfront de l'ocupació romana. Però també sabem que Jesús no només es referia a aquesta destrucció física (que ocorreria durant la guerra dels jueus de l'any 70 d.C.); parlava del Temple que era el seu propi cos, dels fets de la seva pròpia passíó i mort.
- Però vull jo ara reflexionar també sobre els nostres temps. No poden sonar-nos les paraules de Jesús ben actuals? No estem en una situació de guerres i de revoles (v.9)? no estem veient com un poble s'alça contra un altre poble (v.10)? No veiem sovint grans terratrèmols i fams? No podrien ser tots aquests, grans senyals del cel (v.11)?
- I dins de casa nostra, de l'Església, no veiem els nostres temples massa decorats amb pedres precioses? No comencem a veure's també senyals que algunes coses no acaben de funcionar del tot bé? No veiem massa funcionaris de l'Església que no compleixen allò "no caure en el deshonor ni en els paranys del diable" (cfr. 1Tim 3,1-7)? no...?
- Llegir aquest text tal i com està indicat en els llibres litúrgics em dóna la sensació de deixar coixa la reflexió. Tot i que el text proposat acaba en el versicle 11, el capítol 21 de Lluc continua amb una enumeració més llarga de grans calamitats (fins el v.24).
- Però també dedica la darrera part (a partir del v.25) a fer un cant a l'esperança, una presentació de l'arribada futura del Fill de l'Home, una exhortació a vetllar, com ara que començarà el temps d'Advent, Ens recomana Jesús, "Vosaltres estigueu alerta:" i també "Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment".
- Tant de bo que amb les pedres caigudes -com les de la foto que acompanya aquesta Entrada- puguem reconstruir, començar de vell nou a fer un món millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.