"Tu ho dius: jo sóc rei"
Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: --¿Tu ets el rei dels jueus?
Jesús contestà: --¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?
Pilat replicà: --Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?
Jesús contestà: --La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.
Pilat li digué: --Per tant, tu ets rei?
Jesús contestà: --Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.
- Avui celebrem Crits Rei i donem per acabat l'any litúrgic, per tant és temps de final de cicle. A partir de la propera setmana comença ja el nou temps d'advent, com a preparació del Nadal.
- Al llarg de l'evangeli hem seguit el camí camí fet per terres d'Israel, Jesús i els seus ja són arribats a Jerusalem, s'han acomiadat en el darrer sopar (cfr. Jn 13,12-17,26) i tot està a punt pel compliment de la promesa.
- El text que se'ns presenta en aquesta ocasió és un diàleg entre Jesús i Pilat. dins del capítol 18 de l'Evangeli de Joan -temps ja de passió- , l'evangeli del camí de seguiment del Crist que sabem ara que ressuscitarà, camí que toca avui a la seva fi.
- No és el propi Jesús qui s'encimbella, qui es vanagloria, qui es fa l'important. És només com a resposta a les qüestions de Pilat que accepta ser qui és, respon afirmativament a la pregunta: "tu ho has dit: jo sóc rei". Però no és tampoc un rei com els que estem acostumats. En el nostre avui sabem de les prerrogatives dels nostres reis, Joan Carles i ara Felip. És més es comencen a intuir pràctiques poc clares del rei emèrit. La reialesa de Jesús no és d'aquest tipus, és la de la veritat, l'alegria de ser fills d'un mateix Pare..
- Per una altra banda, la forma de respondre de Jesús a Pilat, penso jo que mostra el tarannà de la persona, el tarannà de Déu en aquest cas. El nostre és un Déu senzill, que vol arribar a tothom, proper i no altiu. L'important no és el vanagloriar-se si no la glòria que li retem fruit del sentir-nos estimats, sentir-nos fills, sentir-nos membres d'una comunitat de germans i germanes dels quals ens sentim propers.
- És un Déu de missatge de Veritat, de felicitat, que ens vol fer arribar a tots, tot i que no tothom el vol escoltar. "Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu".
- Per una altra banda, és interessant notar que el text pel dia d'avui acaba en el verset 37, tot i que el text continua amb una nova pregunta, ben interessant, de Pilar "38 Li diu Pilat: --I què és la veritat?". Cadascú hem de fer camí per trobar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.