dijous, 7 de gener del 2016

Selecció de versets, 1

"Aquest manament és el més gran i el primer." 
  • "Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa." (Is 43,19)
  • "Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res." (1 Cor 13,2)
  • "En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà." (Mt 6,3-4)
  • "Jesús li digué: –Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer." (Mt 22,37-38)
  • "El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa." (Is 29,13)

  • Començo amb aquesta Entrada d'avui una nova iniciativa: periòdicament proposaré una selecció de breus versets, incloent la meva pròpia reflexió, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
  • La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.
  • Els profetes -encara avui n'hi han- són persones que fan d'intermediari entre la divinitat i els homes, persones capaces d'interpretar la història, inclús de preveure-la, fent una reflexió sobre els esdeveniments socials. En el cas del profeta Isaïes, va lloar el missatge de Déu fent crítica dels erros ètics del poble del regne de Judà, allà el s.VIII a.C. Missatge que segles després es condensaria en les paraules de Jesús "–Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.". 
Quin és per a tu, el manament més gran? Com estimes Déu? Com estimes els germans?



 
Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Profeta Isaïes, 43:                 - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes, 1 Co 12,31-13,13:    - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Mt 6,1-4:              - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Mt 22,15-46:        - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Profeta Isaïes, 29:                 - en català, anar-hi     - en castellà, anar-hi

dimecres, 6 de gener del 2016

Els Reis Mags, els savis d'Orient, the wise men

"vingueren uns savis d'Orient"
Veure el vídeo de Lumo Project
"Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: --On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo... Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra."

  • L'entrada "Els Reis Mags, els savis d'Orient" de 6 de gener de 2015 tracta també aquest passatge de l'Evangeli de Mateu. 
  • La proposta de vídeo que acompanya aquesta Entrada d'avui ens permet entrar en el passatge d'una manera més visual i realista, gràcies a la tasca del Lumo Project. 
  • La meva reflexió d'enguany vol anar sobre els personatges al voltant del naixement. Per un costat els reis Mags, savis d'Orient, wise men, des sages de l’est... traduccions diverses en llengües diverses. No és el mateix un rei que un savi, tot i que poden haver reis savis i reis que no ho siguin, així com també savis reis i savis que no ho siguin.
  • Tot i el que acabo de dir de les tipologies de reis, sol passar que els monarques són persones allunyades de la realitat més fràgil de la societat. I si se n'encarreguen. que també pot ser, ho fan des de la llunyania dels seguicis i els palaus. Fixem-nos si no en el recent missatge de Nadal del rei Felip VI des del Palau Reial de Madrid. Sembla que els assessors li van recomanar la necessitat de mostrar en aquest moment d'incertesa nacional la grandesa de la nació. I el Palau de la Zarzuela no dóna la talla. Però aquells personatges (anomenats habitualment Melcior, Gaspar i Baltasar) van deixar les seves llar habituals, van fer un llarg viatge per apropar-se a l'establia del nen Jesús. 
  • Per una altra banda, els pastors que vivien al ras i es tornaven a la nit per cuidar el seu ramat (cfr. Lc 2, 8-20). També ells, un cop assabentats de la notícia del naixement van deixar el seu recer -senzill, però recer- per posar-se en camí cap a l'establia del nen Jesús,
  • I finalment l'estrella (cfr. Mt 2,1) o els estols d'àngels del Senyor (cfr. Lc 2, 8-20), senyals del més enllà que ens poden costar més d'entendre. Què devien ser i per què hi van ser presents també en aquest moment? No ho sabem del cert per que corresponen a la part simbòlica i mistèrica del relat però, des de la fe, són símbols que ens mostren la part divina d'aquell nen acabat de néixer.
  • I com sempre per acabar, una qüestió per al lector... què fas quan reps la notícia del naixement d'aquell nen? Cap a on et mous?



Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 2,1-12?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 4 de gener del 2016

Cartes de Pau. El que cal saber.

"L'amor no passarà mai."
"El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta."

El text anterior correspon a la 1a carta de Pau als cristians de Corinti i és una mostra concreta de consells de l'Apòstol als cristians, que poc a poc s'anaven estenent per tot el mediterrani; en aquest cas són consells d'un camí incomparablement més alt (cfr. 1Cor  12,31), el camí de l'amor. Però no és l'objectiu d'aquesta Entrada parlar de l'amor o simplement de les cartes als Corintis. En aquest cas es tracta de presentar en conjunt el corpus paulí.

Les cartes de Pau són un conjunt de 14 texts atribuïts a l'apòstol Sant Pau i que formen part del Nou Testament de la Bíblia Cristiana. Per ordre d'aparició dins el Nou Testament són aquests: carta als Romans (Rm), les 2 als Corintis (1 i 2 Cor), als Gàlates (Ga), als Efesis (Ef), als Filipencs (Fl), als Colossencs (Col), les 2 als Tesalonicencs (1 i 2 Te), les 2 a Timoteu (1Tm i 2Tm), les enviades a Titus (Tt) i a Filèmon (Flm) i la dels Hebreus (He).

Aquesta última, la carta als Hebreus, té algunes característiques diferents de les altres 13 però s'inclou habitualment dins el corpus paulí. Més que una carta sembla un sermó i, tot i que no sembla que l'autor fos directament Pau, sí devia ser un cristià d'origen jueu, cultivat i coneixedor de l'Antic Testament i de la doctrina establerta per Pau.  

El conjunt de cartes pot ser classificat segons diversos aspectes. Pel moment en el que varen ser escrites les podem dividir en 4 etapes: 
  • Les anomenades majors, escrites durant el ministeri de l'apòstol. Durant el segon viatge les cartes 1 i 2 Te i durant el tercer viatge les cartes Ga i 1 Cor (durant l'estada a la ciutat d'Efes), 2 Cor (a Macedònia) i Rm (a Corint).
  • Les escrites mentre l'apòstol estava en captivitat: Ef, Fl, Col i Flm.
  • Les anomenades pastorals: 1 i 2 Tm i Tt. Reben el nom de pastorals perque que van dirigides a càrrecs eclesiàstics i tracten sobre el paper que ha jugar el lideratge de la comunitat cristiana.
  • Finalment, la dels Hebreus (Hb).

Segons l'etapa teològica de Pau les podem dividir en 5 etapes: 
  • Etapa primitiva o escatològica: cartes centrades en la parusia del Senyor i Messies Jesús, fill de Déu. Es remarquen els motius externs: voluntat i càstig de Déu. Són les cartes 1 i 2 Te.
  • Etapa hel·lenista:  Es comencen a remarcar també motius interns per l'obrar. Són les cartes 1 i 2 Cor, Fl i Flm.
  • Etapa contra els jueus: la qual es desenvolupa de forma contemporània amb l'hel·lenística. Són les cartes Gal i Rom.
  • Etapa de controvèrsia amb algunes heretgies que neguen la mediació única de Crist, al que consideren només un àngel inferior: Són les cartes Col i Ef. 
  • Finalment, etapa d'acreditació dels successors, defensors del dipòsit de la fe: Pau preveu la seva pròpia mort i creu necessari l'existència de fidels capaços de transmetre i defensar la fe cridtiana. Són les cartes pastorals, 1 i 2 Tm i Tit.

Segons a qui van dirigides les podem dividir en 2 grans grups:
  • Les dirigides a comunitats de creients: són Rm, 1 i 2 Cor, Ga, Ef, Fl, Col, 1 i 2 Te i la He.
  • Aquelles dirigides a persones individuals: són 1 i 2 Tm, Tt i Flm.

També es poden classificar segons l'autor. Cal saber abans que, tot i que es digui que són cartes de Pau, en realitat aquesta atribució pot tenir 3 sentits diferents, de forma anàloga a altres escrits d'èpoques antigues. Bé escrites per Pau personalment, bé escrites per un deixeble seu o, finalment, escrites per alguna altra persona que l'atribueix a Pau per a donar al text una certa autoritat apostòlica. Per tant, segons l'autoria generalment acceptada pels estudiosos les podem dividir en 4 grups:
  • Les proto-paulines: aquelles les quals es pot considerar sense cap mena de dubte que són de l'apostol Pau. Són la 1Tes, Flp, Flm, 1 i 2Cor, Gal i Rm, 
  • Les deutero-paulines: aquelles de les quals hi ha certs dubtes sobre l'autoria de Pau. Són 3: la 2Tes i Ef i Col.
  • Les trito-paulines: aquelles de les quals es considera improbable l'autoria de Pau. Són 3 també, totes elles dirigides a persones particulars: 1 i 2 Tm i Tt.
  • La no paulina: es tracta de la He.

Tot i l'anterior, de Pau es té constància o se'n coneixen altres escrits seus. Un exemple es pot trobar a la 1a carta als Corintis, "En la carta que us vaig escriure us advertia que no tinguéssiu tractes amb els qui porten una vida immoral; però no em volia referir a tots els immorals, usurers, lladres o idòlatres d'aquest món, ja que aleshores us caldria sortir fora del món." (1 Cor 5,9-10) on veiem que Pau ja s'havia dirigit a la comunitat cristiana de Corinti temps abans per aconsellar-los.

És una realitat que l'anomenat corpus paulí és d'un abast i una profunditat enorme i fan de l'apòstol Pau la persona més influent de la historia de la cristiandat. I, tot i que no va arribar a conèixer directament Jesús, després de la seva conversió (veure l'entrada "Saule hi va ser convidat, i hi convidà" de 2 de febrer de 2015) els seus documents són el millor legat que tenim per conèixer com es va anar estenent la Bona Nova en els primers temps, entre 25 i 30 anys després dels fets.

Tot i que cada cadascuna de les cartes té un motiu i un objectiu diferent, de forma general aquestes volen donar instruccions als cristians sobre el comportament que han de tenir i respondre a les seves inquietuds. De vegades l'autor els anima, de vegades respon a les seves preocupacions però també, en alguns casos els reprèn.

Com ens recorda el papa Francesc a la butlla "Misericordia Vultus", l'apòstol Pau va fer un recorregut de la justícia a la misericòrdia. Abans de trobar Jesús en el camí de Damasc, la seva vida estava dedicada a perseguir de manera irreprensible la justícia de la llei (cf. Fl 3,6) però després la seva concepció de la justícia va canviar radicalment i posà en primer lloc la fe en comptes de la llei. A partir d'aquell moment, no és l’observança de la llei que salva, sinó la fe en Jesucrist, que amb la seva mort i resurrecció porta la salvació junt amb la misericòrdia que justifica. Tant de bo la lectura i el coneixement de tot aquest do que són les cartes de Pau et serveixin per descobrir millor la Bona Nova de Jesús de Natzaret.

Tant de bo, la lectura i el coneixement de tot aquest do que són les cartes de Pau et serveixin per descobrir millor la Bona Nova de Jesús de Natzaret.


Vols llegir el text de les Cartes, 1 Cor 12,31-13,13?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

diumenge, 3 de gener del 2016

Celebració de la família, atac a...

El passat diumenge 27 de desembre l'Església Catòlica celebrava un any més el Jubileu de la Família. Dins d'aquestes celebracions he llegit el missatge "Navidad y familia" de monsenyor Demetrio Fernández, ordinari del bisbat de Còrdova. El transcric íntegrament a la columna de l'esquerra. I a la columna de la dreta adjunto la resposta que l'Agustina Gisbert, de Tarragona, li fa arribar a través d'una carta oberta publicada a El Periódico de Catalunya en data 29 de desembre: 


Van muy unidas. La fiesta de Navidad reúne a toda la familia. La fiesta de Navidad es una fiesta de familia. El Hijo de Dios al hacerse hombre se ha hecho miembro de la familia humana y de una familia doméstica. Jesucristo ha santificado la familia.

La familia humana tiene como referencia la comunidad trinitaria. Jesucristo nos ha revelado que Dios es familia, son tres personas, el Padre, el Hijo y el Espíritu Santo, que viven felizmente en el hogar trinitario, el cielo. Y a ese hogar –dulce hogar- convocan a cada persona que viene a este mundo. El Hijo de Dios, segunda persona de Dios, Jesucristo, ha venido a este mundo para llevarnos a esta relación de amor, dándonos su Espíritu Santo. Nuestro destino es entrar en comunión con las personas divinas, ya en este mundo y para toda la eternidad. Más aún, lo que nos constituye en personas es precisamente esta relación. Se trata de vivirla conscientemente y disfrutarla.



Y un icono viviente de esa comunidad trinitaria es la santa Familia de Nazaret, compuesta por Jesús, María y José. La entrada en la historia humana de Jesús se ha producido en el seno de una familia humana, con un padre, una madre y un hijo. Y han vivido de su trabajo, en el hogar familiar donde se ejercitan las virtudes domésticas por los lazos del amor de unos con otros. Bien es verdad que la santa Familia de Nazaret es una familia muy singular, pero es modelo para todas las familias por el servicio mutuo, la convivencia, el amor e incluso el cariño y la ternura de unos con otros.
La familia se constituye por la unión de los esposos que normalmente se convierten en padres. Varón y mujer, creados en igualdad de dignidad fundamental, son distintos para ser complementarios. Cuanto más varón sea el varón, mejor para todos en la casa. El aporta particularmente la cobertura, la protección y la seguridad. El varón es signo de fortaleza, representa la autoridad que ayuda a crecer. La mujer tiene una aportación específica, da calor al hogar, acogida, ternura. El genio femenino enriquece grandemente la familia. Cuanto más mujer y más femenina sea la mujer, mejor para todos en la casa. Esa complementariedad puede verse truncada por la falta de uno de ellos, y la familia más amplia –abuelos, tíos- puede suplirla.
La unión complementaria de los esposos los convierte en administradores de la vida. Del abrazo amoroso de los esposos, proceden los hijos. Todo hijo tiene derecho a nacer de ese abrazo amoroso, que no puede sustituirse nunca por la pipeta de laboratorio (fecundación in vitro). Precisamente porque la persona se constituye por la relación –así nos lo muestran las personas divinas-, el hijo tiene derecho a proceder de una relación de amor entre sus padres, y nunca como fruto de un aquelarre químico de laboratorio. Hay muchos que piensan en el derecho a tener un hijo, como si el hijo fuera un objeto, mientras que el hijo es siempre un don, un don de Dios, fruto de la relación amorosa de los esposos, que se abren generosamente a la vida. Todo tipo de fecundación artificial (inseminación artificial y anónima, fecundación in vitro homóloga o heteróloga) rompe esa armonía de la creación por la que los hijos vienen al mundo como personas, fruto de una relación personal de amor entre los esposos.
Los esposos y padres se prolongan en los hijos y, a su vez, son fruto de los abuelos que tienen hoy una importancia enorme en el equilibrio de la sociedad contemporánea. Los niños y jóvenes son el futuro, los abuelos son la memoria del pasado. Todos juntos forman la riqueza de la familia.
Domingo 27 diciembre, en la Misa de 12 de la Catedral, Misa de las familias, donde haremos un homenaje a los que cumplen 25 y 50 años de casados. Venid con todos los hijos, los nietos y los abuelos. Es la fiesta de la Sagrada Familia y queremos darle gracias a Dios por nuestras familias.
Recibid mi afecto y mi bendición:
 + Demetrio Fernández, obispo de Córdoba

Estimado Monseñor Fernández,

despertar un día cualquiera de Navidad, fechas de amor, respeto y armonía,  encender el televisor y oír su 'Carta del Obispo' de esta semana a sido, cuanto menos, sorprendente.

Me ha quemado el alma su frase "el hijo tiene derecho a proceder de una relación de amor entre sus padres, y nunca como fruto de un aquelarre químico de laboratorio". Puedo asegurarle, por propia experiencia, que en todos esos casos de "aquelarre químico" hay tanto amor o más que en una relación carnal entre un hombre y una mujer.


Usted tiene fe en un Dios invisible e infalible, yo creo en una evolución que a veces falla y a la cual se tiene que ayudar. En un aquelarre químico no solo participan un padre y una madre. Se incluyen las esperanzas, anhelos e ilusiones de aquellos que participan : doctores, biólog@s, enfermer@s, anestesistas, l@s que se ocupan de la limpieza, donantes, familia, amig@s, compañer@s de batalla, decenas de personas que trabajan, se esfuerzan y ponen todo de su parte por traer una vida al mundo.

No quiera hacerme creer que hay más amor en la creación de esos bebés  fruto de un mal matrimonio (religioso o civil), que en el proceso de creación de un bebé que será gestado por una madre soltera, con valor suficiente como para no subyugar su maternidad a un matrimonio infeliz; o por un matrimonio homosexual, con mayor respeto mutuo que el que se puede ver en muchos matrimonios de los que han pasado por la vicaría; o que el niño fruto de una subrogación que llegará por fin a unos brazos que han trabajado mucho y duramente para tenerlo.


Monseñor, no se atreva a negar el amor que siento por el bebé que voy a tener en mi seno en algún momento o por los que tuve (de forma natural y 'aquelárrica') y no llegaron a ver la luz.


Usted oyó la llamada del Señor  y tomó los hábitos. Seguramente tuvo que enfrentarse a algunas adversidades, pero se mantuvo firme y llegó a obispo. Yo oí la llamada de la naturaleza hace mucho tiempo, y es ahora, cuando ya lo he intentado de todas las maneras 'naturalmente'  posibles (no se me sonroje Monseñor) que me veo en la necesidad, para superar dichas adversidades, de recurrir a lo que usted tilda de "aquelarre".

Y cuando dice que "el hijo es un don", lo que hace es afirmar que yo y muchas personas en mi situación, no somos dignos de ese don. Créame, en este amargo camino que me ha tocado recorrer, he conocido a personas que lo merecen más incluso que yo.

Monseñor, le ruego desde mi humilde posición, que así como yo no me pongo en evidencia opinando de física cuántica cuando no tengo ni la más mínima idea sobre ello;  se haga un favor, a usted y a la organización que representa, y evite opinar de lo que desconoce.
Cierro esta misiva con una simple reflexión: si José fue padre putativo y llegó a santo, empiece a buscar donde colocar a todos los santos de este 'aquelarre'.

Desde el amor y el respeto (que echo en falta en sus palabras) se despide una orgullosa 'sorginak'.

Agustina Gisbert, Tarragona


Ambdós tetxos presenten formes diferents de pensar i de ser. Vull fer la meva personal reflexió al respecte. Van aquí algunes idees:
  • És cert, com comença el text, que "Van muy unidas. La fiesta de Navidad reúne a toda la familia. La fiesta de Navidad es una fiesta de familia.". Però també ho és, que el Nadal és temps de canvi d'hàbits, de descans per a molts, de compres sovint compulsives, d'augment de tensions interreligioses (la pròpia Jerusalem és un exemple) i d'accions i celebracions diverses en altres àmbits no estrictament familiars, per exemple a casa nostra: el tió solidari, cap nen sense joguina, la marató de TV3, la marxa de Nadal, sopar dels Amics de la Gent Gran o de Mensajeros por la Paz, etc... Els valors que el Nadal transmeten sobrepassen els límits estrictament familiars. O no és Nadal en l'eucaristia i el sopar que vostè comparteix la nit del 24, senyor bisbe?
  • Tot i això, l'ideal de família cristiana és un valor vàlid i un exemple que pot aportar molt a les relacions humanes. Les figures de Josep, de Maria i del nen Jesús transmeten tota una sèrie de valors prou interessants que poden guiar a moltes famílies i també altres grups humans que caminen plegats (comunitats religioses, grups de fidels, inclús no cristians.
  • Trobo encertada, per tant, de forma general la presentació i promoció d'aquest model de família que fa la jerarquia de l'Església des d'instàncies diverses: una d'elles la carta del bisbe Fernández, però també des de les paraules del papa Francesc o les iniciatives promogudes pel Pontifici Consell de la Família. Això sí, no es pot obviar que en aquest tema concret de la família, la jerarquia catòlica (formada per homes solters i célibes), parla des de la teoria, tot i que pugui estar assessorada per alguns laics.
  • Continuant amb la jerarquia, i entrant ja a fons en la crítica (constructiva) de les paraules de monsenyor Fernández només puc dir que no les trobo del tot encertades, ni en la forma ni en el fons. 
  • Si bé és cert que ... "El Hijo de Dios al hacerse hombre se ha hecho miembro de la familia humana y de una familia doméstica.", no ho és que "La familia humana tiene como referencia la comunidad trinitaria.". Potser ha estat així durant molts segles i en alguns llocs concrets -a la societat europea feudal, per exemple-, però en els nostres temps, només es pot dir que són les famílies cristianes, i no totes, les que tenen com a referència la comunitat trinitària. 
  • El fet que la "la santa Familia de Nazaret es una familia muy singular, pero es modelo para todas las familias por el servicio mutuo, la convivencia, el amor e incluso el cariño y la ternura de unos con otros." no afirma que totes aquestes característiques que s'enumeren siguin exclusives de la Sagrada Família, ni de les famílies cristianes. El servei, la convivència, l'amor, l'afecte i la tendresa són característiques que pertanyen a l'ésser humà, i m'atreviria a dir que algunes, també als animals.
  • Em crida l'atenció enormement l'expressió "Cuanto más varón sea el varón, mejor para todos en la casa." ja que pot ser llegida per la gent mes masclista com ser rude, qui porta les regnes o qui decideix quan es fa l'acte sexual, tot i que la dona no ho vulgui. És un detall que hagi inclòs després l'expressió "Cuanto más mujer y más femenina sea la mujer, mejor para todos en la casa.". Jo les substituiria, de forma més oberta i inclusiva per l'expressió "quant millor persones siguin ambdós, millor per a la parella i millor per a la comunitat familiar.  
  • Diu el bisbe Fernandez que "Todo hijo tiene derecho a nacer de ese abrazo amoroso, que no puede sustituirse nunca por la pipeta de laboratorio (fecundación in vitro).". És clar que la procreació natural és i continuarà sent la forma més habitual de d'existir, però no la única. La tècnica de la fecundació in vitro i altres, obren la porta de procreació a moltes persones que per causes diverses no podrien de forma natural. La negació de la ciència que fa el bisbe, portada a l'extrem, no s'allunya massa dels postulats envers la salut dels testimonis de Jehovà. 
  • Per una altra banda em sorprèn que, el senyor bisbe per defensar el naixement des de l'amor d'una parella, ho faci atacant, en aquest cas la tècnica de la fecundació in vitro, i de retruc a les persones que l'utilitzen, "Todo tipo de fecundación artificial (inseminación artificial y anónima, fecundación in vitro homóloga o heteróloga) rompe esa armonía de la creación por la que los hijos vienen al mundo como personas, fruto de una relación personal de amor entre los esposos.". 
  • Em sembla greu també que no es preocupi dels naixements fruits de violacions, de relacions poc adultes o de parelles que viuen el desamor. Ni tampoc de    
  • Com a punt interessant a remarcar, m'agrada el paràgraf que posa en relació la cadena en a història que formen els avis, els pares i els fills. És una realitat que es pot aplicar a la família però també a qualsevol altre àmbit de la humanitat (ciència, tècnica, sanitat, filosofia...) on experiència i coneixement es va traspassant i ampliant d'uns a uns altres a partir de la transmissió, la formació i la investigació. Per tant, una tòpic de paràgraf. 
  • Ja per acabar amb les seves paraules, sàpiga monsenyor que aquest text seu fa molt mal a la relació entre Església i societat. Tot i que vostè com a bisbe no representa l'Església tota, les paraules d'una figura pública com la seva tenen un gran ressò dins la comunitat cristiana i també socialment. Monsenyor Fernández, crec que no ho ha fet bé: per defensar un model de família molt bo, obvia alguns i ataca altres, famílies que només intenten ser famílies. 
  • Continuo aterrant en els pares i mares, els veritables coneixedors del que és una família amb fills. Crec que l'exemplificació des de la pràctica que fan les famílies cristianes que formen el poble de Déu, també part de l'Església, és la millor defensa que es pot fer d'aquesta institució. La lluita diària per fer créixer l'amor i per acompanyar-se mútuament.
  • Llegeixo entre línies en el text de la senyora Agustina, el gran patiment que haurà patit per poder arribar a ser mare: el moment de saber que no pot tenir fills de forma natural, la recerca en parella o en solitud d'altres possibilitats, l'acceptació o negació de suport de la família, la superació de la barrera que implica l'alt cost econòmic del procés, la incomoditat dels processos, els dubtes sobre el possible èxit... Molt més difícil, llarg, compromès i menys divertit que la simple realització de l'acte sexual!
  • I entenc també el mal que li fan les paraules del bisbe quan s'intueix en elles una negació de l'amor que poden donar uns pares als seus fills, simplement pel fet de no haver ser feceundats de forma natural. Com si el fet de ser pares amorosos vingués només donat pel moment de la fecundació o el naixement. No té res a veure en l'amor tots els anys d'acompanyament en el creixement i l'educació?
A mi personalment, com a persona que no represento ni a la jerarquia ni als pares de família però que m'interessen ambdós temes, tot el meu recolzament als pares o mares de família (incloent també avis, tiets, mestres, professors i monitors...) els quals, des de l'amor intenten acompanyar, educar, ensenyar, guiar, animar, recolzar als infants de la millor manera que saben. Ànims senyora Agustina!

I la meva crítica a aquells que en nom d'un ideal obliden les circumstàncies de la vida, negant o atacant la realitat. És cert que l'ideal de la Sagrada Família és un molt bon exemple, però com a ideal no pot amagar les famílies reals, la majoria de les quals pretenen el millor per als seus membres, convivint pacíficament amb els altres. Com es conjuga misericòrdia (veure l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" de 8 de desembre passat, amb el seu missatge de Nadal? Quan fa els 75. monseyor Fernández?

I ja finalment, tu, com ho veus?

divendres, 1 de gener del 2016

Dates per recordar, gener 2016

ANY 2016
  • Any 2582 del calendari nacional hindú, enllaç. Comença el 22 de març
  • Any 2582 del calendari budista, enllaç. Comença el 3 de febrer
  • Any 5777 de l’era dels jueus, enllaç. Comença el 14 de setembre
  • Any 2016 del calendari gregorià, enllaç
  • Any 1437 de l'islàmic de l’Hègira, enllaç. Comença el 25 d'octubre 
Comença un nou mes. Quines dates són importants al llarg d'aquests dies?

GENER CELEBRACIONS RELIGIOSES CELEBRACIONS CIVILS
Dia 1: Santa Maria Mare de Déu.
Sants Manuel i Jesús.
Dia Mundial de la Família.
Dia Mundial per la Pau.
Dia 2: Sant Basili de Cesarea.el Gran
Sant Gregori Nazianzè.
Fundació de l'Institut Marista, el 1817
---
Dia 3: Sant Daniel i Santa Genoveva. ---
Dia 4: Sant Rigobert.
Santa Elisabeth Ann Seton fundadora de
les Germanes Caritat de Sant Josep (SC)
---
Dia 5: Santa Emiliana. ---
Dia 6: Epifania del Senyor.
Sants Melcior, Gaspar i Baltasar, mags.
---
Dia 7: Sant Ramon de Penyafort. ---
Dia 8: Sant Severí. ---
Dia 9: Sant Eulogi de Còrdova. ---
Dia 10: Sant Agató. Dia Mundial de les Aus.
Dia 11: Sant Higini.  ---
Dia 12: Sant Arcadi. ---
Dia 13: Sant Hilari. ---
Dia 14: Sant Fèlix. ---
Dia 15: Sant Pau, ermità. ---
Dia 16: Sant Marcel. ---
Dia 17: Sant Antoni. abat, pioner eremitisme. ---
Dia 18: Santa Prisca. ---
Dia 19: Sant Marius. ---
Dia 20: Sant Sebastià.. ---
Dia 21: Sant Fructuós, bisbe i màrtir.
Sants Auguri i Eulogi, diaques i màrtirs.
---
Dia 22: Sant Vicenç.
Santa Agnès, verge i màrtir.
---
Dia 23: Sant Ildefons. Dia Mundial de la Llibertat.
Dia 24: Sant Francesc de Sales, bisbe. Dia espanyol dels periodistes.
Dia 25: Conversió de Sant Pau, apòstol.
Santa Elvira, abadessa.
---
Dia 26: Sants Timoteu i Titus, bisbes. ---
Dia 27: Sant Enric d'Ossó. Dia Internacional Víctimes de l'Holocaust.
Dia 28: Sant Tomàs d'Aquino, prevere. Dia Mundial contra la Lepra.
Dia Europeu de Protecció Dades.
Dia 29: Sant Pere Nolasc. ---
Dia 30: Santa Martina. Dia Escolar Mundial No-Violència i Pau.
Dia 31: Sant Joan Bosco, fundador Salesians. ---
3r dium.: Dia de les Religions ---