dilluns, 4 de gener del 2016

Cartes de Pau. El que cal saber.

"L'amor no passarà mai."
"El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta."

El text anterior correspon a la 1a carta de Pau als cristians de Corinti i és una mostra concreta de consells de l'Apòstol als cristians, que poc a poc s'anaven estenent per tot el mediterrani; en aquest cas són consells d'un camí incomparablement més alt (cfr. 1Cor  12,31), el camí de l'amor. Però no és l'objectiu d'aquesta Entrada parlar de l'amor o simplement de les cartes als Corintis. En aquest cas es tracta de presentar en conjunt el corpus paulí.

Les cartes de Pau són un conjunt de 14 texts atribuïts a l'apòstol Sant Pau i que formen part del Nou Testament de la Bíblia Cristiana. Per ordre d'aparició dins el Nou Testament són aquests: carta als Romans (Rm), les 2 als Corintis (1 i 2 Cor), als Gàlates (Ga), als Efesis (Ef), als Filipencs (Fl), als Colossencs (Col), les 2 als Tesalonicencs (1 i 2 Te), les 2 a Timoteu (1Tm i 2Tm), les enviades a Titus (Tt) i a Filèmon (Flm) i la dels Hebreus (He).

Aquesta última, la carta als Hebreus, té algunes característiques diferents de les altres 13 però s'inclou habitualment dins el corpus paulí. Més que una carta sembla un sermó i, tot i que no sembla que l'autor fos directament Pau, sí devia ser un cristià d'origen jueu, cultivat i coneixedor de l'Antic Testament i de la doctrina establerta per Pau.  

El conjunt de cartes pot ser classificat segons diversos aspectes. Pel moment en el que varen ser escrites les podem dividir en 4 etapes: 
  • Les anomenades majors, escrites durant el ministeri de l'apòstol. Durant el segon viatge les cartes 1 i 2 Te i durant el tercer viatge les cartes Ga i 1 Cor (durant l'estada a la ciutat d'Efes), 2 Cor (a Macedònia) i Rm (a Corint).
  • Les escrites mentre l'apòstol estava en captivitat: Ef, Fl, Col i Flm.
  • Les anomenades pastorals: 1 i 2 Tm i Tt. Reben el nom de pastorals perque que van dirigides a càrrecs eclesiàstics i tracten sobre el paper que ha jugar el lideratge de la comunitat cristiana.
  • Finalment, la dels Hebreus (Hb).

Segons l'etapa teològica de Pau les podem dividir en 5 etapes: 
  • Etapa primitiva o escatològica: cartes centrades en la parusia del Senyor i Messies Jesús, fill de Déu. Es remarquen els motius externs: voluntat i càstig de Déu. Són les cartes 1 i 2 Te.
  • Etapa hel·lenista:  Es comencen a remarcar també motius interns per l'obrar. Són les cartes 1 i 2 Cor, Fl i Flm.
  • Etapa contra els jueus: la qual es desenvolupa de forma contemporània amb l'hel·lenística. Són les cartes Gal i Rom.
  • Etapa de controvèrsia amb algunes heretgies que neguen la mediació única de Crist, al que consideren només un àngel inferior: Són les cartes Col i Ef. 
  • Finalment, etapa d'acreditació dels successors, defensors del dipòsit de la fe: Pau preveu la seva pròpia mort i creu necessari l'existència de fidels capaços de transmetre i defensar la fe cridtiana. Són les cartes pastorals, 1 i 2 Tm i Tit.

Segons a qui van dirigides les podem dividir en 2 grans grups:
  • Les dirigides a comunitats de creients: són Rm, 1 i 2 Cor, Ga, Ef, Fl, Col, 1 i 2 Te i la He.
  • Aquelles dirigides a persones individuals: són 1 i 2 Tm, Tt i Flm.

També es poden classificar segons l'autor. Cal saber abans que, tot i que es digui que són cartes de Pau, en realitat aquesta atribució pot tenir 3 sentits diferents, de forma anàloga a altres escrits d'èpoques antigues. Bé escrites per Pau personalment, bé escrites per un deixeble seu o, finalment, escrites per alguna altra persona que l'atribueix a Pau per a donar al text una certa autoritat apostòlica. Per tant, segons l'autoria generalment acceptada pels estudiosos les podem dividir en 4 grups:
  • Les proto-paulines: aquelles les quals es pot considerar sense cap mena de dubte que són de l'apostol Pau. Són la 1Tes, Flp, Flm, 1 i 2Cor, Gal i Rm, 
  • Les deutero-paulines: aquelles de les quals hi ha certs dubtes sobre l'autoria de Pau. Són 3: la 2Tes i Ef i Col.
  • Les trito-paulines: aquelles de les quals es considera improbable l'autoria de Pau. Són 3 també, totes elles dirigides a persones particulars: 1 i 2 Tm i Tt.
  • La no paulina: es tracta de la He.

Tot i l'anterior, de Pau es té constància o se'n coneixen altres escrits seus. Un exemple es pot trobar a la 1a carta als Corintis, "En la carta que us vaig escriure us advertia que no tinguéssiu tractes amb els qui porten una vida immoral; però no em volia referir a tots els immorals, usurers, lladres o idòlatres d'aquest món, ja que aleshores us caldria sortir fora del món." (1 Cor 5,9-10) on veiem que Pau ja s'havia dirigit a la comunitat cristiana de Corinti temps abans per aconsellar-los.

És una realitat que l'anomenat corpus paulí és d'un abast i una profunditat enorme i fan de l'apòstol Pau la persona més influent de la historia de la cristiandat. I, tot i que no va arribar a conèixer directament Jesús, després de la seva conversió (veure l'entrada "Saule hi va ser convidat, i hi convidà" de 2 de febrer de 2015) els seus documents són el millor legat que tenim per conèixer com es va anar estenent la Bona Nova en els primers temps, entre 25 i 30 anys després dels fets.

Tot i que cada cadascuna de les cartes té un motiu i un objectiu diferent, de forma general aquestes volen donar instruccions als cristians sobre el comportament que han de tenir i respondre a les seves inquietuds. De vegades l'autor els anima, de vegades respon a les seves preocupacions però també, en alguns casos els reprèn.

Com ens recorda el papa Francesc a la butlla "Misericordia Vultus", l'apòstol Pau va fer un recorregut de la justícia a la misericòrdia. Abans de trobar Jesús en el camí de Damasc, la seva vida estava dedicada a perseguir de manera irreprensible la justícia de la llei (cf. Fl 3,6) però després la seva concepció de la justícia va canviar radicalment i posà en primer lloc la fe en comptes de la llei. A partir d'aquell moment, no és l’observança de la llei que salva, sinó la fe en Jesucrist, que amb la seva mort i resurrecció porta la salvació junt amb la misericòrdia que justifica. Tant de bo la lectura i el coneixement de tot aquest do que són les cartes de Pau et serveixin per descobrir millor la Bona Nova de Jesús de Natzaret.

Tant de bo, la lectura i el coneixement de tot aquest do que són les cartes de Pau et serveixin per descobrir millor la Bona Nova de Jesús de Natzaret.


Vols llegir el text de les Cartes, 1 Cor 12,31-13,13?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.