dimecres, 11 de gener del 2017

Enquesta "Joves, religiositat i ús del propi cos"

"Això us mano: que us estimeu els uns als altres"
"La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus. Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
»Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. "


Dins dels meus estudis universitaris de Batxillerat en Ciències Religioses a la Facultat de Teologia de Granada, actualment estic fent la matèria de Sociologia de la Religió amb el professor González-Anleo. Amb ell havíem de realitzar un estudi sociològic sobre el binomi joventut i religió, des de qualsevol dels àmbits vists a les classes.

El passat curs escolar 2015-16 va ser un any difícil per a l'escola on hi treballo i per tota la Institució. 

D'aquella situació la província marista L’Hermitage a Europa, les presències i obres educatives i socials que les formen, i de la mateixa manera totes les persones implicades en aquestes accions, van manifestar "Que ens comprometem a prendre totes les mesures que calguin per tal de promoure el benestar dels infants, especialment els qui no gaudeixen de l’accés als seus drets, protegir-los de tot perjudici, explotació i abús i defensar els seus drets. Aquest compromís que assumim neix de la convicció fonamental que els infants han de ser tractats amb amor i respecte, i de manera equitativa. La dignitat dels infants com a persones és inviolable. La seva seguretat i protecció seran sempre la nostra màxima prioritat.". Una de les accions va ser la posada en marxa de la campanya Dóna-li la volta!

En el evangelis Jesús no parla pràcticament mai del sexe, paraula que no hi apareix directament en ells. En canvi de l'amor en parla molt. L'Església catòlica al llarg de la història ha tingut una relació no sempre sana davant aquesta part de l'home i la dona que en forma la sexualitat. Però cal recordar que "Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona... Déu veié que tot el que havia fet era molt bo." (cfr. Gn 1,27;31)

Conscient dels problemes que s'amaguen sota el silenci i la pudor a parlar de forma normalitzada de qualsevol tema, el present treball pretén obrir un diàleg sobre un binomi de no sempre fàcil relació: religiositat i ús del propi cos.  

Pretendre tractar els infants i joves amb amor i respecte, i de manera equitativa implica no amagar, implica promoure i implica afavorir la seva dignitat com a persones.

Accès a la pàgina web de l'enquesta
Tot i que l'enquesta va dirigida principalment a l'alumnat de l'etapa de Secundària de l'escola "Maristes La Immaculada", si t'hi arriba i tens ganes, contesta-la, sigui quina sigui la teva edat i perfil. Les dades recollides també em podran servir per comparar franges d'edat.

Gràcies per col·laborar-hi! 
Com t'hi has sentit, en participar?


Vols llegir el text, Jn 15,1-17?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 9 de gener del 2017

En començar el 2017: perdó

Avui dia 9, amb l'inici de les classes pels infants i joves comença novament el ritme habitual després dels dies de vacances. 

Ara fa uns pocs dies, el 2 de gener, l'Institut Marista ha fet 200 anys de vida i el germà Emili Turú, SG escrivia la seva carta amb el títol "Gràcies, Perdó, Compromís". Podeu llegir-la a la següent Entrada. 

Pensant pensant com encarar la meva pregària personal d'inici d'any vaig recordar que la de l'any passat, vaig motivar-la amb el "Gràcies". Veure l'Entrada "En començar el 2016: gràcies", d'11 de gener de 2016. 

D'aquí ha sorgit la meva d'enguany. I ja intueixo com serà la del 2018. Tant de bo aquesta em serveixi de camí al llarg del 2017! 
  1. Perdó per deixar-vos passar, vacances. Perdó per quan no us valoro el suficient, no us aprofito com caldria. 
  2. Perdó per quan defalleixo en la feina. Per quan no la valoro com un do, per quan no l'aprofito per construir un món millor, per construir el teu Regne. Per quan des del meu gran amor puc arribar a ferir.
  3. Perdó per quan oblido la meva vocació. Perdó per quan oblido les persones, les seves opcions i situacions.
  4. Perdó per quan no aprofito la meva formació per obrir vies a un món més just, més humà, més cristià.
  5. Perdó per quan, estimant la meva cultura, puc arribar a menystenir les altres. En el fons, el desig de voler ser. 
  6. Perdó papes, família, companys de classe, professors, Església, companys de feina... Tots vosaltres m'heu estat donats i no sempre em dono a vosaltres. 
  7. Perdó JiS, família política... Perdó per quan defalleixo, em deixo endur i no sóc aquell amb el que voldries estar, però hi continues.  Perdoneu-me també amics per quan m'allunyo en comptes d'apropar-me.
  8. Perdó salut meva i sanitat nostra, per quan no em cuido com caldria. Perdó cor, perdó pulmons, perdó intestins i fetge... Perdó cos, perdó malalties.
  9. Perdó mare natura, perdó per quan no sóc actiu defensor teu, quan tot i el saber, no faig.  
  10. I finalment, perdó Pare Déu de la creació, per les vegades que no sóc fidel co-creador, Déu de  l'encarnació, quan no m'encarno allà on sóc, Déu de la salvació, quan busco la perdició. 
Aquesta és la meva pregària d'inici d'any.



Et convido a pensar-hi en la teva. 

diumenge, 8 de gener del 2017

La misericòrdia de Déu, ja ha acabat?

El passat 20 de novembre es donava per acabat l'any de la misericòrdia (enllaç), la proposta del papa Francesc que els cristians i cristianes hem pogut viure des del 8 de desembre de 2015, a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any". 

Serveixi aquesta nova Entrada com un pas més de reflexió, de la mateixa manera que ho han estat les següents de mesos enrere:

A les entrades anteriors he anat recollint, poc a poc, la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellà, enllaç català). Tot i que formalment l'any ja s'ha donat per conclòs, vull oferir alguna altra proposta que ajudi a dur més enllà la proposta de Déu que és la misericòrdia.


Recursos de Cristianisme i Justícia sobre la misericòrdia, enllaç

divendres, 6 de gener del 2017

Reis, pastors? Persones de bona voluntat

"Després els pastors se'n tornaren..."
"Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se. A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué: --No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora... 
Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat."

El text és de Lc 2,6-12;20, on se'ns explica el naixement de Jesús i la visita dels pastors. Però no és avui el dia de Reis? On són llavors els Reis Mags, o els Savis d'Orient...? Hi apareixen a Mt 2,1-12 i a ells ja vaig dedicar les Entrades "Els Reis Mags, els savis d'Orient, the wise men" de data 6/01/16 i "Els Reis Mags, els savis d'Orient" de data 6/01/15. 

Enguany vull aturar-me en l'Evangeli de Lluc, l'altre que ens presenta els inicis de Jesús. I com podem observar, en aquest es dóna el protagonisme als pastors de la contrada, no als savis del llunyà orient. Què ens deu voler dir aquesta doble visió? Doncs que el missatge de Déu als homes, el missatge del Crist, ja des del primer moment era per a tothom, per als seus i per als altres, per als palestins i els pagans, per els jueus i les persones d'altres religions, El missatge resta obert "als homes (i dones, diríem ara també) que ell estima" (cfr.Lc 2,14), traduït en altres versions com a "tothom de bona voluntat".

I si és important que el missatge resta obert a tothom, també ho és que  tothom es cridat a glorificar i lloar el Senyor, a tornar-se'n a casa i ser el millor transmissor del missatge (cfr.Lc 2,20). Com a reis, com a savis o com a pastors. Tant se val! Com a missioners del Crist, del missatge.⁠ 

Ja per acabar... un breu text d'aquest matí per mail "Hola Sergi... bon dia i bon any... acabo d'arribar a Roma, he estat aquests dies acompanyant la mare a casa i també fent una visita al poble... ara de nou a la comunitat". I un missatge d'ahir per whastapp. Gràcies Luis!!! 
⁠⁠⁠Los mejores reyes
Una vez vi a los Reyes Magos. No eran tres, eran dos y eran los mejores magos que vi en mi vida. Se las arreglaban para que siempre hubiera algo en casa. Lo mínimo, lo que fuere. Aunque no hubiera nada, ellos lograban que haya lo que para nosotros era todo. El tercero nunca lo vi, pero seguro que lo dejaban cuidando los camellos.
 
Nunca, nunca olvidaré a los dos reyes magos que vi. Seguro que ustedes también lo vieron y saben quiénes son y saben que son más magos que reyes. 
Si ustedes dejaron de creer, si esta noche no esperan a los Reyes Magos, no les ponen los zapatos, ni el pasto, ni el agua, acérquense a sus reyes, denles un beso en la frente (ustedes saben que los tienen cerca). Y si son de los que ya no los tienen con ustedes,  sepan que desde un cielo hermoso siguen viajando para seguir entregando ilusiones y sonrisas...
Agradézcanles la herencia porque ahora muchos de ustedes se han convertido en reyes y en magos. ¿O no es así? Y lo mejor que pueden dejarles a sus hijos es esa magia que los convertirá a ellos y ellas también en reyes y en magos…. Y tal vez, dentro de unos años, ustedes recibirán el beso en la frente y así será hasta el fin de los tiempos… 
Feliz noche y feliz día para los reyes Magos, para los reyes de hoy, para los de ayer y los reyes del futuro, porque no hay mejor reino que el mágico, ni mejores reyes que ustedes…
I ara me'n vaig a donar un petó jo també a la meva sàvia Ana Mari, als meus savis Lola i José... i en el cor també al meu savi Alfredo. Tot, ben acompanyat, JiS.

Quins són els teus savis i sàvies?
Ja els hi has donat el teu millor regal?


Vols llegir el text, Lc 2,1-21?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

dilluns, 2 de gener del 2017

Gràcies, perdó, compromís

2 de gener de 1817, el jove sacerdot francès Marcel·li Champagnat marxa a viure amb 2 nois encara més joves a una caseta rural de La-Valla-en-Gier.

2 de gener de 2017, l'Institut Marista celebra el 200 aniversari d'aquella data, considerada el seu moment fundacional. El germà Emili Turú, SG escriu aquestes lletres.

GRÀCIES, PERDÓ, COMPROMÍS
2 de gener del 2017. Tal dia com avui, fa exactament 200 anys, Marcel·lí Champagnat iniciava en aquesta casa un projecte que sentia com una crida de Déu i que el cremava per dins.
L’Institut Marista fa avui 200 anys.
I tres paraules brollen en mi davant d’aquest esdeveniment: gràcies, perdó, compromís.
GRÀCIES Aquest és un moment molt adequat per expressar la nostra alegria i el nostre agraïment a Déu pel do de Marcel·lí Champagnat a la seva Església i al món. 
Gràcies per haver suscitat, a través seu, una nova família religiosa per donar a conèixer Jesucrist i fer-lo estimar als infants i joves, especialment als que estan en situació de marginació.
Gràcies pels prop de 38.000 homes que, al llarg d’aquests 200 anys, han professat com a Germans Maristes. Gràcies per tots aquells que van morir sent germans, i els cossos dels quals han estat enterrats, com petites llavors de vida, a molts indrets dels cinc continents. Gràcies també pels qui van ser entre nosaltres durant un cert nombre d’anys, i després van decidir optar  per una altra forma de vida.
Gràcies per la santedat de milers de germans, els quals, freqüentment de manera silenciosa i anònima, ens van ensenyar què significa viure l’Evangeli a la manera de Maria.
Gràcies pels molts milers de laiques i laics que s’han compromès amb la missió marista i amb el desig d’aportar un rostre marià a l’Església. La seva contribució ha estat molt important per al desenvolupament del carisma marista, especialment en els últims 60 o 70 anys. 
Gràcies per tantes generacions d’homes i dones que han estat marcades positivament per l’educació marista i han assimilat i promogut els seus valors, mirant de viure com a bons creients i bons ciutadans. La confiança de cada una de les seves famílies en la institució marista ens omple d’alegria.
PERDÓ De la mateixa manera que donem les gràcies, també brolla un desig profund de demanar perdó.
Perdó per les vegades que no hem estat testimonis dels valors que professem i, en lloc d’edificar, hem estat motiu d’escàndol.
Perdó per les nostres infidelitats a l’alè de l’Esperit: a vegades no hem tingut la valentia de seguir les seves mocions o potser, fins i tot, hi hem anat en direcció oposada.
Perdó perquè, a vegades, paralitzats per la nostra comoditat o les nostres pors, no hem sortit a l’encontre dels nous infants i joves que es troben als marges de les nostres societats, els nous Montagne d’avui.
Perdó perquè en algunes de les nostres institucions, que haurien d’haver estat un lloc segur per a tots els infants i joves, hi ha hagut situacions d’abús que han deixat ferides profundes, sovint per a tota la vida. Perdó, de manera molt particular, als qui van patir aquests abusos perquè, com a institució, no sempre hem actuat amb la delicadesa, rapidesa i fermesa que aquestes situacions demanaven o, potser, no vam fer un esforç suficient per prevenir-les.
COMPROMÍS Avui rebem, després de 200 anys, una herència meravellosa, plena de llums, però també amb les seves ombres. Sobre aquesta herència ens comprometem a construir el futur. Volem donar-nos l’oportunitat d’un nou començament, agafant el millor del passat i oberts a la novetat de l’Esperit de Déu.
Com a Maristes de Champagnat, volem renovar els nostres compromisos amb l’Església i amb el món:
El compromís de construir una Església de rostre marià: oberta, inclusiva, missionera, servidora, especialment, a través de la vivència de cadascun de nosaltres i de les nostres comunitats maristes.
El compromís de millorar contínuament el nostre servei evangelitzador a través de l’educació dels infants i joves que ens són confiats. Una educació integral, inspirada en els valors evangèlics, a l’estil de Maria de Natzaret i Marcel·lí Champagnat.
El compromís de sortir a les perifèries geogràfiques i existencials dels infants i joves, principalment dels que es troben en situacions de pobresa i de més vulnerabilitat.
El compromís de defensar i promoure els drets dels infants davant les Nacions Unides i a les societats on som presents i, particularment, a cadascuna de les nostres institucions educatives.
El compromís d’obrir-nos a les crides de l’Esperit de Déu, present al món i a cadascuna de les nostres vides, a través, especialment, del cultiu de la interioritat.
Comencem aquest any 2017 donant les gràcies, demanant perdó, comprometent-nos. Tant de bo la celebració del bicentenari marista sigui un pas més en la nostra conversió personal i institucional!
Maria, primera deixebla del Senyor, dona fidel i compromesa, la nostra bona Mare, ens acompanya i obre el camí cap a un tercer centenari marista ple d’esperança. Ella, que sempre ho ha fet tot entre nosaltres, continuarà beneint-nos i multiplicant-nos.
Feliç bicentenari!

Vídeo i més informació, enllaç