La misericòrdia de Déu, més per quaresma

Ara fa tres mesos que els cristians i cristianes estem vivint la proposta del papa Francesc de l'any de la misericòrdia (enllaç), a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" el dia 8 de desembre de 2015. 

Serveixi aquesta com un pas més de reflexió, de la mateixa manera que ho va servir l'Entrada de 8 de gener "La misericòrdia de Déu, ja des de l'AT" i la de 8 de febrer, "La misericòrdia de Déu, també a les paràboles". 

Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellà, enllaç català) el text dels números 17 i 18 en el qual Francesc fa una reflexió sobre la necessitat de la misericòrdia, més ara que vivim el temps de quaresma, temps de reflexió profunda per nosaltres;

17. Que la Quaresma d'aquest Any Jubilar sigui viscuda amb major intensitat, com a moment fort per a celebrar i experimentar la misericòrdia de Déu. Quantes pàgines de l'Escriptura poden ser meditades a les setmanes de Quaresma per a redescobrir el rostre misericordiós del Pare! Amb les paraules del profeta Miquees també nosaltres podem repetir: Tu ets un Déu que perdones les culpes i passes per alt les infidelitats de la resta del teu poble, de la teva heretat. No mantens per sempre l’enuig: tu et complaus a usar la misericòrdia. De nou et compadiràs de nosaltres: trepitjaràs les nostres culpes i llançaràs al fons del mar tots els nostres pecats (cf. 7,18-19). 

Les pàgines del profeta Isaïes podran ser meditades amb major atenció en aquest temps d'oració, dejuni i caritat: «El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s’alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia. En tot moment el Senyor et conduirà, en ple desert saciarà la teva fam, et farà fort i vigorós i seràs com un hort amarat d’aigua, com una font que mai no s’estronca» (58,6-11). 

Que la iniciativa “24 hores per al Senyor”, a celebrar durant el divendres i dissabte que precedeixen el IV diumenge de Quaresma, s'incrementi a les diòcesis. Moltes persones estan tornant a acostar-se al sagrament de la Reconciliació i entre elles molts joves, que en aquesta experiència solen retrobar el camí per tornar al Senyor, per viure un moment d'intensa oració i redescobrir el sentit de la pròpia vida. Novament posem convençuts al centre el sagrament de la Reconciliació, perquè ens permet experimentar en carn pròpia la grandesa de la misericòrdia. Serà per a cada penitent font de veritable pau interior. 

Mai no em cansaré d'insistir que els confessors siguin un veritable signe de la misericòrdia del Pare. Ser confessors no s'improvisa. Se n'arriba a ser-ho quan, primer que res, ens fem nosaltres penitents a la recerca de perdó. No oblidem mai que ser confessors significa participar de la mateixa missió de Jesús i ser signe concret de la continuïtat d'un amor diví que perdona i que salva. Cadascun de nosaltres ha rebut el do de l'Esperit Sant per al perdó dels pecats, en som responsables. Cap de nosaltres no és amo del Sagrament, sinó un fidel servidor del perdó de Déu. Cada confessor haurà d'acollir als fidels com el pare en la paràbola del fill pròdig: un pare que corre a l’encontre del fill malgrat que hagi dilapidat els seus béns. Els confessors són cridats a abraçar aquest fill penedit que torna a casa i a manifestar l'alegria per haver-lo trobat. No es cansaran de sortir a l'encontre tampoc de l'altre fill que es va quedar fora, incapaç d'alegrar-se, per explicar-li que el seu judici sever és injust i no té cap sentit davant la misericòrdia del Pare que no coneix límits. No faran preguntes impertinents, sinó que com el pare de la paràbola interrompran el discurs preparat pel fill pròdig, perquè seran capaços de percebre en el cor de cada penitent la invocació d'ajuda i la súplica de perdó. En fi, els confessors són cridats a ser sempre, arreu, en cada situació i malgrat tot, el signe de la primacia de la misericòrdia.

18. Durant la Quaresma d'aquest Any Sant tinc la intenció d'enviar els Missioners de la Misericòrdia. Seran un signe de la sol·licitud materna de l'Església per al Poble de Déu, perquè entri en profunditat en la riquesa d'aquest misteri tan fonamental per a la fe. Seran sacerdots als quals donaré l'autoritat de perdonar també els pecats que estan reservats a la Seu Apostòlica, perquè es faci evident l'amplitud del seu mandat. Seran, sobretot, signe viu de com el Pare acull els qui estan a la recerca del seu perdó. Seran missioners de la misericòrdia perquè seran artífexs davant de tothom d'un encontre carregat d'humanitat, font d'alliberament, ric de responsabilitat, per superar els obstacles i reprendre la vida nova del Baptisme. Es deixaran conduir en la seva missió per les paraules de l'Apòstol: «Déu va sotmetre tothom a la desobediència, per ser misericordiós envers tothom» (Rm 11,32). Tothom, en efecte, sense excloure ningú, és cridat a percebre la crida a la misericòrdia. Que els missioners visquin aquesta crida conscients de poder fixar la mirada en Jesús, «gran sacerdot misericordiós i digne de fe» (He 2,17). Demano als germans bisbes que invitin i acullin aquests Missioners, perquè siguin primer que res predicadors convincents de la misericòrdia. Que s'organitzin a les diòcesis “missions per al poble” de manera que aquests Missioners siguin anunciadors de l'alegria del perdó. Que se'ls demani de celebrar el sagrament de la Reconciliació per als fidels, perquè el temps de gràcia donat en l'Any Jubilar permeti a tants fills allunyats trobar el camí de tornada cap a la casa paterna. Que els Pastors, especialment durant el temps fort de la Quaresma, siguin sol·lícits a invitar els fidels a acostar-se «al tron de la gràcia, a fi d'obtenir misericòrdia i aconseguir gràcia» (He 4,16).

Francesc ens presenta l'acció concreta dels "Missioners de la Misericòrdia", com a símbol real i concret de les paraules que componen aquesta butlla. A casa nostra disposem de 23 homes que faran aquest servei per encàrrec pontifici (enllaç). No voldrà fer-nos veure. amb l'exemple d'aquests, que nosaltres també podem realitzar aquesta missió allà on ens movem, entre els nostres?

La imatge que acompanya aquesta Entrada, la dels apòstols Pere i Pau és significativa. També ells varen tenir les seves discrepàncies en com enfocar la missió en aquells moments dels inicis, cap els jueus o cap els gentils? Significativament, el camí, les paraules i els actes de Jesús, l'Evangeli els van il·luminar per afrontar la missió d'invitar els homes i les dones al regne de Déu Pare.

En el món de l'escola, una de les tasques si ets educador i no només professor, és l'acompanyament dels nois i joves. Acompanyar vol dir ser-hi al costat, acompanyar vol dir caminar plegats, acompanyar vol dir escoltar, ajudar a descobrir, respondre quan ens fan qüestions i també vol dir no alliçonar, no trepitjar, no avançar. Des del punt de vista de la misericòrdia vol dir també fer-los veure que no tot és càstig, que les paraules perdó i estima poden ser reals a la vida.

Pots ser, tu també, missioner de la misericòrdia pels altres?