La misericòrdia de Déu, també a l'Església (2)

Ara fa quatre mesos que els cristians i cristianes estem vivint la proposta del papa Francesc de l'any de la misericòrdia (enllaç), a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" el dia 8 de desembre de 2015. 

Serveixi aquesta nova Entrada com un pas més de reflexió, de la mateixa manera que ho han estat les següents de mesos enrere:

• la de 8 de gener, "La misericòrdia de Déu, ja des de l'AT",
• la de 8 de febrer, "La misericòrdia de Déu, també a les paràboles", i
• la de 8 de març, "La misericòrdia de Déu, més per quaresma",
• la de 8 d'abril, "La misericòrdia de Déu, també a l'Església", 

Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellà, enllaç català) el text del número 12 en el qual Francesc continua la seva reflexió sobre el paper de la misericòrdia dins l'Església:

12. L'Església té la missió d'anunciar la misericòrdia de Déu, cor palpitant de l'Evangeli, que pel seu mitjà ha d'aconseguir la ment i el cor de cada persona. L’Esposa de Crist fa seu el comportament del Fill de Déu que surt a l’encontre de tots, sense excloure ningú. En el nostre temps, en el qual l'Església està compromesa en la nova evangelització, el tema de la misericòrdia exigeix ser proposat un cop més amb nou entusiasme i amb una renovada acció pastoral. És determinant per a l'Església i per a la credibilitat del seu anunci que ella visqui i testimoniï en primera persona la misericòrdia. El seu llenguatge i els seus gestos han de transmetre misericòrdia per penetrar en el cor de les persones i motivar-les a retrobar el camí per retornar al Pare.

La primera veritat de l'Església és l'amor de Crist. D'aquest amor, que arriba fins el perdó i al do de si mateix, l'Església es fa serventa i mitjancera davant els homes. Per tant, allí on l'Església estigui present, allí ha de ser evident la misericòrdia del Pare. En les nostres parròquies, en les comunitats, en les associacions i en els moviments, en fi, arreu on hi hagi cristians, tothom ha de poder trobar un oasi de misericòrdia.

Considero que aquest punt número 12 és un dels més importants de la butlla papal. Remarca punts fonamentals:

• A Déu no se'l troba fàcilment, i menys en el ritme de vida que duem. L'Església com a cor palpitant de l'Evangeli té per missió fer descobrir la figura de Déu Pare i arribar a cada persona, a la seva ment (intel·lectualment) i al seu cor (sensualment).
• En un temps mancat de credibilitat, també està en joc la credibilitat de l'Església, això està clar. Testimonis d'això els trobem en quantitat mirant el passat. Només des d'un testimoniatge clar i directe en el present, de la presa de responsabilitats pel passat, aquesta serà capaç de presentar el missatge de l'Evangeli de Jesús, qui es camí cap al Pare.
• Allà on hi hagi cristians, també a la meva escola, s'han de poder trobar oasis de misericòrdia. I a l'oficina? a la botiga? al jutjat? al despatx de direcció? a la reunió tècnica?...

Des del punt de vista més personal, alguns somnis vinculats a la meva feina:

• Tant de bo que quan comuniqui un insuficient a un alumne, sàpiga fer-li veure el meu interès en esperonar-lo a lluitar, a avançar, a esforçar-se. Sàpiga fer-li sentir la meva esperança en ell,
• Tant de bo a les classes de religió, a les pregàries del matí... també en el meu fer durant el dia, sàpiga jo presentar aquesta misericòrdia de Déu, aquesta tranquil·litat que molts dirien,
• Tant de bo que quan reprengui un noi o noia que ha fet una malifeta a classe o a pati, vegi en mi un germà gran que vol el millor per ell, guiant-lo pel camí del be,
• Tant de bo que quan ens reunim pares i tutors per seguir el procés dels nois, sapiguem veure els uns en els altres uns aliats, deixant de banda retrets o tics de superioritat, 
• Tant de bo que quan no arribi jo a complir algun termini establert (programació, qualitat, paperassa... ) vegi comprensió i dolcesa de paraula en el superior que em reprèn,
• Tant de bo...

Traspues tu misericòrdia en els teus ambients?
Quins són els teus tants de bo?