El text amb el que comença aquesta primera entrada de l'any 2020 és també una de les primeres accions de Jesús amb la crida als primers deixebles, en aquest cas Andreu i un altre al que no se li posa nom en el text. El tercer seria el germà d'Andreu, Simó, qui seria rebatejat com a Pere (v.42), el primer pontífex segons la Bíblia i la tradició.
Em sembla interessant remarcar diversos punts del text: El primer, aquests dos primers deixebles de Jesús estaven en procés de recerca: eren deixebles de Joan Baptista, "L'endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles" (v.35) i en veure passar Jesús el van seguir amb curiositat "van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien" (vv.37-38), arribant a preguntar-lo
"on t'estàs?" (v.38), per tant, tres senyals d'aquest seu procés de recerca.
Segon, davant de la invitació del Senyor a seguir-lo,
"--Veniu i ho veureu" (v.38) ells el segueixen i s'hi estan tot el dia. És a dir, primer el veuen passar (VEURE), segon, fixen la seva atenció en ell (MIRAR) i finalment acaben passant amb ell la resta del dia (CONVIURE). A partir d'aquest moment, passen a formar part del seu grup i van en recerca d'altres. En d'altres trobem que després del procés d'apropar-s'hi, es rebutja el seguiment de Jesús, per exemple en el cas del jove ric (
cfr. Mc 10,17-30).
Aplicant l'anterior ja a la vida actual, m'adono com moltes vegades veiem els altres sense mirar gaire ni apropar-nos. I a partir d'aquesta visió pobra, supèrflua i sovint mancada d'interès, ens atrevim a jutjar i a etiquetar: blanc o negre, home o dona, hetero o homo, bo o dolent, just o pecador, amic o enemic, pare o mare, alt o baix, llest o ximple, esquerrà o dretà... (el que pot arribar a fer mal a l'altre, a l'observat) o envegem (el que ens fa mal a nosaltres mateixos). Entre els infants i el jovent, persones en creixement i en recerca de la seva pròpia identitat, i dins les xarxes socials, aquest fet es dóna en massa ocasions.
I el cert és que si fem una passa més i en comptes de només veure ens atrevim a mirar, a fixar-nos-hi una mica més, ens adonem realment que la visió inicial era ben pobre, havíem passat per alt un munt d'aspectes interessants que van més enllà i personalitzen. I si novament ens atrevim a fer una passa més i seguir la invitació a compartir, a conviure
"--Veniu i ho veureu" (v. 39) arribem a conèixer l'altra, la seva personalitat més real i les seves circumstàncies.
En el film "Los dos papas" del director Fernando Meirelles a la plataforma Netflix es mostra clarament el procés que fa el cardenal Ratzinger de només veure la imatge de Bergoglio que li presenta el seu assessor, passant pel mirar-lo d'aprop quan ja és Benet XVI per acabar convivint i estimant-se tots dos quan el segon ja és Francesc.
Un altre exemple gràfic, l'infant petit quan mira el cel només veu en allò que els seus pares li diuen s'anomena Lluna una rodona il·luminada. En l'etapa d'estudis inicials, el mateix infant descobreix noves dades físiques, químiques, històriques... del que en realitat és el satèl·lit de la nostra casa comuna, la Terra. I aquells que d'adults s'hi dediquen professionalment al món de la cosmologia i la astronàutica arriben a conviure, alguns inclús a viatjar-hi, i valorar-la en tots els seus aspectes.
I sent aquesta la primera entrada de l'any,
Chúc mừng năm mới 2020!
