2019-20 Bloc "Chúng ta học"
"The Word became a human being"
"In the beginning was the one who is called the Word. The Word was with God and was truly God. From the very beginning the Word was with God...The Word became a human being and lived here with us."
Tot i que el text d'avui, l'inici de l'evangeli de Joan, ja l'he tractat en diverses Entrades del Bloc anteriorment (veure "Evangeli de Joan. El que cal saber" de 4/05/2016, "Pasqua 2018: Pasqua és història de salvació" de 1/04/2018 o "TFG: Alliberament de la persona, 4" de 5/01/2019) en aparèixer a la litúrgia ara fa uns dies, m'ha fet pensar en la importància de la Paraula i de la paraula.
En canvi la paraula, en minúscula, és l'eina principal de comunicació de l'ésser humà, característica aquesta que ens diferencia de la resta d'éssers vius. I la paraula té un enorme poder per crear i destruir, per nombrar i per callar. I és en aquest context en el que presento aquesta Entrada d'avui i la propera "Davant la realitat, rebutjar-la, amagar-la" del dia 11/01/2020.
M'alegro de la reflexió publicada pel arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas a amb el títol "Família, avui" en el diari la republicacheca el passat 29/12/2019, doncs en parla francament i sense de les noves realitats de família, incloent-hi aquelles altres tantes vegades silenciades per l'Església. Pel seu interès, el transcric íntegrament:
En el marc de les festes de Nadal, la festa de la Sagrada Família és un do de Déu que ens convida a assemblar-nos a la família de Natzaret per tal de poder-nos emmirallar en el seu testimoniatge i, d’aquesta manera, retrobar la grandesa de la vida familiar.
Les famílies són objecte d’una gran esperança en tothom, però avui, al mateix temps, esdevenen molt fràgils. Les condicions econòmiques són complicades. El treball lluny dispersa sovint les famílies. L’atur desmoralitza els joves i desestabilitza les llars. Les mentalitats evolucionen. Hi ha noves relacions en el si de la família, a banda del nou lloc de la dona en la família i en la societat. Però també hi ha la por al compromís de la durada per a tota la vida, el culte de «tot ha de ser de seguida», la por a la renúncia i a l’esperit de sacrifici per l’altre… Tot això últim arruïna la família, mina la fidelitat i amplifica els conflictes entre generacions. ¿Quants pares no es desesperen en veure els seus fills esdevenir fills i filles «pròdigs», com el de l’Evangeli? ¿Quants joves no estan mancats de llars sòlides i radiants que els facin venir ganes d’assemblar-s’hi? ¿Quants infants, esquinçats entre els seus pares separats, es troben mancats de la seguretat afectiva tan necessària per a l’equilibri de la persona?
El record de la família de Natzaret, la família de Jesús, esdevé un repte per al nostre temps, en què tantes famílies es trenquen, o tants joves han decidit de viure simplement en parella perquè veuen en el matrimoni tan sols una convenció burgesa o l’oficialització de l’egoisme entre dues persones.
El record de la família de Jesús demana, en canvi, posar en el centre l’amor cristià, amb tota la seva grandesa, delicadesa i exigència. Això suposa una actitud alhora respectuosa i crítica. No hi ha cap realització familiar perfecta del tot. Cal subratllar que l’Evangeli no condemna mai, sinó que assumeix, impulsa i corregeix, per tal de fer créixer en l’únic Esperit. És així com l’Evangeli «salva» no sols les persones sinó també els grups humans, i especialment aquest bàsic que és la família.
«Concediu-nos d’imitar sempre els exemples de la Sagrada Família», resem en una de les pregàries del Missal Romà de la festa d’avui. No, naturalment, en les seves mateixes formes i estructures, però sí en el seu Esperit: el de l’amor, el servei, la generositat i la recerca del bé de tots. Per tant, el record de la família de Natzaret és una invitació a veure la nostra pròpia família a la llum de l’experiència familiar del mateix Jesús. És també una invitació a no reduir la vida de família als problemes de la parella, sinó a obrir-la a la comunió amb Déu, de manera que la família esdevingui un signe lluminós i transparent del diàleg entre Déu i els homes.
Gràcies bisbe Joan per fer-nos adonar de la fragilitat de la família en el context actual (economia, atur, globalització...), gràcies també per recordar-nos que, com a cristians el model de la família de Natzaret és un regal de Déu, però gràcies també per nombrar i donar l'espai que Déu i la Paraula mai no han negat a tantes i tantes persones que també formen famílies.
I, per una altra banda, també vull recomanar la lectura del número 3159 de la revista religiosa Vida Nueva amb un especial titulat yo Laic@.
Accepta el món com és,
com la Paraula t'accepta!
com la Paraula t'accepta!
Durant l'etapa 2019/20 d'aquest Bloc Tunajifunza, ara 2019-20 Bloc "Chúng ta học", hi afegiré també accès a la versió en llengua vietnamita dels passatges de la Bíblia. Un senzill reconeixement a la terra que ens acull.
Vols llegir el text de l'Evangeli Jn 1,1-18?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.