dimecres, 4 de maig del 2016

Evangeli de Joan. El que cal saber

"Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut"
"Al principi existia el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.
Ell estava amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ell.
En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.
La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.
A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat." 

El text anterior és una selecció del primer fragment de l'Evangeli de Joan (Jn 1,1-18), el quart evangeli del Nou Testament de la Bíblia Cristiana, la qual prové dels textos de la Bíblia jueva als que s'hi han afegit, a més a més, els 4 evangelis (Mateu, Marc, Joan i Lluc), el llibre dels Fets dels Apòstols, alguns de les cartes que els primers cristians van escriure temps després de mort Jesús, i finalment, el llibre de l'Apocalipsi.

L'evangeli de Joan
La paraula Evangeli, que dóna títol a aquest tipus d'escrit, vol dir bona nova, bona notícia. I quina era la bona notícia que volien fer saber arreu el grup anomenat en aquella època, dels natzarens? Aquells jueus i jueves que, arrel dels esdeveniments de la vida, mort i resurrecció d'aquell Jesús, conegut seu, es van començar a qüestionar aspectes de la seva pròpia religió i forma de viure?

Aquest és el 4t evangeli, l'evangeli de Joan (EvJn), que culmina els evangelis sinòptics (els de Marc, Mateu i Lluc). Així com els altres emfatitzen els fets, les paraules i la història del Jesús de Natzaret, l'evangeli de Joan presenta el Crist ressuscitat i gloriós ja des del principi, presentant no tant la persona si  no el misteri de Jesucrist, Fill i enviat del Pare. Per tant, aquest és un text més profund i elegant teològicament parlant, però també un text profundament cristològic, alguns exemples diferenciats dels sinòptics:
  • Jesús no anuncia el Regne, s'anuncia a ell mateix; 
  • els miracles no són gestos del seu poder o misericòrdia; són formes de manifestar la seva pròpia identitat, i 
  • no hi ha crides a la conversió, si no més bé crides a creure en ell
Autoria
La redacció d'aquest evangeli és atribuïda, des del segle II, a l'apòstol Sant Joan, Joan Zebedeu, el deixeble estimat de Jesús (cfr. Jn 21,20-23), però amb les dades actuals, això ja no es pot acceptar. Es parla de la comunitat joànica. Per saber més sobre "el Joan" que hi ha darrera d'aquest Evangeli i els altres escrits joànics veure l'Entrada "Escrits joànics. El que cal saber", de 17 d'abril de 2016.

Objectiu 
La principal raó d'escriure aquest Evangeli va ser aprofundir teològicament en la figura de Jesús, presentant-lo com a Fill de Déu, enviat per Ell i que a la vegada ens envia l'Esperit un cop ha tornat al Pare. D'aquesta forma complementa allò presentat de forma més historiogràfica en els Evangelis Sinòptics. Cal pensar que el text, fruit de diverses tradicions orals, de diverses escriptures i revisions va trigar anys a prendre la seva forma defirnitiva. Al llarg d'aquell temps els cristians van separar-se clarament dels jueus amb l'expulsió de les sinagogues, va desaparèixer el Temple en la guerra contra els romans de l'any 70 i les noves comunitats van passar inclús a ser perseguides. Calia reforçar la doctrina per unes comunitat repartides per la Mediterrània i amb membres ja nascuts a la diàspora.

Visió literària
Amb tot l'anterior, tot i ser un document dens teològicament el llenguatge utilitzat és senzill, l'original en llengua grega. L'estil que utilitza està ple d'explicacions teològiques profundes indirectes, de forma que es diu sense dir directament. Alguns exemples són:
  • El malentès: Es diu una cosa però en realitat s'està afirmant una altra. Els interlocutors de Jesús no entenen el que els hi diu i repregunten. A partir d'aquí, ell dóna la explicació correcta o alguna idea que obliga a la reflexió. Un exemple "Llavors els jueus el van interrogar: --Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així? Jesús els contestà: --Destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré. Els jueus replicaren: --Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? Però ell es referia al santuari del seu cos. Per això, quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula de Jesús." (Jn 2,18-21)
  • La ironia: Amb aquest recurs literari, l'autor presenta a Jesús posant en evidència als seus interlocutors, provant de desemmascarar mostres de fe que no són reals. Tenim un exemple amb Nicodem, "1 Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. 9 Nicodem li replicà: --Com pot ser tot això?10 Jesús li respongué: --I tu, que ets mestre d'Israel, no ho comprens?"  (Jn 3,1.9-10)
  • El doble sentit: utilitza sovint paraules amb doble sentit. 
  • El simbolisme: Jesús mateix, enviat pel Pare, s'ofereix als homes i ho fa amb una simbologia intel·ligible pels seus coetanis, amb paraules que fàcilment puguin comprendre. Es compara per exemple amb:
  • la llum, "Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué: --Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida." (Jn 8,12) o també "Jo, que sóc la llum, he vingut al món perquè ningú dels qui creuen en mi no es quedi en la fosca." (Jn 12,46),
  • l'aigua viva, "El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà: --Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. Perquè diu l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva." (Jn 7,37-38),
  • el pa de vida"Ells li demanen: --Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest. Jesús els diu: --Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set." (Jn 6,34-35),
  • el cep"Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater." (Jn 15,1),
  • el camí"Tomàs li pregunta: --Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta? Jesús li respon: --Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi." (Jn 14,5-6),
  • la veritat, el mateix fragment de Jn 14,5-6, i 
  • la vida, el mateix fragment de Jn 14,5-6 o també el següent, "Li diu Jesús: --Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà;" (Jn 11,25)

 Visió organitzativa
L'estudiós bíblic Boismard entreveu en aquest evangeli, a part del pròleg i l'apèndix que representen punts a part, una distribució en 7 seccions que es corresponen a 7 setmanes. Cal recordar que el nombre 7 dins la Bíblia té el significat de complet. Veiem la distribució:
  • 1a Setmana: es correspon a 1,19-2,12. Inclou el baptisme de Jesús en l'Esperit (cfr. Jn 1,28-34) i les noces de Canà, símbol del vi nou (cfr. Jn 2).  
  • 2a Setmana: es correspon a 2,13-4,54. Comença amb la 1a Pasqua,"Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem." (Jn 2,13), la purificació del temple (cfr. Jn 2,13-22), el nou naixement i nou culte.
  • 3a Setmana: es correspon a 5,1-6,71. Comença amb la 2a Pasqua,"Després d'això, en ocasió d'una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem." (Jn 5,1), 
  • 4a Setmana: es correspon als capítols 7 a 9. Comença amb la festa dels Tabernacles, "Després d'això, Jesús continuava recorrent Galilea. No volia anar a Judea, perquè els jueus buscaven de matar-lo. Però era a prop la festa jueva dels Tabernacles" (Jn 7,1-2), inclou diverses autopresentacions de Jesús i acaba amb la curació del cec de naixement.
  • 5a Setmana: es correspon als capítols 10 i 11. Inclou la paràbola del bon pastor, la mort i resurrecció de Llàtzer i finalment, la decisió del Sanedrí de matar Jesús, "Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. 53 Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien." (Jn 11,51-53) 
  • 6a Setmana: es correspon a 12,1-19,42. Comença amb la 3a Pasqua, "Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts." (Jn 5,1), Inclou tota la passió i mort de Jesús.
  • 7a Setmana: es correspon a 20,1-31. Inclou la resurrecció amb el sepulcre buit, les aparicions i l'epíleg "Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom." (Jn 20,30-31)
I també emfatitza aquest autor l'existència en l'evangeli de:
  • 7 signes de la glòria de Jesús: les noces de Caná (cap.2), la samaritana (cap.4), el paralític (cap.5), la multiplicació dels pans i els peixos (cap.6), caminant sobre les aigües (cap.6), la curació del cec de naixement (cap.9) i la resurrecció de Llàtzer (cap.9).
  • 7 discursos de Jesús: diàleg amb Nicodem (cap.3), diàleg amb la samaritana (cap.4), discurs defensiu (cap.5), Jesús com a pa de vida (cap.6), Jesús com la llum (cap.8), Jesús com el bon pastor (cap. 10) i el discurs de l'últim sopar (cap.13-17).
  • 7 comparacions a títol de presentacions: el pa, la llum, la porta, el bon pastor, la resurrecció i la vida, el camí veritat i la vida i, finalment, la veritable vinya. Tots ells són símbols messiànics de l'Antic Testament.
Altres estudiosos, com ara Bultmann, divideixen l'evangeli segons una estructura més dramàtica:  
  • Pròleg teològic: es correspon a 1,1-18.
  • Introducció històrica: es correspon a 1,19-51 i inclou el testimoni del Baptista i els primers deixebles. 
  • Revelació de la glòria al món: es correspon als capítols 2 a 12 i presenta 
  • Revelació de la glòria a la comunitat: es correspon als capítols 13 a 20 i presenta 
  • Apèndix: correspon al capítol 21.
I finalment, Brown ho fa de forma molt més senzilla: 
  • Pròleg teològic: es correspon a 1,1-18.
  • Llibre dels signes: es correspon a 1,19-12,50, acabant amb la conclusió sobre doctrina de Jesús, "--Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m'ha enviat; i els qui em veuen a mi veuen el qui m'ha enviat.... I sé que el seu manament és vida eterna. Per això, tot el que jo dic, ho dic tal com el Pare m'ho ha comunicat." (cfr. Jn 12,44-50) 
  • Llibre de la glòria: es correspon als capítols 12 fins a 20,29. Inclou l'últim sopar durant la Pasqua, la passió, mort, resurrecció i les aparicions.
  • Conclusió de l'autor: es correspon a Jn 20,30-31, tal manera com la 7a Setmana de Boismard.
  • Apèndix: correspon al capítol 21.
L'índex que ens presenta la Bíblia Catalana Interconfessional, segueix en gran mesura la proposata organitzativa de Brown i és el següent:

PRÒLEG (1,1-18)
SENYALS PRODIGIOSOS I DIÀLEGS (1,19-12)
   Testimoni de Joan Baptista (1,19-34)
   Primers deixebles (1,35-51)
   Les noces de Canà (2,1-12)
   Purificació del temple (2,13-22)
   Jesús i Nicodem (2,23-3,21)
   Jesús i Joan Baptista (3,22-36)
   Jesús i la samaritana (4,1-42)
   La guarició del fill del funcionari reial (4,43-54)
   Guarició d'un home a la piscina de Betzata (5,1-18)
   L'autoritat del Fill (5,19-30)
   El testimoni a favor de Jesús (5,31-47)
   Multiplicació dels pans (6,1-15)
   Jesús camina sobre l'aigua (6,16-21)
   Jesús, el pa de vida (6,22-59)
   Reaccions dels deixebles (6,60-71)
   Incredulitat dels germans de Jesús (7,1-9)
   Jesús va a la festa dels Tabernacles (7,10-13)
   L'ensenyament de Jesús. Reaccions (7,14-31)
   Uns guardes, enviats a detenir Jesús (7,32-36)
   Manifestació solemne de Jesús. Reaccions (7,37-44)
   Incredulitat de les autoritats jueves (7,45-52)
   La dona adúltera (7,53-8,11)
   Jesús, la llum del món (8,12-20)
   Jesús, l'enviat del Pare (8,21-30)
   Jesús i Abraham (8,31-59)
   Guarició del cec de naixement (9,1-12)
   Discussió amb els fariseus (9,13-34)
   La ceguesa incurable (9,35-41)
   La paràbola del pastor (10,1-21)
   Jesús i el Pare (10,22-42)
   La mort de Llàtzer (11,1-16)
   Jesús és la resurrecció i la vida (11,17-27)
   El dol per Llàtzer (11,28-38)
   La resurrecció de Llàtzer (11,39-44)
   Decisió de matar Jesús (11,45-57)
   Unció de Jesús a Betania (12,1-8)
   Decisió de matar Llàtzer (12,9-11)
   Entrada de Jesús a Jerusalem (12,12-19)
   La glorificació de Jesús s'acosta (12,20-35)
   Conclusió sobre els senyals prodigiosos (12,36-43)
   Conclusió sobre la doctrina de Jesús (12,44-50)
L'HORA DE LA GLÒRIA DEL FILL (13-17)
   Jesús renta els peus als deixebles (13,1-20)
   Anunci de la traïció de Judes (13,21-35)
   Anunci de les negacions de Pere (13,36-38)
   Jesús, el camí que porta al Pare (14,1-14)
   La promesa de l'Esperit (14,15-31)
   Jesús, el cep veritable (15,1-17)
   L'odi del món (15,18-16,3)
   L'acció de l'Esperit (16,4-15)
   De la tristesa a l'alegria (16,16-24)
   Jesús ha vençut el món (16,25-33)
   La pregària de Jesús (17,1-26)
PASSIÓ, MORT I RESURRECCIÓ DE JESÚS (18-20)
   Jesús és detingut (18,1-11)
   Jesús davant d'Annàs i de Caifàs. Negacions de Pere (18,12-27)
   Jesús davant de Pilat (18,28-37)
   Jesús, condemnat a mort. (18,38-19,15)
   Crucifixió de Jesús (19,16-27)
   Mort de Jesús (19,28-30)
   El costat de Jesús, traspassat (19,31-37)
   Sepultura de Jesús (19,38-42)
   El sepulcre buit (20,1-10)
   Jesús s'apareix a Maria Magdalena (20,11-18)
   Jesús s'apareix als deixebles (20,19-29)
   Epíleg (20,30-31)
APÈNDIX (21)

El doble temps
Llegint l'Evangeli es troba un doble nivell de comprensió: per un costat el temps de Jesús i per l'altre el temps de l'evangelista.
  • Temps de Jesús: enquadrat entre els anys 30-33 es parla del misteri de Jesús, dels seus pares, el seu poble, els deixebles, la predicació i finalment la passió, mort i resurrecció. 
  • Temps de l'evangelista: enquadrat al final del segle I, se'ns parla de la època en la que s'escriu el document, de l'experiència de la nova comunitat cristiana, de l'expulsió de la sinagoga, de la desaparició del Temple (anys 70)... però escrit en el temps de Jesús. 
Algun exemple d'això anterior el trobem en el passatge de la purificació del Temple, Jn 2,13-22. El text en negreta correspon a l'explicació "del temps de l'evangelista" inclosa en la narració de l'evangeli, dins del "temps de Jesús":
"Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; i digué als venedors de coloms: --Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!
Els seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: El zel del teu temple em consumeix.
Llavors els jueus el van interrogar: --Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?
Jesús els contestà: --Destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré.
Els jueus replicaren: --Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?
Però ell es referia al santuari del seu cos. Per això, quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula de Jesús."

Accedir a l'evangeli de Joan (en català  ---  en castellà)
Es diu que la Bíblia, en el seu conjunt i en les diverses edicions idiomàtiques, nacionals i confessionals és el llibre més editat del món en tota la història. I això és molt, per què serà? Què deu ser el que té per ostentar aquest títol?

Pots accedir a diverses edicions i en diversos idiomes des del servei ofert a la Xarxa per Biblija.net.


Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 1,1-18?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.