L'últim rei d'Escòcia

"L'últim rei d'Escòcia" és un film anglès de l'any 2006 del director Kevin Macdonald. És un film basat en fets reals ja que Idi Amin Dada va ser president d'Uganda entre 1971 a 1979 en un règim d'excentricitats i de terror contra tots els que no estaven amb ell. Se'l va arribar a anomenar com el carnisser de Kampala. El 1979 derrotat per un cop d'estat es va exiliar a Líbia i a Aràbia Saudí, on va morir el 2007.

El film va guanyar un Òscar al millor actor per la interpretació de Forest Whitaker en el paper del president Amin. 

Veure un tràiler del film

En el film se'ns presenta la història d'un jove metge escocès acabat de llicenciar (Nicholas Carrigan) el qual, en contra de la voluntat del seu pare que vol que esdevingui metge de família al seu poble, es desplaça a Uganda per a treballar com a voluntari cooperant en el dispensari d'una missió juntament amb el doctor David i la seva dona Sarah. 

Per ironies del destí, tornant un dia d'un míting, es cridat per curar al president del país (Idi Amin) d'una esquinç a la mà, moment a partir del qual la seva vida dóna un gir de 180 graus: de la tranquil·la missió rural a la capital Kampala, d'un petit dispensari a la direcció d'un gran hospital, de les senzilles relacions amb metges i malalts del dispensari a les complicades relacions polítiques de la capital, d'immigrant a més proper assessor del president... Fins que les coses es comencen a complicar, sobre tot quan Nicholas comença una relació amb Kay, la tercera de les esposes de Amin.

Possibles temes de debat:

• Quins són els meus somnis pel futur?  Què vols ser de gran
• A què dedicaré la meva vida, de gran? Allò que jo vull és el que volen els meus pares? Importa?
• Voluntaris i cooperants de les ONG. 
• La missió de l'Església a països del Sud.
• Relacions entre el poder i el poble. Riquesa vs pobresa.
• Actuació de països occidentals en les seves antigues colònies (paper del Sr.Stone de l'ambaixada anglesa)
• El poder. El cap i els seus súbdits. Prepotència. Col·laboració. Aconsellar o dir-li el que vol sentir.
• ...

Cal avisar de les dures imatges de la pel·lícula en determinats moments, especialment a partir de la meitat del metratge. A Espanya va ser classificada per a majors de 13 anys, tot i que en d'altres països ho va ser per a més grans de 16.

La màquina d'escriure

Leroy Anderson, nascut als EUA tot i que de pares suecs immigrants a aquell país, va ser un músic del segle XX que sabia tocar un munt d'instruments, entre ells el piano i el trombó. També compositor de multitud de composicions de tos tipus i director d'orquestra. 

Leroy, que va morir el 1975, ha estat considerat per molts un dels grans mestres de la música d'orquestra.

Escoltar "La màquina d'escriure"

Ja de petit va començar els estudis de piano a casa, amb les classes particulars de la seva mare, però la seva carrera com a músic va continuar de forma ben estesa i variada: en el conservatori de música de Nova Anglaterra, a la banda de la Universitat de Harvard, a orquestres de vaixells de creuers, com a director a diverses orquestres arreu del seu país.

Una de les seves creacions més conegudes i divertides és la curta composició coneguda com "La màquina d'escriure", que fa conèixer i agradar la música clàssica a infants i grans. Si vols escoltar-la, fes clic sobre la imatge de l'esquerra.

Diada de Sant Marcel·lí 2012

Un dia com avui, 6 de juny, d'ara fa 172 moria als 51 anys, Marcel·lí Champagnat, sacerdot fundador de la  congregació religiosa dels Germans Maristes, FMS.

El 1817, amb només 28 anys, Marcel·lí va fundar una comunitat de germans dedicats als nens i joves més desatesos. Va ser a una petita caseta del poblet de muntanya de la Valla-en-Gier, a prop de Lyó. En aquella primera comunitat hi eren Joan Maria Granjon de 23 anys i Joan Baptista Audras de 15. En aquells moments, dedicaven el seu temps a l'oració, l'estudi i el treball manual, tot preparant-se com a educadors i catequistes.

En pocs mesos, vist a la comarca l'interès i el bon saber fer d'aquesta primera comunitat, se'ls unirien altres joves com Joan Claudi Audras i Gabriel Rivat. La Valla-en-Gier, Marlhes, Bourg-Argental, l'Hermitage... les fundacions es van succeint. L'any 1840, quan Marcel·lí va morir, ja eren 280 germans i 48 escoles arreu de França i també a altres llocs d'Europa i del món.

Avui en dia els Maristes, germans i professors i professores laics, a part de a Catalunya, hi som presents arreu del món a més de 75 països dels cinc continents. Els de Catalunya formem una gran família amb altres maristes de França, Suïssa, Algèria i Hongria.

Comunitats religioses, comunitats laïcals de fe i de vida, centres escolars de tots els nivells d'edat, universitats, editorials, centres socials, hospitals, missions, obres compartides amb les diòcesis i amb altres congregacions... són infinitats de tasques diverses per a una mateixa missió, tal com va animar als seus germans el mateix Marcel·lí: "educar els infants i joves i fer-los conèixer Jesús" des d'un ambient familiar i d'estima mútua.

Marcel·lí en el seu testament espiritual ens ve a dir "tant de bo es pugui dir dels germanets de Maria com dels primes deixebles: mireu com s'estimen". Això avui en dia ens ho apliquem també els educadors maristes i tots aquells als qui el carisma de Champagnat ha enamorat.

Des del 1999, Marcel·lí és Sant de l'Església catòlica, això és, model de vida per a milions de persones que troben una forma de ser, de viure a l'estil de Jesús.

Vols ser tu també, un d'ells?

Masonga, poblet de Tanzània

A aquells que duen més temps a l'escola potser els nom de Masonga i de Tanzània els hi diuen alguna cosa. Als més joves potser no. 

Masonga és un petit poblat de Tanzània, situat a la vora est del llac Victòria, molt a prop de la frontera amb Kenya. Les ciutats més properes són Musoma i Mwanza. La província està habitada per la ètnia dels luo, per tant, a part de la llengua pròpia, el luo, parlen també el swahili i l'anglès, llengües oficials del país.

Mostra un mapa més gran

 
A Masonga hi ha un important centre educatiu depenent de la Diòcesi de Musoma i dirigit per les Germanes del Verb Encarnat i els Germans Maristes. El centre està format per la primària (Millennium ya Tatu Primary School), la secundària (Masonga Secondary School), el centre de salut (St.Mary's Health Center), les dues comunitats religioses i tot una seguit de projectes de desenvolupament com l'escola dels nois sord muts, els molins de vent (windmills), el desenvolupament agrícola, les piscifactories...

La nostra escola, a través de l'ONGD SED ha col·laborat amb la gent de Masonga en diverses ocasions des de l'any 1992, inclús, alguns membres de la nostra comunitat educativa hi han estat col·laborant com a voluntaris durant els mesos d'estiu.

Un aula de l'escola de primària

Un aula de l'escola de secundària

Temps d'esbarjo a l'escola de secundària

El projecte dels molins de vent

Glòria Macià, jove investigadora

Glòria Macià acaba de guanyar un altre premi, en aquest cas sobre un estudi científic al voltant de les lleis de Mendel. Un premi més d'una llarga llista.

Glòria, que encara fa segon de batxillerat a l'IES "Escola Industrial" de Sabadell és una jove de 17 anys es declara una persona "de lletres" que ha triat la formació de ciències empesa per la "curiositat". "No puc deixar de fer-me preguntes i necessito respondre-hi", argumenta.

Glòria amb la seva tutora

Interrogants com els que la van assaltar quan, fa un any, va llegir la notícia sobre uns pares negres que havien tingut una filla blanca, d'ulls blaus i cabells rossos. "Em va cridar molt l'atenció i vaig decidir estudiar el cas", relata.

La investigació la va portar a crear un programa informàtic que projecta l'evolució de qualsevol tret genètic regit per les lleis de Mendel, com el color de pell i dels ulls. La innovació del seu programa, diu, és que "és un model basat en l'individu" i no en grups massius de població com es feia fins ara. "De vegades per trobar la solució a un problema cal donar-hi un nou enfocament més senzill", conclou la Glòria.

Però encara ha extret un altre aprenentatge del seu projecte, i és la necessària interdisciplinarietat del científic. Ella mateixa va haver d'aprendre programació informàtica per poder trobar resposta als seus dubtes sobre genètica. "Hi ha gent que en sap moltíssim d'un àmbit, però no troba la solució que busca perquè no en sap res d'un altre", assenyala, i critica l'excés d'especialització formativa actual. Potser perquè a ella li agrada tant la biologia com l'economia, la literatura i fins i tot la publicitat, opina que "hi ha massa tendència a classificar". "I la gent no és blanc o negra, té molts colors", diu. I aquest cop no es refereix a la transmissió genètica.

Extracte del Telenotícies Migdia de TV3 del 31/05/2012