
El 1817, amb només 28 anys, Marcel·lí va fundar una comunitat de germans dedicats als nens i joves més desatesos. Va ser a una petita caseta del poblet de muntanya de la Valla-en-Gier, a prop de Lyó. En aquella primera comunitat hi eren Joan Maria Granjon de 23 anys i Joan Baptista Audras de 15. En aquells moments, dedicaven el seu temps a l'oració, l'estudi i el treball manual, tot preparant-se com a educadors i catequistes.
En pocs mesos, vist a la comarca l'interès i el bon saber fer d'aquesta primera comunitat, se'ls unirien altres joves com Joan Claudi Audras i Gabriel Rivat. La Valla-en-Gier, Marlhes, Bourg-Argental, l'Hermitage... les fundacions es van succeint. L'any 1840, quan Marcel·lí va morir, ja eren 280 germans i 48 escoles arreu de França i també a altres llocs d'Europa i del món.

Comunitats religioses, comunitats laïcals de fe i de vida, centres escolars de tots els nivells d'edat, universitats, editorials, centres socials, hospitals, missions, obres compartides amb les diòcesis i amb altres congregacions... són infinitats de tasques diverses per a una mateixa missió, tal com va animar als seus germans el mateix Marcel·lí: "educar els infants i joves i fer-los conèixer Jesús" des d'un ambient familiar i d'estima mútua.
Marcel·lí en el seu testament espiritual ens ve a dir "tant de bo es pugui dir dels germanets de Maria com dels primes deixebles: mireu com s'estimen". Això avui en dia ens ho apliquem també els educadors maristes i tots aquells als qui el carisma de Champagnat ha enamorat.
Des del 1999, Marcel·lí és Sant de l'Església catòlica, això és, model de vida per a milions de persones que troben una forma de ser, de viure a l'estil de Jesús.
Vols ser tu també, un d'ells?