Sis dies abans de la Pasqua...

"Sis dies abans de la Pasqua,"

"Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: --Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?"

---

• Tres senzills aspectes d'aquest passatge: temps de Pasqua, el perfum per honorar Jesús i la crítica de Judes Iscariot.

• Comença el text "Sis dies abans de la Pasqua". Els jueus del temps de Jesús ja la celebraven i també els catòlics caminem aquesta setmana cap a la Pasqua. Per tant, aquesta és una festa més que mil·lenària, tot i que amb matisos diferents:

• Pels primers israelites la Pasqua era la celebració de l'arribada de la primavera. Solia ser una celebració dels pastors nòmades que es preparaven per traslladar-se cap a un nou lloc on pasturar. El que es feia era un sopar matant un anyell. En el moment que la festa es va ajuntar a la festa de primavera dels agricultors es van afegir els pans àzims, sense llevat.

• Però va haver una Pasqua que va coincidir amb el moment de l'alliberament de l'esclavitud i la sortida d'Egipte (cfr. Ex 12,1-28). Al sopar es va afegir el pintar les portes de les cases amb sang de l'anyell per assenyalar l'àngel del Senyor la presència d'israelites. Des d'aquell moment, la Pasqua jueva va incorporar el sentit d'alliberament i d'inici del trasllat cap a la terra promesa.

• La Pasqua jueva del temps de Jesús constava de la part domèstica de les èpoques anteriors a la que s'afegia la litúrgia col·lectiva amb la sang dels anyells, els pans àzims, les herbes amargues i les 4 copes en el temple.

• La Pasqua cristiana, tot i que va començar a celebrar-se de forma setmanal, de seguida va passar a ser anual. Es tracta del trencament del dejú dels dies previs i el menjar fraternal i eucarístic recordant la passió, mort i resurrecció de Crist i el seu retorn al Pare.

• Continua amb "Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells". Aquest és un gest difícil de comprendre en els nostres dies tot i que podríem resumir-lo fàcilment en que Maria va honorar Jesús com a convidat especial. Em crida l'atenció que va ser novament una dona qui va reconèixer qui era aquell home i per tant, l'honorà. Igual passaria davant del sepulcre buit, primer les dones (cfr. Jn 20,1-10).

• I el tercer, la crítica de Judes Iscariot. Quantes vegades ens fixem en allò que fan els altres (sigui bo o dolent), en comptes de mirar les nostres pròpies accions!!! Judes no només va ser incapaç d'acceptar el bon acte de la dona ("molt costós" segons el text) , si no que posteriorment vendria Jesús només per 30 monedes. 

• I una darrera reflexió respecte al fet que aquest passatge hi apareix, amb petites diferències, en els 4 evangelis: en els sinòptics de Marc (Mc 14,3-9), Mateu (Mt 26,6-13) i Lluc (Lc 7,36-39) a més d'aquest de Joan. Segurament aquest és un signe de que realment va haver una dona que l'honorà amb perfum, una de les seves primeres seguidores, per sobre dels deixebles.

---

 

Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 12, 1-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Perdonar vs castigar

"qui no tingui pecat, que tiri la primera pedra"

Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: --Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: --Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.

---

• Novament tenim en aquest text un dels diversos casos en els que els fariseus busquen alguna excusa per atacar Jesús i poder portar-ho a judici i així acabar amb ell i amb les seves idees trencadores. En aquest cas el posen davant el compliment de la Llei per un cas d'adulteri. 

• Cal primer de tot recordar que els fariseus eren un grup jueu, influent en la comunitat religiosa i el Temple. Eren exemple de bons creients i bons religiosos per a la societat d'aquella època. Seguien la llei de Moisès segons els llibres de la Toràh jueva (de l'hebreu, תּוֹרָה), el que els cristians anomenem Pentateuc. Veiem algunes referències al crim comès:

• "No cometis adulteri." (Ex 20,14)
•  "Si algú comet adulteri amb la muller d'un altre, tant l'adúlter com l'adúltera seran condemnats a mort. Si algú jeu amb una de les dones del seu pare, deshonrant així el seu propi pare, tots dos seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort. Si algú jeu amb la seva nora, tots dos seran condemnats a mort. Han comès una perversió. Són responsables de la seva pròpia mort." (Lv 20,10-12)
•  "Si un home és sorprès jaient amb una dona casada, tots dos han de morir, l'home i la dona. Extirpa d'Israel la maldat. Si un home troba en una ciutat una noia verge unida per acord matrimonial amb un altre i jeu amb ella, traieu-los tots dos fora de la ciutat i apedregueu-los fins que morin. La noia ha de morir perquè, tot i ser dintre la ciutat, no va cridar que l'ajudessin, i l'home ha de morir perquè va violar la dona d'un altre. Extirpa la maldat d'enmig teu" (Dt 22,22-24) 

• Doncs davant d'aquest dilema, Jesús ens torna a sorprendre amb la seva resposta. Primer de tot, sabent que els fariseus li posaven un parany, no els hi fa cas, per 2 moments s'ajup sense mirar-los escrivint a terra (cfr. Jn 8,6.8) en senyal de menyspreu.
• Però davant de la seva insistència -no en resoldre la qüestió, si no en enxampar-lo parlant en contra de la Llei, Jesús els hi respon amb una pregunta "--Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra". Com no podia ser d'una altra manera, en senitr aquelles paraules de reflexió personal, tots s'anaren.

• Fàcilment podem recordar situacions diverses d'aquest tipus de doble moral. Només per posar un exemple, unes paraules de José Maria Aznar, vídeo.  
• En el text, continua Jesús dirigint-se a la dona "--Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més." (Jn 8,11). La hi parla, la consola i l'anima a prendre una nova opció de vida. Entenc jo que Jesús ens convida a no ser com autòmates davant les normes i la llei. Ens diu que cal conèixer-les, reflexionar-les i complir-les, però també que cal discernir-les per saber quan cal fer excepcions si el perdó és més guaridor que el càstig. I això val a qualsevol àmbit, a casa, a l'escola, als jutjats i a la política.

---

 

Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 8, 1-11?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

Necessitem referents: Sant Romero d'Amèrica

Era el 24 de març de 1980 a primera hora. Celebrava la missa a la capella de l'hospital de La Divina Providència (dit "el hospitalito") on vivia amb una comunitat de monges i gent amb disminucions diverses, a la colònia Miramonte de San Salvador.

La foto és dramàtica, però crec que val la pena en aquesta època que veiem tants tirotejos a les pel·lícules, adonar-se'n què és realment un assassinat.

Però.... per què es va arribar a aquest assassinat? Qui el va perpetrar? Quins van ser els motius? Quines eren les paraules de Romero que tan mal feien? Un bon exemple és aquest text de l'homilia del diumenge 23 de març, 1 dia abans dels fets:

Yo quisiera hacer un llamamiento, de manera especial, a los hombres del ejército. Y en concreto, a las bases de la Guardia Nacional, de la policía, de los cuarteles... Hermanos, son de nuestro mismo pueblo. Matan a sus mismos hermanos campesinos. Y ante una orden de matar que dé un hombre, debe prevalecer la ley de Dios que dice: "No matar". Ningún soldado está obligado a obedecer una orden contra la Ley de Dios. Una ley inmoral, nadie tiene que cumplirla. Ya es tiempo de que recuperen su conciencia, y que obedezcan antes a su conciencia que a la orden del pecado. La Iglesia, defensora de los derechos de Dios, de la Ley de Dios, de la dignidad humana, de la persona, no puede quedarse callada ante tanta abominación. En nombre de Dios, pues, y en nombre de este sufrido pueblo, cuyos lamentos suben hasta el cielo cada día más tumultuosos, les suplico, les ruego, les ordeno en nombre de Dios: Cese la represión". (Homilia de diumenge 23 de març de 1980)

Fets de Romero i del país que poden ajudar a comprendre el que va passar:

• 20/2/1977: eleccions presidencials (denunciades per fraudulentes) guanyades pel general Carlos Humberto Romero, del Partido de Conciliación Nacional, en el poder des del 1962,
• 22/02/1977: el bisbe Romero pren com a arquebisbe de San Salvador,
• 27/02/1977: desenes de persones mortes a les manifestacions de la plaça de la Libertad, 
• 12/03/1977: és assassinat el mossèn Rutilio Grande, jesuïta, juntament amb 2 camperols per la promoció de les comunitats de base. Rutilio era amic de Oscar Romero, qui a partir d'aquell moment canviaria el seu to, defensant els drets de les persones i del poble,
• 17/07/1977: pren el càrrec de President Humberto Romero. declara durant tot un mes l'estat de setge i s'inicia un govern durament conservador amb violència d'Estat per part de militars, policies i també forces paramilitars,
• 15/10/1979: El president Romero és derrocat per un cop d'estat militar. Puja al poder l'anomenada Junta Revolucionària de Govern, que es mantindrà fins el 1982.
• 1980-1992: període de Guerra civil que acabaria amb els acords de pau de Chapultepec,

PEREZ ESQUIVEL, Drap de quaresma, col·lecció Via Crucis Latinoamericano, 1992

---

Procés de canonització:

• El 24 de març de 1990, 10 anys després de l'assassinat, es va iniciar el procés d'estudi de la causa de canonització a nivell diocesà.
• El juliol de 1997 es va fer arribar tot l'estudi al Vaticà.
• El 2005 el postulador de la causa, monsenyor Vicenzo Paglia, va informar de las conclusions de l'estudi afirmant que «Romero no havia estat un bisbe revolucionari, si no només un home d'Església, d'Evangeli i dels pobres».
• 13 de març de 2013 arriba al tro petrí el papa Francesc, argentí i llatino americà.
• Finalment, el proper 23 de maig de 2015, Romero serà beatificat a la plaça "Salvador del Mundo" de Sant Salvador.

• Però en el seu país i en el seu continent ja se'l coneix com a San Romero de Amèrica.

Romero és un màrtir de la fe que va morir, per tot el que els indicis mostren per la defensa de la fe i la defensa del regne de Déu, a mans de botxins que semblen haver estat també cristians,

Eclipsi de sol

Transmissió sencera (2:22:00) de l'eclipsi de sol de 20 de març de 2015. Imatges inaudites. 

Avui en dia sabem que no és més que un fet natural, però durant segles s'havien vist com avisos dels Déus. Un exemple el tenim en el llibre de Tintin i el Temple del Sol, d'Hergé.

Papa, pare, abba... gràcies!

Pensaments de qualsevol fill o filla sobre el pare:

• Als 7 anys: "El papa és molt molt molt llest, ho sap tot. És el millor del món"

• Als 14: "Em sembla que el pare s'equivoca sovint"

• Als 20: "El vell està una mica peix. És del segle passat"

• Als 25 anys: "El pare no sap res de res, s'està fent vell"

• Als 30: "Podria preguntar el pare, a veure què hi faria ell"

• Als 45: "Quina llàstima que el papa ja no hi sigui, ell m'hagués escoltat"

• Als 60: "Que bo que era el pare, tot un savi. Llàstima que ho vaig entendre massa tard"

---

• 
  A quina edat t'hi trobes? 

    Coincideixes amb els de més amunt?

• Llegeix els pensaments de les etapes passades...

    T'hi veus reflectit?

• Llegeix els que se'ns proposen pel futur. 

    Tingue'ls presents. 

• Si ho creus oportú, i abans sigui massa tard....

    Abraça'l, digues-li gràcies! 

Per als qui som cristians, pot ser bo fixar-nos en el que ens expliquen els evangelis de Jesús respecte al seu "Abba", tot i que haguem de fer un esforç d'imaginació ja que no se'ns hi explica gairebé res de l'infant Jesús. Però una cosa clara és que el respecte filial cap els progenitors en èpoques passades sempre ha estat molt superior que en l'actualitat.

El text de Jesús pregant a Getsemaní n'és una mostra dels patiments que tots els homes i dones podem tenir en qualsevol moment i de l'actitud d'apropament i confiança al Pare... "Arribat al lloc, els digué: --Pregueu demanant de no caure en la temptació. Després se separà d'ells cosa d'un tret de pedra, s'agenollà i pregava dient: --Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva. Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava." (Lc 22, 40-43).

---

 

Vols llegir el text de l'Evangeli, Lc 22, 39-46?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.