- Als 7 anys: "El papa és molt molt molt llest, ho sap tot. És el millor del món"
- Als 20: "El vell està una mica peix. És del segle passat"
- Als 25 anys: "El pare no sap res de res, s'està fent vell"
- Als 30: "Podria preguntar el pare, a veure què hi faria ell"
- Als 45: "Quina llàstima que el papa ja no hi sigui, ell m'hagués escoltat"
- Als 60: "Que bo que era el pare, tot un savi. Llàstima que ho vaig entendre massa tard"
A quina edat t'hi trobes?
Coincideixes amb els de més amunt?
- Llegeix els pensaments de les etapes passades...
T'hi veus reflectit?
- Llegeix els que se'ns proposen pel futur.
Tingue'ls presents.
- Si ho creus oportú, i abans sigui massa tard....
Abraça'l, digues-li gràcies!
Per als qui som cristians, pot ser bo fixar-nos en el que ens expliquen els evangelis de Jesús respecte al seu "Abba", tot i que haguem de fer un esforç d'imaginació ja que no se'ns hi explica gairebé res de l'infant Jesús. Però una cosa clara és que el respecte filial cap els progenitors en èpoques passades sempre ha estat molt superior que en l'actualitat.
El text de Jesús pregant a Getsemaní n'és una mostra dels patiments que tots els homes i dones podem tenir en qualsevol moment i de l'actitud d'apropament i confiança al Pare... "Arribat al lloc, els digué: --Pregueu demanant de no caure en la temptació. Després se separà d'ells cosa d'un tret de pedra, s'agenollà i pregava dient: --Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva. Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava." (Lc 22, 40-43).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.