"qui no tingui pecat, que tiri la primera pedra"
Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: --Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: --Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.
- Novament tenim en aquest text un dels diversos casos en els que els fariseus busquen alguna excusa per atacar Jesús i poder portar-ho a judici i així acabar amb ell i amb les seves idees trencadores. En aquest cas el posen davant el compliment de la Llei per un cas d'adulteri.
- Cal primer de tot recordar que els fariseus eren un grup jueu, influent en la comunitat religiosa i el Temple. Eren exemple de bons creients i bons religiosos per a la societat d'aquella època. Seguien la llei de Moisès segons els llibres de la Toràh jueva (de l'hebreu, תּוֹרָה), el que els cristians anomenem Pentateuc. Veiem algunes referències al crim comès:
- "No cometis adulteri." (Ex 20,14)
- "Si algú comet adulteri amb la muller d'un altre, tant l'adúlter com l'adúltera seran condemnats a mort. Si algú jeu amb una de les dones del seu pare, deshonrant així el seu propi pare, tots dos seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort. Si algú jeu amb la seva nora, tots dos seran condemnats a mort. Han comès una perversió. Són responsables de la seva pròpia mort." (Lv 20,10-12)
- "Si un home és sorprès jaient amb una dona casada, tots dos han de morir, l'home i la dona. Extirpa d'Israel la maldat. Si un home troba en una ciutat una noia verge unida per acord matrimonial amb un altre i jeu amb ella, traieu-los tots dos fora de la ciutat i apedregueu-los fins que morin. La noia ha de morir perquè, tot i ser dintre la ciutat, no va cridar que l'ajudessin, i l'home ha de morir perquè va violar la dona d'un altre. Extirpa la maldat d'enmig teu" (Dt 22,22-24)
- Doncs davant d'aquest dilema, Jesús ens torna a sorprendre amb la seva resposta. Primer de tot, sabent que els fariseus li posaven un parany, no els hi fa cas, per 2 moments s'ajup sense mirar-los escrivint a terra (cfr. Jn 8,6.8) en senyal de menyspreu.
- Però davant de la seva insistència -no en resoldre la qüestió, si no en enxampar-lo parlant en contra de la Llei, Jesús els hi respon amb una pregunta "--Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra". Com no podia ser d'una altra manera, en senitr aquelles paraules de reflexió personal, tots s'anaren.
- Fàcilment podem recordar situacions diverses d'aquest tipus de doble moral. Només per posar un exemple, unes paraules de José Maria Aznar, vídeo.
- En el text, continua Jesús dirigint-se a la dona "--Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més." (Jn 8,11). La hi parla, la consola i l'anima a prendre una nova opció de vida. Entenc jo que Jesús ens convida a no ser com autòmates davant les normes i la llei. Ens diu que cal conèixer-les, reflexionar-les i complir-les, però també que cal discernir-les per saber quan cal fer excepcions si el perdó és més guaridor que el càstig. I això val a qualsevol àmbit, a casa, a l'escola, als jutjats i a la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.