dilluns, 30 de març de 2015

Sis dies abans de la Pasqua...

"Sis dies abans de la Pasqua,"

"Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s'omplí de la fragància d'aquell perfum. Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: --Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?"


  • Tres senzills aspectes d'aquest passatge: temps de Pasqua, el perfum per honorar Jesús i la crítica de Judes Iscariot.
  • Comença el text "Sis dies abans de la Pasqua". Els jueus del temps de Jesús ja la celebraven i també els catòlics caminem aquesta setmana cap a la Pasqua. Per tant, aquesta és una festa més que mil·lenària, tot i que amb matisos diferents:
  • Pels primers israelites la Pasqua era la celebració de l'arribada de la primavera. Solia ser una celebració dels pastors nòmades que es preparaven per traslladar-se cap a un nou lloc on pasturar. El que es feia era un sopar matant un anyell. En el moment que la festa es va ajuntar a la festa de primavera dels agricultors es van afegir els pans àzims, sense llevat.
  • Però va haver una Pasqua que va coincidir amb el moment de l'alliberament de l'esclavitud i la sortida d'Egipte (cfr. Ex 12,1-28). Al sopar es va afegir el pintar les portes de les cases amb sang de l'anyell per assenyalar l'àngel del Senyor la presència d'israelites. Des d'aquell moment, la Pasqua jueva va incorporar el sentit d'alliberament i d'inici del trasllat cap a la terra promesa.
  • La Pasqua jueva del temps de Jesús constava de la part domèstica de les èpoques anteriors a la que s'afegia la litúrgia col·lectiva amb la sang dels anyells, els pans àzims, les herbes amargues i les 4 copes en el temple.
  • La Pasqua cristiana, tot i que va començar a celebrar-se de forma setmanal, de seguida va passar a ser anual. Es tracta del trencament del dejú dels dies previs i el menjar fraternal i eucarístic recordant la passió, mort i resurrecció de Crist i el seu retorn al Pare.
  • Continua amb "Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells". Aquest és un gest difícil de comprendre en els nostres dies tot i que podríem resumir-lo fàcilment en que Maria va honorar Jesús com a convidat especial. Em crida l'atenció que va ser novament una dona qui va reconèixer qui era aquell home i per tant, l'honorà. Igual passaria davant del sepulcre buit, primer les dones (cfr. Jn 20,1-10).
  • I el tercer, la crítica de Judes Iscariot. Quantes vegades ens fixem en allò que fan els altres (sigui bo o dolent), en comptes de mirar les nostres pròpies accions!!! Judes no només va ser incapaç d'acceptar el bon acte de la dona ("molt costós" segons el text) , si no que posteriorment vendria Jesús només per 30 monedes. 

  • I una darrera reflexió respecte al fet que aquest passatge hi apareix, amb petites diferències, en els 4 evangelis: en els sinòptics de Marc (Mc 14,3-9), Mateu (Mt 26,6-13) i Lluc (Lc 7,36-39) a més d'aquest de Joan. Segurament aquest és un signe de que realment va haver una dona que l'honorà amb perfum, una de les seves primeres seguidores, per sobre dels deixebles.


 
Vols llegir el text de l'Evangeli, Jn 12, 1-11?


- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.