1515-1515, divisió o debat?

Demà dia 11 de gener de 2016 havien de quedar convocades de forma automàtica noves eleccions al Parlament de Catalunya, després d'haver-se esgotat el temps legal previst després de les eleccions del 27 de setembre.

Però de forma sorprenent per a la majoria, ahir els grups Junts pel Sí (JXSí) i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) van arribar a un acord pel qual el Sr. Mas no es presenta a la reeleció com a President de la Generalitat i deixa pas a una altra persona -en aquest cas el Sr. Carles Puigdemont, actual alcalde de la Girona i president de l'Associació de Municipis per la Independència. (formada per 784 municipis i 49 altres ens locals de tot Catalunya). Com a contrapartida s'assegura l'estabilitat parlamentària amb 2 parlamentaris de la CUP que s'integren en el grup de JXSi, entre d'altres.

I s'ha arribat a aquest  punt després d'un llarg procés de reflexió, debats i negociacions entre les diverses forces polítiques que van aconseguir representació, liderades per la coalició Junts pel Sí (JXSí) i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i seguides d'aprop des de l'oposició per Ciutadans (C's), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Catalunya sí que es Pot (CarSiqueesPot), Partit Popular (PP).

I arribem a aquest nou escenari a partir del 1515, que diumenge 27 de desembre es va convertir en tota una anècdota, després que fos el número de vots que conformaren l'empat a la darrera votació de l'assemblea de la CUP a Sabadell. S'allargaven així una mica més les setmanes de negociacions dels partits polítics, i d'espera de la ciutadania. 

Davant del fet anecdòtic però real d'aquest empat a vots (1515 a favor i 1515 en contra de la proposta de suport de la CUP a la investidura del senyor Mas com a president de la Generalitat de Catalunya) va haver tot tipus de reaccions: somriures per l'esperpèntica situació que podria semblar extreta d'una pel·lícula còmica, acceptació democràtic del sistema assemblearisme "cupaire", rumors de trampes en el recompte de vots, crides a la dimissió del president en funcions Mas, de la convocatòria immediata de noves eleccions autonòmiques, o fins i tot, nova demanda al Govern Central de la suspensió de l'autonomia de Catalunya a partir de l'article 155 de la Constitució Espanyola.

La Real Academia de la Lengua Española defineix la política com a l'"Actividad de quienes rigen o aspiran a regir los asuntos públicos." o també "Actividad del ciudadano cuando interviene en los asuntos públicos con su opinión, con su voto, o de cualquier otro modo.".  I amb això és amb el que em quedo, el resultat de tot el que ha passat és política i ara com ara, gairebé tota ella portada des de la legalitat. Si l'acord esmentat serà un bon o un mal acord el temps ens ho dirà.

El que és segur es que tothom vol viure en millors condicions: feina, educació, salut, serveis.... El que vulguin els catalans respecte al seu estatus polític, ens ho dirà el temps, i tant de bo ells mateixos!

Carta a Filèmon. El que cal saber.

"Demano que la generositat de la teva fe sigui prou eficaç"

"Dono gràcies al meu Déu i em recordo sempre de tu en les meves pregàries, ja que sento parlar de l'amor i de la fe que tens per Jesús, el Senyor, i a favor de tot el poble sant. Demano que la generositat de la teva fe sigui prou eficaç perquè donis a conèixer tot el bé que podem fer pel Crist. Germà, he tingut una gran alegria i un gran consol quan he sabut que el teu amor ha alleujat els cors dels sants fidels."

---

El text anterior correspon a la carta de Pau a Filèmon, una de les 14 cartes atribuïdes a l'apòstol Sant Pau i que formen part del Nou Testament de la Bíblia Cristiana. Per saber més de la figura de l'apòstol Pau es pot consultar l'Entrada "Saule hi va ser convidat, i hi convidà" de 2 de febrer de 2015 en aquest mateix bloc.

Classificació de la carta
Segons les diferents classificacions presentades a l'entrada "Cartes de Pau. El que cal saber" de data 4 de gener de 2016, poden incloure-la:

• En el grup de cartes de l'etapa de captivitat, després del 3r viatge, és a dir, després de l'any 57.
• En el grup de cartes considerades hel·lenistes.
• En el grup de les cartes dirigides a persones concretes, no a comunitats. Tot i que el títol és a Filèmon, en realitat els destinataris són Filèmon (i extensivament els cristians que es reuneix a casa seva), Àpfia i Arquip (cfr. Fm 1,2).
• En el grup de les proto-paulines, de les que tots els estudiosos afirmen que l'autor sembla ser el mateix Pau (cfr. Fm 1,19). 

Aspectes històrics
Pau escriu la carta des de la presó (cfr. Fm 1,1) tot i que no es té constància d'on; podria ser a Èfes (any 57), a Cesarea (any 58 aprox.) o a Roma, ja poc abans de morir (cap a l'any 62). L'acompanyen els seus col·laboradors Timoteu (cfr. Fm 1,1) però també Èpafres, Marc, Aristarc, Demes i Lluc (cfr. Fm 1,23). Tot i així, mostra una certa confiança en el seu pròxim alliberament car que demana a Filèmon allotjament pel futur (cfr. Fm 1,22).

En aquest cas, la temàtica no és un profund tema doctrinal, si no més bé, un de personal: la súplica a Filèmon que aculli a Onèsim com si fos un germà. Tot i així, aquesta temàtica tan concreta n'és un exemple pràctic del que significa acceptar la fe en Crist i creure que som part del seu cos.

És interessant saber que Onèsim era un esclau de Filèmon que després de furtar-li alguna cosa (cfr. Fm 1,18) s'havia escapat de casa de l'amo. Havent-se trobat amb Pau, li donà servei, i d'aquesta relació és com es va convertir al cristianisme (cfr. Fm 1,10). Fruit de la relació i la conversió, Pau el considera fill seu, engendrat en la fe estant a la presó i per això, intercedeix davant Filèmon demanant que el troni a acollir, ja no com a esclau si no com a germà en Crist. En aquesta sol·licitud s'entreveu l'autoritat moral de Pau, que li demana el seu suport a Filèmon, tot i que considera que podria ordenar-li (cfr. Fm 1,8). La carta la porta en mà el propi Onèsim.

Encara ens trobem dins l'etapa primera del cristianisme, la de la Domus Ecclesia, en la que els fidels es reunien a cases particulars, encara no a edificis específics pel culte.

Aspectes literaris
La carta a Filèmon és la mes curta de totes les conegudes de l'apòstol, té un únic capítol de tan sols 25 versets. El senzill índex de la carta és el següent:

CARTA A FILÈMON
Salutació (1,1-3)
Acció de gràcies i pregària per Filèmon (1,4-7)
Súplica a favor d'Onèsim (1,8-22)
Cloenda (1,23-25)

Com moltes de les cartes l'estructura és senzilla: primerament una salutació i acció de gràcies (el text inclòs més amunt, cfr Fm 1,4-7), de seguit, el cos amb la temàtica principal i, finalment, el comiat.

Aspectes teològics
La carta presenta els següents aspectes:

• la paradoxa de la captivitat i la llibertat: Pau es troba empresonat però des d'aquesta situació se sent lliure en Crist i l'Evangeli. Crist ens fa lliures.
• Es traspua l'existència d'un sentiment d'església que vol seguir Deu, que és Pare, i de Jesucrist que és el Senyor (cfr. Fm 1,3)
• També d'església en la que els creients se senten germans en la fe (cfr. Fm 1,17). D'aquí la crida a la coherència i la caritat de Filémon.
• Tot i que no es tracta directament el tema de l'esclavitud, Pau deixa entreveure els valors cristians que van més enllà de les classes socials. Crist fa germans als homes per sobre de qualsevol altre divisió i l'amor a Crist fa superar qualsevol barrera que separi les persones.

Accedir a la carta a Filèmon (en català  ---  en castellà)

Es diu que la Bíblia, en el seu conjunt i en les diverses edicions idiomàtiques, nacionals i confessionals és el llibre més editat del món en tota la història. I això és molt, per què serà? Què deu ser el que té per ostentar aquest títol?

Pots accedir a diverses edicions i en diversos idiomes des del servei ofert a la Xarxa per Biblija.net.

---

Vols llegir el text de la carta de Sant Pau a Filèmon, Fm?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.

La misericòrdia de Déu, ja des de l'AT

Ara fa un mes que els cristians i cristianes estem vivint la proposta del papa Francesc de l'any de la misericòrdia (enllaç), a la qual ja vaig dedicar l'Entrada "La misericòrdia necessita un any" el dia 8 de desembre de 2015. Serveixi aquesta com un pas més de reflexió. 

Recullo de la bula "Misericordiae Vultus" (enllaç castellà, enllaç català) el text del número 7 en el qual se'ns fa adonar que la nostra història, ja la que ve de l'Antic Testament, és història de salvació, història de misericòrdia:

7. “Perdura eternament la seva misericòrdia”: és la tornada que acompanya cada verset del Salm 136 mentre es narra la història de la revelació de Déu. Per raó de la misericòrdia, totes les vicissituds de l'Antic Testament estan carregades d'un profund valor salvífic. La misericòrdia fa de la història de Déu amb el seu poble una història de salvació. Repetir contínuament “Perdura eternament la seva misericòrdia”, com ho fa el Salm, sembla un intent per trencar el cercle de l'espai i del temps per introduir-ho tot en el misteri etern de l'amor. És com si es volgués dir que no sols en la història, sinó per tota l'eternitat l'home estarà sempre sota la mirada misericordiosa del Pare. No és casual que el poble d'Israel hagi volgut integrar aquest Salm, el “Gran hal·lel” com és conegut, en les festes litúrgiques més importants.

Així és com el Salm 136 ens duu als nostres inicis, el moment de la creació per mostrar-nos que ja en aquell moment, la misericòrdia de Déu cap a nosaltres va ser gran. Jo vaig néixer el 1970, tu potser uns anys abans o després però, estigues segur que, ja en el temps de la creació se'ns estava preparant el camí.

1 Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo!
Perdura eternament el seu amor.
2 Enaltiu el Déu dels déus.
Perdura eternament el seu amor.
3 Enaltiu el Senyor dels senyors.
Perdura eternament el seu amor.
4 L'únic que fa grans meravelles.
Perdura eternament el seu amor.
5 Ha creat el cel amb saviesa.
Perdura eternament el seu amor.
6 Consolidà la terra sobre l'aigua.
Perdura eternament el seu amor.
7 Creador dels dos astres gegants.
Perdura eternament el seu amor.
8 El sol, que impera sobre el dia.
Perdura eternament el seu amor.
9 La lluna i els estels, que governen la nit.
Perdura eternament el seu amor.

Salm 136

Ja per acabar, que res millor que una pregària que ens ajudi a reflexionar sobre el perdó que a tot hora ens atorga el Pare. Tant de bo la pregària "Perdó sense condicions" ens faci adonar-nos de la necessitat de perdó i misericòrdia que tenen, també, els altres. 

Perdó sense condicions

Tu ens regales el perdó. No ens demanes de negociar-lo amb tu a base de càstigs i contractes. "El teu pecat està perdonat. No pequis més. Ves i viu sense pors. I no carreguis el cadàver d'ahir sobre les teves espatlles". No ens demanes sanejar el deute impagable d'haver-nos girat contra tu. Ens ofereixes una vida nova sense haver de treballar aclaparats per l'angoixa, pagant els interessos d'un compte infinit. Ens perdones de tot cor. No ets un Déu de percentatges d'amor. "A aquest 75 per cent, i a l'altre 23 per cent". Fem el que fem,  som fills cent per cent.

El teu perdó és per a tothom. No solament et carregues a l'espatlla l'ovella perduda, sinó també el llop tacat amb la sang de l'anyell. Perdones sempre. Setanta vegades set surts al camí per acollir la nostra tornada, sense tacar-nos el rostre, ni congelar el somriure, ni racionar-nos la paraula per les nostres fugides repetides. Amb el perdó ens dónes el goig. No vols que rumiem en un racó de la casa el nostre passat trencat, com un animal ferit, sinó que celebrem la festa de tots els germans, vestits de gala i de perfum, entrant en la teva alegria. Et demanem en el "Parenostre": "perdona'ns com perdonem". Avui et demanem encara més: ensenya'ns a perdonar els altres i a nosaltres mateixos com tu ens perdones a nosaltres.

Com puc ser jo eina de misericòrdia pels demés?

---

 

Vols llegir el text dels Salms, Sal 136?

- En català, anar-hi.     

- En castellà, anar-hi.

Selecció de versets, 1

"Aquest manament és el més gran i el primer." 

• "Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa." (Is 43,19)
• "Si tingués el do de profecia i penetrés tots els misteris amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res." (1 Cor 13,2)
• "En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè la teva almoina quedi secreta; i el teu Pare, que veu el que és secret, t’ho recompensarà." (Mt 6,3-4)
• "Jesús li digué: –Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer." (Mt 22,37-38)
• "El Senyor diu: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La veneració que em tenen és tan sols un precepte humà, una rutina apresa." (Is 29,13)

---

• Començo amb aquesta Entrada d'avui una nova iniciativa: periòdicament proposaré una selecció de breus versets, incloent la meva pròpia reflexió, que puguin il·luminar-te en algun moment de reflexió i pregària personal o comunitària.
• La selecció de versets estan extrets del web www.bible.com/es, una iniciativa de Life.Church secció de la "The Evangelical Covenant Church", dels EUA i Canadà.

• Els profetes -encara avui n'hi han- són persones que fan d'intermediari entre la divinitat i els homes, persones capaces d'interpretar la història, inclús de preveure-la, fent una reflexió sobre els esdeveniments socials. En el cas del profeta Isaïes, va lloar el missatge de Déu fent crítica dels erros ètics del poble del regne de Judà, allà el s.VIII a.C. Missatge que segles després es condensaria en les paraules de Jesús "–Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.". 

Quin és per a tu, el manament més gran? Com estimes Déu? Com estimes els germans?

---

 

Vols llegir alguns dels texts corresponents als versets anteriors?

- Profeta Isaïes, 43:                 - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Cartes, 1 Co 12,31-13,13:    - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Mt 6,1-4:              - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Evangeli, Mt 22,15-46:        - en català, anar-hi      - en castellà, anar-hi
- Profeta Isaïes, 29:                 - en català, anar-hi     - en castellà, anar-hi

Els Reis Mags, els savis d'Orient, the wise men

"vingueren uns savis d'Orient"

Veure el vídeo de Lumo Project

"Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: --On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo... Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra."

---

• L'entrada "Els Reis Mags, els savis d'Orient" de 6 de gener de 2015 tracta també aquest passatge de l'Evangeli de Mateu. 
• La proposta de vídeo que acompanya aquesta Entrada d'avui ens permet entrar en el passatge d'una manera més visual i realista, gràcies a la tasca del Lumo Project. 

• La meva reflexió d'enguany vol anar sobre els personatges al voltant del naixement. Per un costat els reis Mags, savis d'Orient, wise men, des sages de l’est... traduccions diverses en llengües diverses. No és el mateix un rei que un savi, tot i que poden haver reis savis i reis que no ho siguin, així com també savis reis i savis que no ho siguin.
• Tot i el que acabo de dir de les tipologies de reis, sol passar que els monarques són persones allunyades de la realitat més fràgil de la societat. I si se n'encarreguen. que també pot ser, ho fan des de la llunyania dels seguicis i els palaus. Fixem-nos si no en el recent missatge de Nadal del rei Felip VI des del Palau Reial de Madrid. Sembla que els assessors li van recomanar la necessitat de mostrar en aquest moment d'incertesa nacional la grandesa de la nació. I el Palau de la Zarzuela no dóna la talla. Però aquells personatges (anomenats habitualment Melcior, Gaspar i Baltasar) van deixar les seves llar habituals, van fer un llarg viatge per apropar-se a l'establia del nen Jesús. 
• Per una altra banda, els pastors que vivien al ras i es tornaven a la nit per cuidar el seu ramat (cfr. Lc 2, 8-20). També ells, un cop assabentats de la notícia del naixement van deixar el seu recer -senzill, però recer- per posar-se en camí cap a l'establia del nen Jesús,
• I finalment l'estrella (cfr. Mt 2,1) o els estols d'àngels del Senyor (cfr. Lc 2, 8-20), senyals del més enllà que ens poden costar més d'entendre. Què devien ser i per què hi van ser presents també en aquest moment? No ho sabem del cert per que corresponen a la part simbòlica i mistèrica del relat però, des de la fe, són símbols que ens mostren la part divina d'aquell nen acabat de néixer.

• I com sempre per acabar, una qüestió per al lector... què fas quan reps la notícia del naixement d'aquell nen? Cap a on et mous?

---

Vols llegir el text de l'Evangeli, Mt 2,1-12?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.