"la gentada que havia vingut a la festa"
 |
| Ermita de San Baudelio de Berlanga (Sòria) |
"L'endemà, la gentada que havia vingut a la festa, quan van saber que Jesús arribava a Jerusalem, van agafar palmes i sortiren a rebre'l cridant: -- Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d'Israel!"
Estem davant d'u dels passatges fonamentals de la vida de Jesús, l'entrada a Jerusalem, en el que és l'inici de la història de la Pasqua. Això queda corroborat en el fet que les quatre diverses comunitats de fe que representen els quatre evangelistes ho recullen (cfr. Mt 21,1-11; Mc 11,1-10; Lc 19,28-38).
En els evangelis trobem diverses vegades en les que Jesús es fa present a la ciutat de Jerusalem: de nen, quan la presentació en el Temple (cfr. Lluc 2,22-38), amb la família, durant la Pasqua dels seus 12 anys (cfr. Lluc Lc 2,41-52) i les tres celebracions de pasqua dels 3 anys de vida pública. Però, tenint en compte la societat, cultura i religiositat de l'època, segur que devien ser moltes més. Per la qual cosa, ni era un lloc desconegut, ni ell, ni la gent tampoc. Tothom es devia conèixer d'una manera o una altra.
El text només recull que "van agafar palmes i sortiren a rebre'l" (cfr. Jn 12,13), però per lògica, uns ni devien assabentar-se, altres no els hi devia importar i els seus enemics, liderats per Caifàs, ja havien començat a tramar com fer-ho desaparèixer (cfr. Jn 11,45-57).
Comento tot això fruit d'una trobada de fa uns dies en la que vaig poder veure un munt de gent, unes 200 hi calculo. Va ser un moment fort, el funeral d'una persona estimada, i aquestes són algunes de les situacions que vaig poder viure durant els dies previs:
En els evangelis trobem diverses vegades en les que Jesús es fa present a la ciutat de Jerusalem: de nen, quan la presentació en el Temple (cfr. Lluc 2,22-38), amb la família, durant la Pasqua dels seus 12 anys (cfr. Lluc Lc 2,41-52) i les tres celebracions de pasqua dels 3 anys de vida pública. Però, tenint en compte la societat, cultura i religiositat de l'època, segur que devien ser moltes més. Per la qual cosa, ni era un lloc desconegut, ni ell, ni la gent tampoc. Tothom es devia conèixer d'una manera o una altra.
El text només recull que "van agafar palmes i sortiren a rebre'l" (cfr. Jn 12,13), però per lògica, uns ni devien assabentar-se, altres no els hi devia importar i els seus enemics, liderats per Caifàs, ja havien començat a tramar com fer-ho desaparèixer (cfr. Jn 11,45-57).
Comento tot això fruit d'una trobada de fa uns dies en la que vaig poder veure un munt de gent, unes 200 hi calculo. Va ser un moment fort, el funeral d'una persona estimada, i aquestes són algunes de les situacions que vaig poder viure durant els dies previs:
- el Whatsapp va permetre tornar a connectar amb persones d'altres continents, preocupades per l'agreujament de salut del finat.
- amb algunes persones varem intercanviar, de forma personalitzada, fotos que ens recorden grans moments viscuts en petits equips de treball.
- tot i així, va haver el cas d'alguns que suposo no devien rebre-la, doncs no van donar cap mena de resposta.
- dues persones diferents, només saber de la notícia, em van trucar plorant, buscant cert consol, que crec els hi vaig saber donar.
I algunes altres, el mateix dia de la celebració:
- hi havia persones amb les que no ens coneixíem, fruit de les múltiples relacions que havia teixit en vida.
- com es habitual quan hi ha molta gent, va haver persones amb les que no ens varem poder saludar.
- amb una persona que feia més de 13 anys que no ens veiem, però que per Instagram ens seguim des de fa uns mesos, ens varem donar una abraçada tan forta que cruixiren tots els ossos.
- amb algunes persones que també ara ens veiem poc però temps enrere havíem compartit molts anys de relació laboral ens varem saludar ràpidament, però amb estima.
- en canvi amb algunes altres que també havíem mantingut la mateixa realitat laboral que els anteriors tinc la sensació que ens varen evitar.
- i amb algunes altres ens varem saludar el que es diu amb cortesia.
- amb alguns que tenim una molt bona amistat, ens varem abraçar i ens varem explicar els nostres sentiments. Amb aquests l'amistat es converteix en tot un do.
- durant el temps d'estada en el cementiri vaig sentir la presència propera d'alguns d'aquells que ja hi descansen.
- mirant l'estàtua de la mare de Déu amb els braços oberts que corona l'espai, vaig sentir-me acollit,
Viure comporta tot tipus de situacions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.