27S, votar per por, odi o esperança?

Utiliza el traductor de la derecha

L'actual situació política que es viu a Catalunya és molt molt interessant. Acabi com acabi, estem vivint un temps històric, m'atreviria a dir que similar al de la transició de la dècada dels 70. Si acabarà amb una segona transició espanyola o amb el naixement de una nova República de Catalunya, ningú no ho sap.

Aquesta situació actual enfronta una part de la societat catalana amb la classe política dirigent de la capital. I penso molt bé les paraules que utilitzo: "una part de la societat catalana" i "classe política dirigent de la capital". No dic Catalunya i Espanya, ni dic catalans i espanyols.  

Tot i no tenir estat, Catalunya com a nació té segles d'història. El sentiment nacionalista català i ara l'independentista, s'ha accelerat a partir de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 i té com motor una gran part de la societat catalana. No és, com diuen alguns, un moviment del Sr.Mas, tot i que ell el lideri en aquest moment. Ell i CDC tan sols s'ha apuntat al carro, desconec si per evitar ser judicat per la seva gestió a les urnes, per amagar les vergonyes personals o de partit, o per convicció. Segurament una mica de cada, com ens passa a tots, no hi ha mai una única motivació. 

De l'altra banda de l'Ebre, amb qui estem enfrontats és amb la "classe política dirigent" actual, que no ha sabut fer la seva tasca, la de dirigir políticament, això és, resoldre els problemes de la gent. D'acord que ha intentat fer-ho des del punt de vista econòmic, però no ho ha fet des del punt de vista de justícia social ni de sentiment de pertinença a la nació de nacions que és l'estat espanyol. Un exemple és el fet que el rei Felip aquesta mateixa setmana hagi viatjat a els EUA per defensar la llengua i la cultura espanyola i la monarquia i, en canvi, els governs de l'estat no hagin fet res en anys per "Proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones." (Preàmbul de la Constitució de 1978)

Adjunto el següent vídeo del periodista Antoni Bassas sobre l'actual situació. Em sembla ben clarificador dels dos punts de vista davant del proper 27S:

Parlant amb amics d'altres parts d'Espanya m'adono que molts no han entès el que ens passa. Intento resumir aquí algunes poques idees que em semblen importants:

• Aquest és un problema català però també de tot l'estat. La situació actual s'ha de desencallar.
• Els problemes cal enfrontar-los de cara, per veure com resoldre'ls. No es poden obviar.

• Fins fa poc, la política del govern de l'estat ha estat no fer res, mirar a una altra banda.
• I des de fa poc, quan el govern ha vist que el tema ja era un problema. les seves úniques accions han estat les de la por, les amenaces, el parlar amb líders estrangers...
• Quan dimonis entomaran el problema i s'asseuran a parlar? 

• I de la part catalana, prefereixo no judicar el govern ja que desconec moltes coses. Només una reflexió... quan abaixaran el to, per facilitar el diàleg?
• Però la societat catalana no està dividida. Discrepàncies? És clar que n'hi ha, però no intueixo trencament com va dir el Sr.Aznar. Continuem parlant-nos, quedant per fer unes tapes, preocupant-nos els uns pels altres i convivint.
• Tot i la gran crisi econòmica que vivim, des de fa anys a Catalunya hi ha persones, associacions, grups, entitats, moviments transversals que estan treballant, reflexionant, dialogant i somniant per una societat millor.   
• El 9N de 2014, anant a votar a la consulta, vaig veure il·lusió, alegria, esperança. Confio i se que diumenge vinent, 27S de 2015, serà igual.

I un desig final: dóna la casualitat que diumenge 27S, després de votar, viatjo a Madrid on hi seré tota la setmana per feina. Tant de bo sigui una oportunitat de viure la situació des de l'altra òptica, de mirar d'entendre i de fer-nos entendre. Sigui el que sigui el que hagin dit les urnes.