"abolint allò que els feia enemics"
Per això, recordeu que, en altre temps, vosaltres, pagans de naixement, éreu anomenats incircumcisos pels qui es diuen de la circumcisió, ja que porten en la pròpia carn una marca feta per mans d'home. En aquell temps vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d'Israel, forasters a la promesa i a les aliances. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu; aleshores éreu lluny, però ara la sang del Crist us ha apropat.
Ell és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un de sol, destruint el mur que els separava i abolint amb el seu propi cos allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n'ha creat un de sol, la nova humanitat.
- En aquest cas el text és de la carta als Efesis, una de les diverses cartes atribuïdes a l'apòstol Sant Pau, Pau de Tars abans de la seva conversió (cfr. Ac 9,1-18). Es creu que la carta va ser escrita cap a l'any 65 durant el captiveri de l'apòstol a Roma, on moriria, i anava dirigida als cristians d'Efés (Àsia Menor).
- És interessant notar que en aquell moment el cristianisme estava tot just iniciant-se, mirant de donar enteniment i coherència als fets de la vida, mort i resurrecció de Jesús i mirant de separar-se del judaisme. Pau amb els seus viatges i cartes a les diverses comunitats va ser un motor important de la construcció i l'expansió del cristianisme.
- El que llegim al principi del text és un dels punts dels que la nova religió havia de decidir: es podia ser cristià i jueu a la vegada? Calia ser jueu per ser cristià? Havent sorgit del poble jueu, era un qüestionament lògic, però... en estendre's per tot el món romà, què calia fer amb els nous cristians que no eren jueus i no estaven circumcidats?
- La segona part de la carta encoratja a vèncer la divisió que hi havia, basant-se en la unió en torn el Crist, qui "és la nostra pau" i promovent un únic poble, "la nova humanitat". Crist amb el seu exemple fins a la mort va voler superar allò que separava els pobles: la Llei, amb els seus manaments i preceptes.
 |
| Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim", 11/07/2010 |
- Tot això em recorda, en part, la situació actual que vivim a Catalunya. Les lleis són necessàries per la vida en societat, però no tot és la llei, primer són les persones. Per una alta banda, la vida que generem les persones sempre va per davant dels texts legals i cal anar-la adaptant. Cas contrari, les dones encara no votarien o els blancs i els negres viatjarien en autobusos diferents.
- En aquell moment Pau encoratjava a ser un sol poble, el que anomena "nova humanitat", a través de Crist. Avui en dia, en la nostra realitat social, el coratge crec que ens pot venir del diàleg, del respecte, de l'escolta activa i del seny. Quina serà la nova realitat, la desconec (independència de Catalunya, revisió de la Constitució espanyola per contemplar millor la realitat plurinacional de l'Estat, nou acord de relació...), però sigui la que acabi sent, ha de ser vàlida per promoure les persones, en tots els àmbits: identitari, econòmic, social... Siguem un sol poble, en el seny!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari si així ho desitges. Gràcies!
Tingues en compte que en cas de ser ofensiu, serà eliminat.