En defensa de la família (marista)

"Quan es va formar l'espiga, aparegué també el jull"

"Després els proposà aquesta altra paràbola: --Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se'n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l'espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: »--Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D'on ha sortit, doncs, el jull?
»Ell els respongué: »--Això ho ha fet un enemic.
»Els mossos li diuen: »--¿Vols que anem a arrencar el jull?
»Ell els respon: »--No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: "Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner.""

---

• El text anterior correspon a una de les paràboles amb les que Jesús va voler explicar el que és el Regne de Déu als seus seguidors. I en aquest cas ho fa, posant la comparació amb un camp de blat que es veu infectat també de brots de jull.
• Si en la primera part del text (vv.24-30) hi ha la paràbola, en els versets 36-43 Jesús explica el seu significat, el que sembla mostrar que entre la gent que el seguia hi havia de tot, gent capaç d'entendre'l i altra gent, potser més humil, senzilla i illetrada, que necessitava més expliacions. 
• I això és el que em sembla que ens està passant des de que dijous 6 de febrer quan va aparèixer als mitjans de comunicació tot aquest cas que s'ha donat per anomenar "Abusos als Maristes". Com que la premsa ja ha dit molt, i majorment des d'un únic punt de vista, vull aprofitar aquest espai per mostrar una altra cara i fer alguna reflexió al respecte.

• Incloc primer un text d'un ex-alumne de l'escola de Sants-Les Corts, Sr.Eduard Plana, actualment pare de família i educador en una altra escola concertada:

Benvolguts periodistes del periodico:Si els escric a  vostès i no als demés periodistes és perquè sense cap dubte han estat el diari que aquests dies ha dirigit dels crítiques més ferotges cap a una entitat que estimo que és la dels Maristes.Avui escric com a mestre d’una altra escola concertada i em solidaritzo amb tots els mestres dels maristes que treballen cada dia per millorar l’educació del nostre país.Però també escric com antic alumne dels Maristes Sants,  escric per solidaritzar-me primer de tot amb les víctimes i lamento no haver estat capaç d’adonar-me de la situació que ells van viure.  A tots en ha  costat de creure com el mestre que ens va fer plorar ,quan va tocar la seva harmònica,  el dia del funeral del nostre mestre Josep, el marit de la Rosa, era capaç de fer mal als seus mateixos alumnes. Durant els 12 anys que vaig estar a l’escola vaig viure moltes situacions, de bones i de dolentes, tinc molt bons records de mestres i també de dolents, he rigut i he plorat, m’he enfadat i he estat content. Els millors amics porten el segell dels maristes, he compartit aules, noticies i experiències. He anat a Molins de Rei amb l’Urbà i el Juan Manuel Vilaplana a veure l’hort, he estat del moviment de mà oberta i cor obert, participant en excursions i en campanyes solidàries, he estat de l’Associació d’antics alumnes i hem aplaudit el Germà Ivars plorant d’emoció quan parlava de l’escola. Avui en dia, encara quedo amb uns quants dels  companys i amics de la meva generació  i ens emportem l’orla i en riem una estona. Porto els valors dels Maristes allà on vaig i sempre m’he sentit orgullós de formar part d’aquesta família. He plorat la mort de certs germans com si fossin meus, potser no saben qui són ni que han fet per la gent els Germans Eduardo, Gallifa o Maine, però per molts aquesta gent ens han omplert la nostra vida.

 Avui també parlo com exmonitor d’aquesta escola, un de tants exalumnes que han dedicat de forma desinteressada, i amb la formació adient,  dies i caps de setmana afavorint el lleure de molts alumnes, he tingut la sort de compartir moments amb gent que ara és o han estat  mestres en aquesta escola. He tingut la sort de conèixer com a monitor la que és la meva dona  i hem tingut dos fills que són alumnes d’aquesta escola. Creuen que si els valors dels Maristes fossin tan dolents existiria un grup tan gran de monitors des de fa dècades per treballar pels joves d’una forma tan desinteressada?

També els parlaré com a pare, degut a que he tingut tantes experiències dins l’escola, em vaig plantejar si realment volia portar els meus fills on jo m’havia educat, finalment vaig decidir convençut que si. Sabia que l’escola la formaven persones, amb els seus defectes i qualitats però amb uns valors que jo els volia pels meus fills. Durant aquests anys he vist com els meus fills creixent feliços dins d’un ambient que ens agrada a casa, han parlat de SED, l’ONG de l’escola on molts voluntaris decideixen dedicar temps als més desafavorits, fan cançó resposta on molts mestres dediquen hores. He vist com AMPA prepara la seva festa així com fan la fira de la solidaritat, on estaven vostès per cert quan s’han fet aquestes activitats? No els vaig veure a la porta de l’escola, ni als jocs atlètics ni al pelegrinatge a Montserrat, on eren?No els he vist mai per l’escola quan han parlat de valors però el que més em preocupa és que s’atreveixin a dir que l’escola han encobert aquestes situacions, com poden dir això? A qui volen fer mal? Quan volen atacar a una institució a qui ataquen? S’han preguntat en quina situació estan els mestres actuals quan van tenir de mestres a alguns d’aquests monstres? S’han adonat que molts hem estat víctimes potencials?Jo els convido que m’expliquessin per què la noticia surt ara quan comença el període de preinscripcions, que coneguessin els moviments, l’ONG, que fan els germans a barris marginals de Barcelona, Badalona o Lleida, que expliquin com ho han fet per a que pares, que ni havien estudiat a l’escola ( exemple el pare de  Carlitus Martinez) han dedicat tantes hores,  esbrinin com es senten el Sr. Jordi Roger o el Sr.  Victor ) que han compartit departament amb el famós Benitez. Pensin que tenen els Maristes per a que mestres estiguin en l’actualitat destrossats pel mal que s’està fent a l’Escola.  Els convido a que abans d’escriure sàpiguen molt més, estic segur que dins de la seva plantilla trobaran professionals que potser venen del mon marista i que els podran explicar com els Germans i mestres ens ensenyat a demanar justícia, a cridar contra de la violència.Jo avui crido fort, primer en contra de tots aquells mestres que han actuat en contra del ideari Marista, que han fet mal als meus companys però que també han ferit a una escola que m’estimo com els Maristes. Durant anys les víctimes han plorat amb silenci l’acció d’uns malalts però ara ho estan fent pares, amics, mestres i alumnes que no han tingut la culpa. Els demano que informin però que no opinin perquè això és el que em van ensenyar a una escola com la Marista a no tergiversar la informació i ser un bon professional.Gràcies. Eduard Plana.

• Sembla ser cert que algunes persones (en aquest moment confirmat el cas del senyor J.B.) van realitzar tocaments i altres actes eròtics i sexuals totalment inacceptables a nois i noies d'algunes escoles. Des d'aquí la crítica més ferotge cap a ells, la demanda que la justícia actuï com ho ha de fer i el suport a les víctimes. Però també una crida a la misericòrdia humana i cristiana, doncs tothom la mereix. 

• A les escoles maristes implicades i la institució marista, els hi faig una crida també. Crida a aprofitar aquest temps de Quaresma per continuar aprofundint en una mirada cap a dins: quina havia estat la forma d'actuar habitual fins fa unes dècades? quines passes s'han anat donant els últims anys (el famós protocol de Defensa de la Infància)? com s'ha actuat en aquestes darreres setmanes?... Cal una mirada cap a dins, mirar el que Déu ens proposa a través de l'exemple únic de Jesús, i adonar-se'n d'allò que cal renovar. Aquesta serà la veritable forma d'evitar nous casos, que no són voluntat de Déu ni aquí, ni ara, ni mai.

• Però valgui aquesta crida també a l'església sencera, al món escolar educatiu en general (públic, concertat, privat), als moviments de lleure infantil i juvenil. També a les famílies (les estadístiques afirmen que dins la família és on més casos d'aquest tipus es detecten) i als mitjans de comunicació, ja que no es pot fer llenya de l'arbre caigut, no es pot desprestigiar una història educativa, familiar, cristiana de gairebé 200 anys i per la que han passat milers de persones, per alguns casos particulars. 

• I una crida també a tots i cadascun de nosaltres. A part d'aquest àmbit concret de la pederàstia, en altres àmbits també és fàcil convertir-nos en jull, baixar la guàrdia i oblidar que els altres éssers humans són els nostres germans, doncs el Déu Pare en agermana. Podem ser jull per als altres en el nostre llenguatge, en la nostra educació, en exercir el nostre acompanyament com a pares, educadors... en el nostre paper com a directius... vigilem-nos a nosaltres també.

• I com a darrera reflexió, insisteixo en la proposta del papa Francesc de l'actual Any de la misericòrdia. L'Entrada "La misericòrdia necessita un any" de data 8 de desembre de 2015 ens ho recorda. Com la necessitem tots i totes!

Tant de bo sapiguem separar el blat del jull.
Tant de bo sapiguem evitar convertir-nos en jull.
Com ens cal poder-ho fer!!!

---

Vols llegir el text de l'Evangeli de Mateu, Mt 13,24-30.36-43?

- En català, anar-hi.

- En castellà, anar-hi.